dimecres, 6 de març de 2019

Akialbums imprescindibles




AKIARA BOOKS
Edició: Akiara Books, 2018

Pàgines: 40
Edat: de 6 a 106 anys
Nota: ♥♥♥♥
Preu: 13,90€
 

Avui us parlaré de dos llibres d’una petita editorial nascuda tot just fa un any. AKIARA BOOKS neix de la mà d’Inês Castel-Branco com a continuació de Petit Fragmenta, la col·lecció infantil de Fragmenta Editorial que l’editora va crear i dirigir des de la tardor del 2015. AKIARA publica llibres de producció pròpia, curosament escrits i il·lustrats, en tres edicions a la vegada: en català, castellà i portuguès. La seva voluntat és oferir materials per acompanyar els més petits —i no tan petits— en el cultiu de la saviesa, la interioritat i la qualitat humana. A partir de textos d’altres temps i cultures, però també de textos actuals i propers, busca provocar debats, dilatar horitzons, combatre prejudicis i educar en el sentit estètic, la creativitat, l’empatia, l’equilibri emocional, la sensibilitat ecològica, la interculturalitat i el creixement espiritual.

Sens dubte, aquest ambiciós objectiu, l’han assolit sobradament amb els títols publicats fins a la data. Els dos que avui us presento són dues propostes fantàstiques que toquen el tema de les emocions i de la mort, respectivament, d’una manera delicada, respectuosa i tractant als infants com el que són, persones intel·ligents, capaços d’entendre i comprendre el que passa al seu voltant, quan se’ls parla amb el to i les paraules adients, cosa que no sempre resulta senzill d’aconseguir, és per això, que llibres com els que presenten els amics d’AKIARA resulten eines excepcionals a tenir en compte, tant a l’escola com a casa.

Cada cop m’agrada menys quan em presenten un llibre com, “el llibre perfecte per treballar les emocions”, penso que s’està explotant el tema d’una manera innecessària, caient en l’error de confondre contes amb manuals i, precisament això és el que els llibres dels que avui us parlo no fan. Cadascun dels títols que us proposaré en aquest bloc de recomanacions conté una història que, això sí, amaga entre línies, una forta càrrega emotiva i sensorial que, si volem, podrem desenredar per aprofundir-hi, però si no volem, no ens caldrà, podrem quedar-nos, únicament amb un conte bonic.

Per què plorem?                      
Autor: Fran Pintadera                                 
Il·lustrador: Ana Sender                              
Traducció: Tina Vallès                               


A Per què plorem?, el nen protagonista formula aquesta pregunta a la seva mare i ella, amb un desplegament d’enginy i poètica li respon, entre altres perles, que plorem responent a reflexes protectors, com quan ens entra una brossa a l’ull o com a resposta a estímuls sensorials, que poden provenir de la tristesa, però també de l’alegria, la ràbia, la por o la frustració. Per fer-ho utilitza metàfores precioses i delicades com la següent:

«A vegades plorem perquè no trobem les paraules adequades. 
Per sort, les llàgrimes parlen un idioma infinit.»

 
Bonic, oi? De la mateixa manera, les il·lustracions d’Ana Sender, han captat aquest toc de metàfora i ha elaborat unes creacions molt belles i suggeridores que conviden a mirar-les i interpretar-les. M’agrada molt que el llibre inclou una guia de lectura per si es vol aprofundir en el tema, destacant aspectes i curiositats de les llàgrimes i del fet de plorar simples però essencials i destacant un missatge per mi, essencial: Plorar no és cosa de nenes, ni de petits, dèbils o tous. Tots plorem, adults, avis, homes, dones, alts, baixos, prims i grassos, tots, sense excepció.

Parco
Autor: Alex Nogués
Il·lustrador: Guridi
Traducció: Tina Vallès                                 Edició: Akiara Books, 2018



L’altra proposta que vull destacar d’AKIARA és Parco, un conte carregat d’humor i de tendresa sobre la mort, on el protagonista converteix un sentiment de ràbia inicial en acceptació profunda.


Ambientat a Mèxic, parteix de la tradició del Dia dels Morts per parlar de com trobem a faltar aquells que hem estimat, un sentiment que en ocasions, ens costa de portar amb normalitat, no ens eduquen per l’absència i això, sovint, ens llastra, per tant, trobar un llibre diferent, agosarat, colpidor, que emociona i diverteix a parts iguals i que pot ser una eina per parlar de la mort amb els petits em sembla una gran troballa que cal destacar, perquè sí, es pot parlar de la mort, de la mateixa manera que dèiem abans que també es pot plorar quan estem tristos i no ens hem de sentir malament per cap de les dues coses.

M’agrada l’enfoc que l’autor ha donat a la història, és el mort el que no està conforme amb la seva nova situació i s’entesta en recórrer els vells carrers i llocs de referència per on transcorria la seva vida, amb aquest devenir s’acomiada dels seus amics i família, arribant, poc a poc, a acceptar la seva nova situació, al entendre que malgrat tot, mentre fos viu dins els altres encara li quedaven moltes vides per viure.

Crec que escollir Guridi com il·lustrador per aquest àlbum, ha estat un gran encert, doncs el sevillà té un estil molt personal que encaixa de meravella amb aquesta història. S’ha inspirat en la realitat mexicana, concretament en l’estètica dels exvots, i fins i tot ha creat una font tipogràfica per a l’ocasió, el seu treball és ric en matisos i profunditat i aconsegueix imprimir expressions nítides en figures de traç, aparentment simple. Finalment, tornem a trobar una guia de lectura fantàstica per aprofundir en el tractament de la mort a la cultura mexicana, un tema, que personalment trobo apassionant.

Sílvia Cantos

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada