dijous, 12 de febrer de 2015

Ressenya Léo, Léa

Per Mireia Martínez

Títol: Léo, Léa
Autor: Zidrou, Springer
Edició: Norma Editorial, 2014
Pàgines: 56
ISBN: 9788467915754
Nota

Léo, Léa ens demostra novament l’enorme talent de Zidrou per a concebre històries subtils i emotives, històries molt humanes que remouen sentiments i provoquen reflexions. L’art de Benoît Springer dóna forma i color a Léa, un personatge que commou tant com ho va fer l’entranyable Lydie.

Léa és una jove moderna i atractiva amb una carrera d’èxit a televisió, aparentment desinhibida i sense complexos. Però, sota aquesta façana de frivolitat s’amaga una ànima fràgil marcada per un passat personal i familiar tenyit de tragèdia. Nascuda amb la feixuga càrrega de reemplaçar un germà mort, la seva infància va estar marcada per les absències, la solitud i la tristesa. La Léa únicament desitjava l’atenció i l’amor dels seus pares, però topava amb una fredor i una distància poques vegades salvable. La decepció experimentada per la Léa nena condiciona el posicionament en el món de la Léa adulta. A través d’una hàbil combinació de present i passat, ens anem acostant a una Léa en difícil equilibri, que intenta trobar el seu lloc i la pau amb si mateixa.

“Espero que ella se gire, que me dé un abrazo.
Que llore, aunque sea un poquito.
Hace 20 años que espero que se gire.”

Léo, Léa és un còmic que llueix pel seu format gran. Amb un dibuix de línia fina i una paleta cromàtica en to pastel és una lectura estèticament molt satisfactòria. L’ús del color contribueix a crear una atmosfera lluminosa, suau, neta i fresca que domina al llarg de tot l’àlbum. Springer utilitza primers plans de la Léa per a treballar les expressions i les emocions, un rostre silenciós que ens mira i parla. Expressions i emocions també plasmades a través dels dibuixos que la Léa pintava per al seu pare quan era una nena, un art infantil capaç de contenir tot l’amor del món. Precisament, l’origen d’aquesta història es remunta a l’etapa de Zidrou com a professor i l’impacte que li va provocar el dibuix d’un alumne.

Zidrou ens parla de la família, la relació entre pares i fills, la incomprensió i la incomunicació en les relacions humanes. Ens parla dels records, bons i dolents, d’aquells als quals ens aferrem amb força per la felicitat que evoquen, i d’aquells que voldríem oblidar però que sempre ens acompanyen perquè són part de nosaltres. Tanmateix, Léo, Léa és una lliçó de vida, un cant a l’esperança, a la reconciliació, a les noves oportunitats i els nous començaments.


Mireia Martínez

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada