dilluns, 18 de març del 2013

Ressenya Alas y olas


Títol: Alas y olas
Autor: Pablo Albo
Il·lustrador: Pablo Auladell
Edició: Barbara Fiore Editora, 2011
Pàgines: 32
ISBN: 9788415208-44
Edat: de 6 a 99
Nota: ♥♥♥♥♥


La d’avui és d’una d’aquelles recomanacions, que es dirigeix més a adults que no pas a nens, es tracta d’un àlbum il·lustrat espectacular, de gran bellesa pel que explica, tant amb el text com amb les imatges.

«Per aconseguir aquelles ales, la condició era clara: “Mai utilitzaràs la facultat del vol per a conèixer la intimitat dels altres”. Ell hi accedí. I era sincer quan va mentir en dir que compliria. I va complir molt de temps. Durant anys oblidà el seu passat de terra i volà entre les aus. El seu cos no conegué la vellesa, tot i que tampoc el plaer. Ni arrugues ni abraçades, així era la vida a l’aire. I així va ser, fins que una tarda de tempesta volà baix, prop del mar. La dona desvalguda a la seva barca plena d’aigua, el va veure i durant un instant va deixar de pensar en la mort per a desitjar estar al seu costat. Això li va salvar la vida. Aquella va ser la crida. Ell,  tot i que ho intentà, no pogué ja deixar de mirar-la ni de qüestionar-se com suportava ella, en les nits del mar, aquella soledat que s’apuntava en la seva mirada i que era idèntica a la seva soledat dels anys viscuts en l’aire. Aclaparat per la curiositat, pensà que haver-se mostrat en la tempesta li donava dret a una breu mirada a la intimitat de la dona... »


Un viatge d’anada i tornada entre un home i una dona que es coneixen quan no són humans i es retroben quan encara no ho són. Una història d’anhels i trobades, de carn i d’ossos, lleument inspirada en la llegenda de la dona esquelet, que ens parla de com d’humans som tot i que no ho sapiguem, tot i que no ho semblem, tot i que no ens n’adonem.

No és la primera vegada que els dos Pablos s'uneixen per crear un àlbum, ja ho van fer a Agnès atzur (Thule, 2009) i també a Diógenes (Kalandraka, 2010), amb la qual cosa, presenten un aval immillorable, si a més hi sumem el fet que ho publica Barbara Fiore, està clar que parlem d’un títol de qualitat. Aquest seria un d’aquells àlbums que a les biblioteques costa tant de classificar, és una obra magnífica amb un text que parla de sentiments escrit amb subtilesa i carregat de metàfores, per la qual cosa es descarta ubicar-lo a la secció dels més petits. El problema ve donat perquè se’ns presenta en un format ‘maxi’, 27x38 cm, que s’agraeix ja que el treball que Albo ha fet no es mereix una mida inferior si en volem gaudir de debò, però està comprovat que aquest tipus d’àlbums quan va a parar a la zona de lectors de 8 a 10 o d’a partir de 11, queda relegat al prestatge, no té el moviment que es mereix, els lectors d’aquella secció el descarten directament per la mida ‘de conte’ malgrat ells podrien ser-ne perfectes destinataris tot i que, no ens enganyem, aquells que gaudiran més d’aquest títol som els lectors adults amb sensibilitat per les il·lustracions de qualitat, amb això anem a parar novament a la necessitat d’establir una secció d’àlbums il·lustrats per adults, si ens posem a fer la llista dels títols que encaixen amb aquests requisits, de ben segur que en sorgirien suficients per configurar un apartat més que digne.

No cal dir, amb tot això, que recomano moltíssim aquesta obra, el text d’Albo (inspirat lleument, com ell mateix ens indica, en la llegenda esquimal “La dona esquelet”), amb les il·lustracions d’Auladell constitueixen una conjunció perfecta, narrant-nos una història preciosa que esdevé pura poesia sonora i visual, un regal per als sentits.


Sílvia Cantos

divendres, 15 de març del 2013

Ressenya Tu corazón en un cofre


Títol: Tu corazón en un cofre
Text i il·lustracions: Mercè López / Rebecca Beltrán
Edició: Lumen, 2013
Pàgines: 72
ISBN: 9788448835453
Edat: a partir de 6 anys
Nota: ♥♥♥♥♥

 
Atenció a la recomanació d’avui, es tracta d’un àlbum il·lustrat preciós, la darrera novetat del segell Lumen, una suma de petites històries i curiositats relacionades amb tota mena de cors, acompanyades d’un seguit d’il·lustracions espectaculars que es presenta en un estoig de luxe, un regal perfecte per el proper Sant Jordi (o qualsevol altre moment de l’any!).

La Reina no va devorar el cor de Blancaneu, sinó que va guardar-lo en un cofre convertint-se en el primer cor de la Real Col·lecció de Cors, l’antologia més completa mai vista d’allò que tots amaguem al pit. Aquest llibre obre tota mena de cors: cors de gel i de guix; de foc i salvatges; de cristall, de meló i de llautó; cors alats, cors famolencs, cors immortals, cors somiadors… cors, sí, i les històries oblidades d’aquells per als qui bategaren.

El conte de la Blancaneu ens dóna el punt de partida per iniciar un increïble viatge a través d’espectaculars il·lustracions, d’estil pictòric que transmeten una força increïble captivant al lector, us asseguro que el Robert O’Shea, un vell pescador que trobarà en el jazz molt més que emoció, va quedar capturat a la meva retina molt de temps, i és que si bé les històries que se’ns narren són absolutament fascinants, les il·lustracions que les acompanyen són insuperables. Dotades d’una bellesa màgica, les figures que ens presenten traspassen la dimensió del paper. La reina amazona Mirina, per exemple, desprèn una energia sensacional en una imatge dotada hàbilment de moviment. L’estampa que ens mostra els amants més famosos de la història de la literatura és d’una tendresa colpidora, ara bé, si n’hagués d’escollir una entre totes, em quedaria amb la seductora mirada del cor immortal, d’una foscor profunda i proveïda d’un magnetisme extraordinari que la fa irresistible, és senzillament fascinant.   

«Sólo los que sueñan cambian su destino. Porque el amor por
los espejismos es el combustible que hace girar el mundo, nadie
tiene derecho a tachar de iluso a un corazón soñador»

Al llarg d’aquestes pàgines descobrim anècdotes diverses com ara quin és el preu que ha de pagar un pintor per aconseguir pintar un retrat sublim, una interessant selecció musical, una sensacional dissertació sobre les figures dels “trencacors” en les seves versions masculina i femenina, o la biografia que les autores ens presenten d’un cor miop, que ens mostra com aparentment tenint una vida de cine es pot ser molt infeliç, una analogia molt ben trobada amb la figura que es descobreix en l’impactant primer pla que la il·lustra.

L’editorial ha cuidat tots i cadascun dels detalls, el format, les guardes, fins i tot el gramatge de les pàgines i la qualitat de les impressions, aconseguint una obra completa, molt visual de la que quedes ràpidament enamorat, un regal ideal amb el que encertareu, que no falti a la vostra biblioteca personal!!

Sílvia Cantos

dimarts, 12 de març del 2013

Ressenya Quan jugo... / La granota Roc-i-Roc













Títol: Quan jugo...                         Títol: La granota Roc-i-Roc
Autor: Marinella Terzi                  Autor: Vicente Muñoz Puelles
Il·lustrador: Avi                             Il·lustrador: Rocío Martinez
ISBN: 9788415430889                ISBN: 9788415430896
Edició: Macmillan, 2007              Edició: Macmillan, 2007
Pàgines: 32                                    Pàgines: 32
Edat: a partir de 3 anys                Edat: a partir de 3 anys
Nota: ♥♥♥♥♥                            Nota:     ♥♥♥♥♥



Avui us recomano dos títols pertanyents a una interessant col·lecció que l'editorial Macmillan ha presentat recentment, amb la peculiaritat que el llibre en format de tapa dura es presenta dins una capsa regal que inclou dos trencaclosques de 20 peces amb il·lustracions del llibre, que els converteixen en un regal ideal per llegir i jugar.

A «Quan jugo» descobrim que amb una capsa de cartró i un  mocador, és facilíssim convertir-se en un pirata i navegar a la cerca d’aventures! És hora de llevar-se i els nens tenen tot el dia per jugar. Amb una caixa o un tub de cartró, els nens es convertiran en futbolistes, pirates, cantants, astronautes... De la seva mà descobrim què volen ser de grans, malabaristes, motoristes, xefs o fins i tot detectius! Després d'un dia ple de jocs, quan s'adormin, somiaran que són dracs terribles en un món de fantasia. Un títol molt útil per treballar la maduració del nen, el foment de la creativitat, la imaginació i els jocs.

A «La granota Roc-i-Roc» coneixem la La Lena que té una granota de goma i hi juga a tota hora. Però quan vegi que a l'estany del jardí hi ha una granota de veritat, descobrirà que és més divertit jugar amb aquesta i li posarà el nom de Roc-i-roc. A la granota li agrada amagar-se i aparèixer després en un lloc inesperat. Durant l'hivern, desapareixerà, però, en arribar la primavera, la nena trobarà moltíssimes granotes a l'estany. Aquest llibre és molt adient per apreciar la natura, el canvi d’estacions i la observació.


Els dos contes estan escrits en lletra lligada amb un volum de text perfecte perquè els nens i nenes que s'inicien en la lectura en solitari puguin llegir-los sense dificultat, tot i que això no els descarta com a opció per una hora del conte compartida. Finalment comentar el fet que ambdós títols estan hàbilment il·lustrats per Avi i Vicente Muñoz Puelles respectivament, amb un seguit d'il·lustracions dolces, treballades amb colors suaus i formes arrodonides que resulten molt agradables als més petits, ja ho sabeu una col·lecció amb molts inputs que val la pena tenir ben present.

Sílvia Cantos

dissabte, 9 de març del 2013

Ressenya Plans de futur


Títol: Plans de futur
Autor: Màrius Serra
Edició: Proa, 2013
Pàgines: 248
ISBN: 9788475883496
Nota: ♥♥♥♥♥
Premi Sant Jordi 2012


L'obra que avui us recomano és una novel·la interessant per múltiples raons: ens descobreix un personatge il·lustre català que ha passat prou desapercebut com perquè molts no en tinguéssim referència fins arribar a aquesta lectura, ens mostra un retrat de la societat catalana al llarg del segle XX,  topem amb alguns personatges secundaris de luxe com ara Salvador Dalí, qui aportarà moments força interessants a la narració; la manera com s'estructura la novel·la, en capítols narrats amb diferents perspectives narratives dotant-la d'una dinàmica molt amena; i la que per mi, és una raó de pes a l'hora de convertir aquesta novel·la en un títol molt recomanable, l'extraordinari domini del llenguatge que ostenta l'autor, una festa del llenguatge que farceix el text amb un riquíssim vocabulari i enginyosos jocs de paraules.

«La memòria és un relat, i una de les coses més importants
dels relats és saber qui els explica i des d'on»

Plans de futur és una novel·la sobre l’esperança. Recrea lliurement el peculiar entorn familiar del matemàtic figuerenc Ferran Sunyer, tetraplègic i autodidacte, que va assolir projecció internacional malgrat les seves limitacions físiques i els entrebancs de la universitat franquista. En aquesta història de família destaquen les dues cosines, Maria i Àngels Carbona, que li van dedicar la vida, i el pare absent, que va fugir de casa de manera inexplicable. Les dificultats i desgràcies que pateixen les famílies Sunyer i Carbona contrasten amb l’actitud positiva i vital del matemàtic tetraplègic i les dues cosines.

«La resposta, noies, va ser una llarga excursió pels turons de les evasives»

El retrat d'una època on imperava un masclisme absolut,en el que una Teresa bel·ligerant s'encara amb qui calgui per tirar endavant la seva minvada família, una dona que transmet un mosaic divers de sensacions, igual com ho fan la Maria i l'Àngels, dues nenes que veiem créixer fins a esdevenir dones abnegades i fortes que posen per davant dels seus propis interessos el benestar del seu estimat Ferri, que il·lumina la tristor de la guerra amb el seu peculiar humor, com he rigut amb les  delirants escenes que protagonitza amb un xofer ben atabalat. L'autor inclou fets i dades curiosos com ara els exòtics orígens del parxís o com prefereixen anomenar-lo les germanes Carbona "partxisi" i una repetida referència al poema «La vaca cega»de Joan Maragall que ens incita a llegir-lo ben atentament a la recerca d'alguna pista oculta.

«L'ambició del mediocre és aproximar-se al geni
per veure si se li encomana el talent»

Màrius Serra és sobrerament reconegut per les seves creacions al voltant de la literatura, la comunicació i el joc. Amb una producció literària nombrosa i reconeguda amb els premis Ciutat de Barcelona, Serra d’Or, Lletra d’Or, Octavi Pellissa, FEC i Ramon Llull. Entre les seves obres destaquen «Mon oncle», «La vida normal», «Verbàlia», «Farsa» o «Quiet», entre d’altres i, més recentment, «L’arca de Babel», adreçat al públic infantil. Les seves obres han estat traduïdes al castellà, l'italià, el romanès, el coreà i, parcialment, a l’alemany i l’anglès. També ha traduït al català obres de diversos autors. Col·labora a La Vanguàrdia, TV3, Catalunya Ràdio i El Punt-Avui.

Com veieu una novel·la absolutament recomanable, un títol que de ben segur sonarà fort el proper Sant Jordi, no endebades és el digne guanyador del premi amb el mateix nom.


Sílvia Cantos

divendres, 8 de març del 2013

Ressenya Serena

Títol: Serena
Autor: Dolors Garcia i Cornellà
Il·lustrador: Jordi Vila Delclòs
Edició: Cruïlla, 2012
Pàgines: 256
ISBN: 9788466130257
Edat: a partir de 12
Nota: ♥♥♥♥♥


Amb motiu de la celebració del Dia Internacional de Dona la recomanació d'avui és una novel·la història dirigida un públic juvenil, però certament, apta també per als adults, la història d'una noia valenta, que va tirar endavant tot i les nombroses dificultats que trobà en el seu camí: «Serena».

A l’any 1428, la Serena viu a Barcelona amb la mare i les seves germanes. Treballen molt per poder pagar el rescat del pare, captiu dels pirates. Però el dia de la Candelera, mentre són a l’ofici de Santa Maria del Mar, un terratrèmol sacseja la ciutat. A la mare de la Serena li cau una pedra al cap i mor, i la noia queda sola amb sis germanes, la més petita acabada de néixer. La Gelvira, una llevadora amiga de la família, l’ajuda a ocupar-se de les germanes, li ensenya l’ofici de llevadora i l’anima cada vegada que la noia s’enfonsa i pensa que no se’n sortiran. La Serena ha de fer front a moltes situacions adverses, però la família va tirant endavant, i de mica en mica les coses milloren.

Feia molt de temps que no m’enganxava tant a una novel·la juvenil, Dolors Garcia i Cornellà ha cuinat una història de ficció farcida amb una generosa quantitat d’ingredients reals que posen de manifest la seva cocció a foc lent, la detallada descripció de l’ofici de tapiners, les localitzacions i quotidianitats del dia a dia aconsegueixen un resultat exquisit, una història saborosa i creïble, que ens trasllada a la Barcelona del segle XV.

La relació de complicitat que s’estableix entre la Serena, decidida a tirar endavant la seva família amb la Gelvira, aconsegueix emocionar i transmetre una tendresa excepcional. Aquesta novel·la i especialment el caràcter tossut i positiu de la seva jove protagonista, malgrat totes les dificultats que assetgen a les germanes Estrany és un clam en defensa al paper de la dona tantes vegades menystingut quan no directament ignorat al llarg de la història.




Una novel·la que crec, hauria de ser de lectura obligatòria als primers cursos d’institut o als clubs de lectura; per la seva qualitat narrativa, per narrar una història que tot i ser ficció bé podria ser real, tal com ens indica al final del llibre la mateixa autora, per aconseguir que la lectura es converteixi en una fantàstica estona, per emocionar i sobretot per iniciar els joves lectors en la novel·la històrica de forma immillorable, sobren les raons, per dir-ho ras i curt: Serena és una magnífica novel·la juvenil que no pot faltar a les vostres biblioteques, s’ha de llegir.

Sílvia Cantos

dimecres, 6 de març del 2013

Ressenya Com aigua


Títol: Com aigua
Autor: Carmen Sara Floriano Pardal
Il·lustrador: Susana Pérez Barrera
Edició: Sleepyslaps, 2010
Edat: de 4 a 8 anys
Pàgines: 36
ISBN: 9788493741846
Nota: ♥♥♥♥♥


Les llàgrimes fan acte de presència en els pitjors moments... i en els millors; acompanyant la més fosca de les tristors... i la més lluminosa alegria, i totes elles acaben allà mateix, en el plor. 

«De vegades aquest plor és un viatge intens que comença com un foc i es converteix en aigua... Com avui. Tal vegada els mars i els oceans siguin
les llàgrimes de totes les persones, reunides en un mateix lloc.»


D’aquesta manera tan poètica ens presenten aquest àlbum d’una sensibilitat exquisida, una obra excel·lentment aconseguida, un text breu i eloqüent on l’autora diu coses tan ben trobades que aconsegueixen emocionar-nos, aquí una mostra:

«Jo premo fort els ulls, empenyo cap a dintre empassant saliva, però és en va:
les llàgrimes han trobat el camí de sortida.»

Ara li sumem les il·lustracions de Susana Pérez, tan senzilles com ben aconseguides, un treball que transmet una càrrega emocional sensacional, amb un domini de l'expressivitat i jugant sempre amb la nitidesa de la imatge, descartant fons innecessaris i centrant tota l'atenció en la petita protagonista. La imatge del mar en dol és realment evocadora, i el primer pla de la nena protagonista eixugant-se una llàgrima et commou profundament. La senzillesa és el tret més destacable de les imatges, pàgina a pàgina et sorprèn, la interpretació que fa del viatge de les llàgrimes esdevé meravellós.

La jove editorial Sleepyslaps mostra una vegada més que té la intenció d’oferir àlbums de gran qualitat, tant en la part material com en l’artística. Aquest conte esdevé un recurs molt interessant per pares i educadors que vulguin treballar les emocions amb els nens i nenes d’una forma amena i didàctica. Sincerament, només hi trobo una pega, i és que si el teu estat d’ànim no està en alça pots trobar-te formant part de la història sense voler-ho.

Sílvia Cantos 

divendres, 1 de març del 2013

Ressenya Col·lecció El Bagul dels Monstres


Col·lecció El Bagul dels Monstres
1. La Bruixa (ISBN: 9788498245455)
2. El Vampir (ISBN: 9788498245448)
3. L’home del sac (ISBN:9788498245493)
4. El zombi (ISBN: 97848498245523)
5. El fantasma (ISBN: 9788498245479)
6. La mòmia (ISBN: 9788498245486)
7. L’ogre (ISBN: 9788498245431)
8.L’esquelet (ISBN: 9788498245509)
9. El monstre de l’armari (ISBN: 9788498245516)
10. L’home llop (ISBN: 9788498245462)
Autor: Enric Lluch
Il·lustrador: Diversos
Edició: Bromera, 2010
Edat: de 5 a 8
Nota: ♥♥♥♥♥

L’editorial Bromera va presentar a finals de 2010 una nova col·lecció terroríficament divertida per a primers lectors: «El Bagul dels Monstres». Una sèrie que compta amb deu títols en els quals els protagonistes són monstres o criatures de l’imaginari infantil relacionats amb la por, presentats amb molt d’humor i fantasia. Enric Lluch s’ha encarregat d’escriure les divertides històries on trobem des d’una bruixa cansada de la seva rutinària vida de conte, un vampir que necessita anar a la consulta del dentista, un zombi mandrós, un esquelet que anhela convertir-se en futbolista, un monstre de l’armari que ja és prou gran com per independitzar-se i, fins i tot, una mòmia amoïnada per el tancament del museu on viu.

Un munt d’històries enginyoses tractades amb un fantàstic sentit de l’humor, amb les que l’autor desmitifica a grans ‘dolents’ de sempre, obrint així, el camí per a perdre la por amb una lectura ben entretinguda. L’editorial ha editat cada volum d’aquesta col·lecció amb gran cura obtenint un resultat fantàstic. Cada llibre té dues pàgines finals amb un glossari en imatges que farà riure a grans i petits amb les seves ocurrències. Escrit amb un text breu de tipografia molt clara, aquests contes esdevenen una elecció ideal per primers lectors.

Us recomano especialment tres dels títols d’aquesta sèrie. «La Bruixa» on riureu amb la Maruixa, una fetillera que no para de ficar-se en embolics. L’últim ha estat a la casa de xocolata de Hansel i Gretel, on ha demanat el trasllat. Què farà la bruixa Manaire quan sàpiga que ha deixat el conte de cap per avall? Aquesta bruixa que es deleix per els entrepans de calamars fregits us farà riure de valent. Les fantàstiques il·lustracions d’Óscar T. Pérez transmeten les emocions dels personatges amb autèntica naturalitat, a més són plenes de detalls per fixar-s’hi com ara el nom d’un carrer de nom molt ‘bruixesc’. 




Per altra banda tenim el segon número titulat «El Vampir», on coneixereu en Ladislau. Camacurt i de cap boterut, pateix un gravíssim problema: els seus queixals no estan afilats i així, ni fa por ni pot mossegar colls suculents. Entre els que no se’l creuen i els que fugen espantats les coses se li compliquen força, i és que, la vida d’un vampir també pot ser molt dura! Us animo a descobrir les sensacionals il·lustracions de Fernando Falcone, dotades d’un realisme i moviment espectaculars.

I finalment «L'Esquelet» ens narra la història de l'Ossets, ell vol ser futbolista com les persones de carn. La seva família, alarmada, ha tractat de fer-li veure que per a un esquelet no és possible. Però així i tot, per què no intentar-ho? Una història molt divertida que desperta la complicitat dels lectors envers el seu entranyable protagonista. Les il·lustracions d'aquest títol són obra de Mercè López, que a través d'una diversitat de collage capta l'atenció dels més petits mitjançant el sentit de l'humor.

Arran de la bona acollida que va tenir la col·lecció, l'editorial ha apostat per potenciar per aquesta monstruosa sèrie, editant els dos primers títols «La bruixa Maruixa» i «El vampir Ladislau» en format àlbum il·lustrat permetent als lectors gaudir molt més de les il·lustracions d'aquests títols, espero que segueixin editant els altres seguint la mateixa línia.

Com veieu una sèrie de títols perfecte per aquells lectors que s'inicien en el fantàstic món de la literatura individual, tot i que també us asseguren meravelloses estones de lectura compartida. Us animo a visitar la web que Bromera ha creat amb uns continguts que permeten allargar el gaudi d'aquests llibres, molt recomanable la Oca dels Monstres!

Sílvia Cantos