dissabte, 22 de novembre de 2014

Ressenya Lydie

Per Mireia Martínez

Títol: Lydie
Autors: Zidrou i Jordi Lafebre
Edició: Barcelona: Norma Editorial, 2011
Pàgines: 64
ISBN: 9788467904666
Nota: ♥♥♥♥♥


En la seva primera col·laboració Zidrou i Lafebre toquen literalment el cel. Ens presenten, amb una sensibilitat exquisida, un àlbum que desprèn humanitat i que commou de principi a fi.

Una meravellosa faula sobre la maternitat, la pèrdua i l’amor. Lydie és el nom d’una nena que mor en néixer. La veritable protagonista “absent” de la història, no la veiem mai, o potser sí? Un personatge invisible per a tothom menys per als bigotuts, els habitants del carreró del Baró Van Dick, o el que és el mateix, el carreró del nadó amb bigoti, conegut així per un cartell publicitari enganxat en un dels seus murs des de principis de segle XX. En aquest reduït escenari Zidrou i Lafebre creen un univers particular de personatges entranyables on es desenvolupa el miracle. Com hem dit, la petita Lydie mor en néixer, però la seva mare Camille no es resigna a perdre-la, creu fermament que la seva petita ha baixat del cel i ha tornat al seu costat. La incredulitat i l’astorament inicial dels veïns dóna pas a un acte col·lectiu de bondat i misericòrdia. A partir d’aquell moment, la invisible Lydie, el seu fantasma, esdevé una dolça impostura i passa a formar part de la vida quotidiana de tots els habitants del carreró: el metge Fabian, el fuster Louis, el fotògraf René, el Théo Lefort del cafè, la vella Sra. Paris, la mestra... Qui són ells per a negar l’existència de Lydie a la seva mare?

Lydie és un còmic fascinant, màgic. Zidrou tracta amb subtilesa el drama de la pèrdua. Té la capacitat de dir molt amb poques paraules, amb silencis que omplen les pàgines de sentit i emoció continguda. La lectura és totalment absorbent, les primeres pàgines són molt impactants per allò que es diu, per allò que no es diu, per allò que es dedueix o per allò que es veu... Aquest caràcter evocador i sobrenatural s’accentua amb la veu del narrador, la imatge d’una verge que des del seu nínxol observa silenciosa i hieràtica la vida dels habitants del carreró.

Lafebre s’encarrega d’arrodonir aquesta història agredolça amb un dibuix excel·lent que traspua sentiment. El dramatisme dels personatges i les escenes es reforça amb un dibuix de línia marcada i tortuosa. El joc intel·ligent de plans picats, enfocaments poc convencionals i imatges detall atorguen dinamisme al discurs narratiu. El tractament del color i la llum crea un univers íntim i familiar, ple de clarobscurs, jugant amb el contrast entre dies grisos de pluja i dies clars i lluminosos. El mateix to sèpia de les guardes i la coberta acaben de conferir al llibre aquesta pàtina de record. La coberta, magnífica, una fotografia feta pel Sr. René que amaga una il·lusió, un artifici, un deliciós trompe l’oeil.

Tot i que Lydie és el seu primer projecte conjunt a dues mans, Zidrou i Lafebre ja havien col·laborat en tres relats del còmic col·lectiu La anciana que nunca jugó al tenis y otros relatos que sientan bien, i ara els retrobem novament en el díptic de La Mondaine que ens trasllada al París d’entreguerres.



Mireia Martínez

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada