AKIARA BOOKS
Edició: Akiara Books, 2018
Pàgines: 40
Edat: de 6 a 106 anys
Nota: ♥♥♥♥♥
Preu: 13,90€
Avui us parlaré de dos llibres d’una
petita editorial nascuda tot just fa un any. AKIARA BOOKS neix de la mà d’Inês
Castel-Branco com a continuació de Petit Fragmenta, la col·lecció infantil de Fragmenta Editorial que
l’editora va crear i dirigir des de la tardor del 2015. AKIARA publica llibres
de producció pròpia, curosament escrits i il·lustrats, en tres edicions a la
vegada: en català, castellà i portuguès. La seva voluntat és oferir materials
per acompanyar els més petits —i no tan petits— en el cultiu de la saviesa, la
interioritat i la qualitat humana. A partir de textos d’altres temps i
cultures, però també de textos actuals i propers, busca provocar debats,
dilatar horitzons, combatre prejudicis i educar en el sentit estètic, la
creativitat, l’empatia, l’equilibri emocional, la sensibilitat ecològica, la
interculturalitat i el creixement espiritual.
Sens dubte, aquest ambiciós objectiu,
l’han assolit sobradament amb els títols publicats fins a la data. Els dos que
avui us presento són dues propostes fantàstiques que toquen el tema de les
emocions i de la mort, respectivament, d’una manera delicada, respectuosa i
tractant als infants com el que són, persones intel·ligents, capaços d’entendre
i comprendre el que passa al seu voltant, quan se’ls parla amb el to i les
paraules adients, cosa que no sempre resulta senzill d’aconseguir, és per això,
que llibres com els que presenten els amics d’AKIARA resulten eines
excepcionals a tenir en compte, tant a l’escola com a casa.
Cada cop m’agrada menys quan em
presenten un llibre com, “el llibre perfecte per treballar les emocions”, penso
que s’està explotant el tema d’una manera innecessària, caient en l’error de
confondre contes amb manuals i, precisament això és el que els llibres dels que
avui us parlo no fan. Cadascun dels títols que us proposaré en aquest bloc de
recomanacions conté una història que, això sí, amaga entre línies, una forta
càrrega emotiva i sensorial que, si volem, podrem desenredar per aprofundir-hi,
però si no volem, no ens caldrà, podrem quedar-nos, únicament amb un conte
bonic.
Per
què plorem?
Autor: Fran Pintadera
Il·lustrador: Ana Sender
Traducció: Tina Vallès
A Per què plorem?, el nen protagonista
formula aquesta pregunta a la seva mare i ella, amb un desplegament d’enginy i
poètica li respon, entre altres perles, que plorem responent a reflexes
protectors, com quan ens entra una brossa a l’ull o com a resposta a estímuls
sensorials, que poden provenir de la tristesa, però també de l’alegria, la
ràbia, la por o la frustració. Per fer-ho utilitza metàfores precioses i
delicades com la següent:
«A
vegades plorem perquè no trobem les paraules adequades.
Per sort, les llàgrimes
parlen un idioma infinit.»
Bonic, oi? De la mateixa manera, les
il·lustracions d’Ana Sender, han captat aquest toc de metàfora i ha elaborat
unes creacions molt belles i suggeridores que conviden a mirar-les i
interpretar-les. M’agrada molt que el llibre inclou una guia de lectura per si
es vol aprofundir en el tema, destacant aspectes i curiositats de les llàgrimes
i del fet de plorar simples però essencials i destacant un missatge per mi,
essencial: Plorar no és cosa de nenes, ni de petits, dèbils o tous. Tots
plorem, adults, avis, homes, dones, alts, baixos, prims i grassos, tots, sense
excepció.
Parco
Autor: Alex
Nogués
Il·lustrador:
Guridi
Traducció: Tina Vallès Edició: Akiara
Books, 2018
L’altra proposta que vull destacar d’AKIARA és Parco,
un conte carregat d’humor i de tendresa sobre la mort, on el protagonista converteix
un sentiment de ràbia inicial en acceptació profunda.
Ambientat a Mèxic, parteix de la tradició del Dia dels
Morts per parlar de com trobem a faltar aquells que hem estimat, un sentiment
que en ocasions, ens costa de portar amb normalitat, no ens eduquen per
l’absència i això, sovint, ens llastra, per tant, trobar un llibre diferent,
agosarat, colpidor, que emociona i diverteix a parts iguals i que pot ser una
eina per parlar de la mort amb els petits em sembla una gran troballa que cal
destacar, perquè sí, es pot parlar de la mort, de la mateixa manera que dèiem
abans que també es pot plorar quan estem tristos i no ens hem de sentir
malament per cap de les dues coses.
M’agrada l’enfoc que l’autor ha donat a la història, és
el mort el que no està conforme amb la seva nova situació i s’entesta en
recórrer els vells carrers i llocs de referència per on transcorria la seva
vida, amb aquest devenir s’acomiada dels seus amics i família, arribant, poc a
poc, a acceptar la seva nova situació, al entendre que malgrat tot, mentre fos
viu dins els altres encara li quedaven moltes vides per viure.
Crec que escollir Guridi com il·lustrador per aquest
àlbum, ha estat un gran encert, doncs el sevillà té un estil molt personal que
encaixa de meravella amb aquesta història. S’ha inspirat en la realitat
mexicana, concretament en l’estètica dels exvots, i fins i tot ha creat una
font tipogràfica per a l’ocasió, el seu treball és ric en matisos i profunditat
i aconsegueix imprimir expressions nítides en figures de traç, aparentment
simple. Finalment, tornem a trobar una guia de lectura fantàstica per
aprofundir en el tractament de la mort a la cultura mexicana, un tema, que
personalment trobo apassionant.
Sílvia Cantos
