dissabte, 18 de maig de 2013

Ressenya Si uneixes tots els punts

Títol: Si uneixes tots els punts
Autor: Estel Solé
Edició: Galerada, 2013
Pàgines: 72
ISBN: 9788496786523
Nota: ♥♥♥♥


Fins ara no m’havia atrevit mai a ressenyar poesia, essencialment per por i respecte, però deixant de banda tot això us recomano amb total sinceritat el nou recull de poemes d’Estel Solé, que es desmarca de la seva faceta més coneguda d’actriu per descobrir-se com una extraordinària poetessa.

Aquest és el seu segon llibre, sorgit arran de la demanda del públic que l’ha portat a recollir nous poemes, amb tocs autobiogràfics i estructurats en tres apartats: Hipotèrmia, Desglaç i Refugi. Reflecteixen la visió irònica i dolorosa de la relació de parella i de la introspecció personal que caracteritzen l’autora.

No deixa mai de sorprendre’m la capacitat d’un poeta per condensar un munt de sensacions, emocions i sentiments en uns pocs versos. Quan vaig llegir el poema titulat “La ferida del genoll” em vaig emocionar en assaltar-me records de la meva pròpia infantesa, us dic això per mostrar-vos amb quina efectiva senzillesa l’Estel ha teixit uns textos magnífics que combinen l’inexorable pas del temps, angoixes, nostàlgies i el batibull d’emocions que ens acompanyen i destaroten, ho vulguem o no, al llarg de la vida, l’autora juga amb les paraules i basteix uns versos exquisits com els que componen “La vida espasa”.

«Com un fantasma que creua una paret,
la vida ens traspassa a poc a poc.»

En aquest recull trobem poemes que emocionen i d’altres que sorprenen, us recomano especialment perdre-us per els versos de “L’anorac dels anys noranta”, un poema capaç de substituir la frivolitat sovint associada al concepte vintage per un sentiment molt més càlid. Hauríem d’aprendre molt de “Les ósses polars”, felicito l’Estel per descriure amb tal magnificència l’absurda manera com la dona, per naturalesa, es flagel·la, fingeix i es deleix tot buscant la felicitat, envejo la senzillesa del pensament de l’ossa, feliç desconeixedora del sentiment de culpa.

La poesia recollida en aquest volum no és només emoció entranyable o imatges de felicitat, l’autora utilitza les paraules per remoure consciències com fa a “Míssils i trinxeres” o desgranant amb descarnada passió “La fi del món”, ens recorda quelcom tan evident que sovint oblidem «caminar i respirar no vol dir viure», una sensacional crítica al sistema econòmic i polític actual.
Per descomptat, també trobareu l’essència mateixa de la poesia, la que flueix del sentiment més profund, amb els versos de “La xarranca”, poema dedicat a la seva àvia Mercè, l’Estel ens emociona i aconsegueix que el tacte suau i vellutat d’un nespra esdevingui la més sincera nostàlgia d’uns records d’infantesa.

No puc acabar la ressenya d’aquest títol sense enaltir el gran treball de la il·lustradora valenciana Paula Bonet, ella ha aportat la seva gràcia amb aquarel·la, bolígraf i tinta xinesa tot creant unes imatges d’innegable bellesa que esdevenen el complement perfecte per als poemes de l’Estel. Amb una edició molt cuidada «Si uneixes tots els punts» és una obra preciosa que recomano degustar amb calma i assaborir a poc a poc, com es fa amb un bon vi.

Sílvia Cantos

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada