Ressenya Kalimán en Jericó

Títol: Kalimán en Jericó

Autor: Àngel Burgas

Edició: Bambú, 2014

Pàgines: 140

ISBN: 9788483433102

Edat: a partir de 14 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Avui us recomano una proposta per joves i grans, la història d’un grup de nens i joves als quals la vida els ho ha posat molt difícil, un relat sobre la superació i la capacitat dels humans de reinventar-se.

Vaig arribar a Medellín buscant l’Adrián i vaig conèixer en Nahum, l’Hernán Darío, en Jonathan, en Víctor Manuel, en Fernando, en Juan Esteban, en Rubén Darío, en Wilinton, en Douglas, en José Daniel, l’Ángel Antonio, en Julio i en Fabio. A Barcelona jo sóc en Santiago, però aquí, a la Fundación Faro de Jericó, sóc Kalimán, l’heroi que escolta les històries reals d’uns nois ferits, maltractats, desterrats de la bona vida. No es pot esborrar allò viscut, i aprendre a caminar de nou no és tasca senzilla. Però els pelaos de Faro també són Kalimanes, han abandonat el carrer, les drogues i el malviure per a començar a mirar cap al futur amb esperança.

El 2011 l’Àngel va viatjar a Medellín (Colòmbia) gràcies a la Fundación Taller de Letras de Jordi Sierra i Fabra, allà va conèixer els responsables de Faro Jericó, un centre de reinserció per a pelaos, nens i joves menors d’edat que malviuen al carrer, en un món fosc de delinqüència, drogues, violència i addiccions, en una realitat corprenedora. L’experiència viscuda allà va ser inoblidable, bonica i alhora trista, l’Àngel ens la desgrana amb tendresa en aquestes pàgines que esdevenen una lectura agredolça i necessària.

«Aquel grupo de niños y jóvenes representaban la victoria de la luz sobre la oscuridad, la esperanza del futuro tres un pasado de dolor y miseria. Faro era el limbo de los niños.»

L’autor dóna veu a un grup de nens i nois que relaten les seves vivències personals amb punyent sinceritat, obrint-nos els ulls a una realitat cruel, i és que en Santiago arriba a Faro buscant l’Adrián, un nen castigat injustament per la vida, però allà s’adona, que el noi és només un de tants, a Faro les històries com la seva són la trista quotidianitat. Les experiències narrades en primera persona impacten al lector que topa amb una realitat difícil d’entendre per un jove d’aquí.

«La Fundación no era una escuela o sí, recapacitó Fabio, pero no una escuela de libretas, pizarras y lecciones, sino una escuela de la vida.»

L’Àngel Burgas escriu des de fa anys, té en el seu haver una extensa bibliografia, amb una bona colla de títols recomanables, d’entre els que m’agradaria destacar Noel et busca (La Galera, 2012). Tot i que ha treballat amb diferents registres, el gènere juvenil és on més ha treballat. Sap com escriure per arribar a aquest públic, però alhora també a l’adult, aquest títol encaixaria dins el que ara es coneix com a novel·la crossover, és a dir, títols aptes tant per públic juvenil com adult.

A Kalimán en Jericó trobem moments divertits i entranyables com ara quan el Santiago narra històries catalanes de por als nois, o com els residents de Faro riuen amb ganes escoltant la sonoritat de les paraules pronunciades en diverses llengües. De fet crec que aquest llibre és una proposta que els professors de secundària haurien de tenir molt en compte, ja que partint de la narració d’una magnífica història, poden treballar-se eixos diversos com la llengua, la drogodependència, la desigualtat, la solidaritat, etc.

Una petita menció a la il·lustració de la coberta que s’estén fins la contra, obra de David de las Heras, és una bella imatge molt poètica que s’addiu a la perfecció amb la novel·la. L’Àngel assegura que entre moltes altres coses, li agrada la gent solidària i altruista, la gent autèntica, honesta i conseqüent, després de llegir aquest llibre penso que descriuria l’autor amb aquestes mateixes paraules i no em sorprèn que algun dels pelaos el veiés amb capa i turbant com un autèntic Kalimán.

Sílvia Cantos