Dolor en femení

Per Mireia Martínez

Roedores

Cuerpo de embarazada sin embrión

Diario de dos abortos

Autor: Paula Bonet

Edició: Literatura Random House

Pàgines: 48

ISBN: 9788439734673 

PVP: 20,90 €

Nota: ♥♥♥♥♥

 Una lectura colpidora. Una lectura que remou. Una lectura necessària. 

Paula Bonet presenta la seva obra més personal arran d’haver patit dos avortaments espontanis en poc temps. Una obra que ens parla de la pèrdua d’un fill no nascut, del desig de ser mare i de la impotència de no aconseguir-ho. Ens parla de l’avortament, un tema que sovint ve envoltat de silenci i de tabú. Ens parla d’aquest dol poc reconegut, menystingut per la societat en general.

Un testimoni valent, que a través de petits fragments, pensaments i notes del seu dietari personal comparteix amb el lector, mostrant com se sent al llarg d’aquests mesos... Bonet ha explicat que el fet de parlar i de fer pública aquesta experiència, de materialitzar aquest dolor a través del llibre Roedores ha estat una manera de fer-lo més real. Possiblement com a teràpia amb un efecte catàrtic, intentant entendre, conviure i refer-se d’un dur episodi amarat de absència, silenci i buidor. 

“Mi ratoncita estaba allí quieta, como una osa silenciosa en hibernación.”

“Te imagino como un trozo de barro esbozado, como la primera forma que se crea al sujetarlo con las manos, al apretarlo y desplazar fragmentos de materia con el dedo mojado. Una masa perfecta sobre la que después se empezará a buscar el detalle.”

Crec que aquesta obra està dotada de molta generositat... Generositat al compartir aquesta vivència, amb la qual moltes dones es poden sentir reflectides. I crec que hi ha una voluntat de consol i d’empatia, de dir: “Ep! No esteu soles”.  

 Roedores és un llibre-objecte, una edició de luxe. El dietari amb fragments íntims va acompanyat d’un desplegable il·lustrat de rosegadors que va dibuixar per a la seva filla, una peça artística en si mateixa. Exemplars de llúdriga, rata, castor o esquirol, per mencionar-ne alguns, rosegadors amb ànima que conformen aquest conte escrit i pintat per llegir-lo juntes... Un ‘animalari’ amb l’estil i la pinzellada més personal de Bonet. Dietari i desplegable  queden recollits i units amb una faixa, contenint tot el dolor i tot l’amor del món.

“Un libro que es a la vez un cuento y una carta de amor para una hija que tampoco pudo nacer.”  

Ressenya Si uneixes tots els punts

Títol: Si uneixes tots els punts

Autor: Estel Solé

Edició: Galerada, 2013

Pàgines: 72

ISBN: 9788496786523

Nota: ♥♥♥♥♥

Fins ara no m’havia atrevit mai a ressenyar poesia, essencialment per por i respecte, però deixant de banda tot això us recomano amb total sinceritat el nou recull de poemes d’Estel Solé, que es desmarca de la seva faceta més coneguda d’actriu per descobrir-se com una extraordinària poetessa.

Aquest és el seu segon llibre, sorgit arran de la demanda del públic que l’ha portat a recollir nous poemes, amb tocs autobiogràfics i estructurats en tres apartats: Hipotèrmia, Desglaç i Refugi. Reflecteixen la visió irònica i dolorosa de la relació de parella i de la introspecció personal que caracteritzen l’autora.

No deixa mai de sorprendre’m la capacitat d’un poeta per condensar un munt de sensacions, emocions i sentiments en uns pocs versos. Quan vaig llegir el poema titulat “La ferida del genoll” em vaig emocionar en assaltar-me records de la meva pròpia infantesa, us dic això per mostrar-vos amb quina efectiva senzillesa l’Estel ha teixit uns textos magnífics que combinen l’inexorable pas del temps, angoixes, nostàlgies i el batibull d’emocions que ens acompanyen i destaroten, ho vulguem o no, al llarg de la vida, l’autora juga amb les paraules i basteix uns versos exquisits com els que componen “La vida espasa”.

«Com un fantasma que creua una paret,

la vida ens traspassa a poc a poc.»

En aquest recull trobem poemes que emocionen i d’altres que sorprenen, us recomano especialment perdre-us per els versos de “L’anorac dels anys noranta”, un poema capaç de substituir la frivolitat sovint associada al concepte vintage per un sentiment molt més càlid. Hauríem d’aprendre molt de “Les ósses polars”, felicito l’Estel per descriure amb tal magnificència l’absurda manera com la dona, per naturalesa, es flagel·la, fingeix i es deleix tot buscant la felicitat, envejo la senzillesa del pensament de l’ossa, feliç desconeixedora del sentiment de culpa.

La poesia recollida en aquest volum no és només emoció entranyable o imatges de felicitat, l’autora utilitza les paraules per remoure consciències com fa a “Míssils i trinxeres” o desgranant amb descarnada passió “La fi del món”, ens recorda quelcom tan evident que sovint oblidem «caminar i respirar no vol dir viure», una sensacional crítica al sistema econòmic i polític actual.

Per descomptat, també trobareu l’essència mateixa de la poesia, la que flueix del sentiment més profund, amb els versos de “La xarranca”, poema dedicat a la seva àvia Mercè, l’Estel ens emociona i aconsegueix que el tacte suau i vellutat d’un nespra esdevingui la més sincera nostàlgia d’uns records d’infantesa.

No puc acabar la ressenya d’aquest títol sense enaltir el gran treball de la il·lustradora valenciana Paula Bonet, ella ha aportat la seva gràcia amb aquarel·la, bolígraf i tinta xinesa tot creant unes imatges d’innegable bellesa que esdevenen el complement perfecte per als poemes de l’Estel. Amb una edició molt cuidada «Si uneixes tots els punts» és una obra preciosa que recomano degustar amb calma i assaborir a poc a poc, com es fa amb un bon vi.

Sílvia Cantos