Per Mireia Martínez
Títol:
La princesa de hielo
Títol:
La princesa de hielo
Autor:
Léonie Bischoff, Olivier Bocquet
Edició:
Maeva, 2015
Pàgines:
128
ISBN:
9788415893868
Nota:
♥♥♥♥♥
La novel·la La princesa de hielo de
l’escriptora sueca Camilla Läckberg inaugura la sèrie de Los crímenes de
Fjällbacka, la qual ja compta amb vuit títols i gaudeix d’un èxit internacional
aclaparador. Ara, Maeva ens ofereix la possibilitat de redescobrir aquesta
primera novel·la en una excel·lent adaptació gràfica signada per Léonie
Bischoff i Olivier Bocquet.
La princesa de hielo presenta una història absorbent,
intrigant, plena de girs sorprenents que mantenen el lector en alerta,
contenint la respiració fins a la darrera pàgina. Un clar exponent de la bona
salut de què gaudeix actualment la novel·la negra nòrdica, i que converteix a
Camilla Läckberg en un referent del gènere.
Després de la mort dels seus pares, Erica
Falck torna al seu poble natal, Fjällbacka, un llogarret
Aquesta novel·la gràfica és un veritable
treball coral: guió d’Olivier Bocquet; dibuix de Léonie Bischoff; color
d’Aurélie Lecloux, Annelise Sauvêtre i Sophie Dumas; i retolació de Guy Buhry. Personalment,
crec que la màgia del còmic rau en aquesta reunió de diferents talents envers
un projecte comú. Aconseguir crear la complicitat i la complementarietat
necessària perquè el producte final funcioni des del punt de vista literari i
artístic. En aquest sentit, la novel·la gràfica La princesa de hielo és una
obra rodona que ens trasllada a un escenari inhòspit, gelat, nevat. El fred de
Fjällbacka es percep a través del dibuix i el color, petites bafarades en blanc
que simulen l’alè en contacte amb el fred, i una gradació de blanc, blau, verd,
lila i gris, una paleta gèlida. Léonie Bischoff combina un dibuix, a vegades,
suau i amable amb un dibuix torturat i brutal per a ressaltar moments potents i
dramàtics. M’agrada especialment el gust pels detalls: el treball dels rínxols
de l’Erica; el punt de la seva gorra de llana rosa; els estampats dels seus
vestits, tasses de cafè, teles i papers pintats de paret que esquitxen de color
les vinyetes. També, em criden l’atenció dos recursos que Bischoff utilitza per
emfatitzar la força de la trama. En primer lloc, la intensitat de les mirades,
ulls que parlen per a expressar duresa, ressentiment, esglai, por, tristesa,
sorpresa o tendresa. En segon lloc, la repetició puntual de certes imatges en
un context diferent que resulta del tot torbador.
Léonie Bischoff i Olivier Bocquet van viatjar
a Fjällbacka per a capbussar-se en l’entorn i amarar-se de l’atmosfera, amb
l’objectiu de reproduir de manera veraç l’univers de les novel·les de Lackberg.
El procés d’adaptació és sempre una tasca complexa, implica refer la història
en un altre llenguatge narratiu amb les seves pròpies regles. Bischoff i
Bocquet han mantingut l’essència de la trama, el seu desenvolupament i
desenllaç, però s’han concedit certes llicències amb la conformitat de l’autora,
que els ha permès treballar amb llibertat. Han afegit noves escenes, n’han eliminat
d’altres, han prescindit de certs personatges secundaris, i han introduït
petits canvis que aporten matisos i personalitat pròpia. La novel·la gràfica
permet redescobrir la història amb ulls nous.
Existeix la intenció d’adaptar al còmic tota
la sèrie de Los crímenes de Fjällbacka. Aquesta primavera l’editorial francesa
Casterman publicarà la novel·la gràfica del segon volum, Los gritos del pasado.
Esperem no trigar gaire a poder retrobar en castellà a l’Erica i el Patrik en
noves investigacions de la mà de Maeva.
***
Coincidint amb el festival Bcnegra 2015, del 30 de gener al 14 de febrer la
Casa del Libro (Rbla. de Catalunya, 37. Barcelona) acull l’exposició dels
dibuixos originals de la novel·la gràfica La princesa de hielo de Léonie
Bischoff i Olivier Bocquet.
Mireia
Martínez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada