L'adolescència, una experiència vital

Per Mireia Martínez

Títol: Contar de 7 en 7

Autor: Holly Goldberg Sloan

Edició: Océano Travesia, 2015

Pàgines: 412

ISBN: 9788494411052

Edat: a partir de 13 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 15,95 €

“Nunca dejes que nadie te diga que no puedes.”

“Los finales son siempre los comienzos de algo nuevo.”

Una novel·la juvenil que desprèn optimisme, bondat i bones intencions. Una lectura deliciosa en sentit ascendent. 

Willow és una jove superdotada de dotze anys que ha de fer front a la pèrdua dels seus pares adoptius, morts en un accident de trànsit. A partir d’aquest moment, un mosaic variat de personatges entren a la vida de Wilow: un psicòleg frustrat, un taxista mexicà, dos germans vietnamites i la seva mare, propietària d’un saló d’ungles. Sense coincidències aparents, i units per l’atzar i les circumstàncies, tots ells comencen construir un futur plegats. La jove Willow és capaç d’operar canvis en el seu entorn i a les persones que l’envolten, perquè exhala una aura màgica que traspua sensibilitat. Alhora, ella mateixa també experimenta una metamorfosi, superant les seves pors i manies. 

Contar de 7 en 7 és un crit a l’esperança que ens fa creure en la màgia de les petites coses i la força de l’amor. 

 & & & & && & & & && & & & && & & & && & & & && & & &

Títol: La noia de la mitjanit

Autor: Gisela Pou

Edició: Edebé, 2015

Pàgines: 164

ISBN: 9788468316147

Edat: a partir de 13 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 9,95 €

Premi Crítica Serra d'Or de Literatura Juvenil 

“Hi ha històries que pertanyen al món i no és lícit silenciar-les.”

Sira i Gertrud, són les protagonistes de dues històries interconnectades separades per setanta anys. A La noia de la mitjanit, passat i present s’entrellacen amb Berlín com a teló de fons. 

Sira Burg viatja a la capital alemanya a la recerca de respostes, amb una missió clara i concreta: localitzar a Gertrud per a donar-li un missatge de la seva àvia. La seva determinació topa amb nombroses traves, assolir el seu objectiu esdevé una autèntica aventura plena de girs i secrets ocults. 

A Gertrud Grass, el destí i els estralls de la Segona Guerra Mundial la converteixen en tastadora del menjar de Hitler. Una història corprenedora plena de sofriment i solitud, una història d’una dona valenta que lluita per sobreviure en una Europa que s’ensorra. 

Les dues trames són alternades amb destresa. La de la Sira amb una prosa fresca i directa, i la de la Gertrud amb el to i la transcendència dels fets relatats.

No us desvetllaré si la Sira troba a la Gertrud, però sí que us diré que la Sira experimentarà, creixerà i viurà intensament. Un viatge que la canviarà per sempre, un procés d’aprenentatge que ella rebrà amb els braços ben oberts.

S'estimen, res més importa

Amb la Tango són tres

Autor: Justin Richardson i Peter Parnell

Il·lustrador: Henry Cole

Traductor: Bel Olid

Edició: Kalandraka, 2016

Pàgines: 32

ISBN: 9788484649861

Edat: de 4 a 99 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 15€

Li direm Tango, va decidir el senyor Gramzay,

perquè per ballar un tango cal que hi hagi dos ballarins.

Avui us recomano un àlbum il·lustrat molt necessari que parla de l’amor i l’adopció, i es basa en una bonica experiència real succeïda al zoo de Central Park a Nova York.

Cada cop apareixen amb més regularitat, títols que ens permeten integrar els diferents models de família en la dinàmica habitual a l’hora d’explicar contes. També és cert, que encara hi ha una diferència abismal pel que fa a presència entre el rol “estàndard” i tots els altres. I també és cert que, inexplicablement avui dia, segueix havent-hi una mena de por a explicar als infants contes protagonitzats per models monoparentals, homosexuals o altres, cosa que em rebel·la i a més, m’anima a fer-ho amb més èmfasi. Sembla que avui dia tots som molt moderns, i veiem amb bons ulls qualsevol situació, però no és així, ni molt menys! Encara hi ha tabús i censures d’allò més ridícules, sense anar gaire lluny, el títol que avui us proposo va ser prohibit fa només uns mesos a la ciutat de Venècia pel seu alcalde. Sortosament, cal dir que igual com ha estat censurat per alguns, ha rebut el reconeixement de molts, amb importants premis literaris.

No deixa de ser curiós, el fet que el relat contingut en aquest delicat àlbum il·lustrat és el fidel retrat d’una història real, la història d’amor entre en Roy i en Silo, dos pingüins mascles de cara blanca, residents al zoo de Central Park a Nova York. El seu cuidador, Rob Gramzay va adonar-se del tipus de relació que mantenia la parella, així que va decidir donar-los la oportunitat de formar una família, a través d’un ou fertilitzat per una altra parella de pingüins del mateix zoo.

Per mi, Amb la Tango són tres és una tindreu a les mans un conte molt bonic, amb unes il·lustracions delicadíssimes que desperten gran tendresa i amb el qual es pot iniciar un diàleg amb els més petits sobre l’adopció o els diferents models de família. Amistat, amor, solidaritat, respecte i tolerància, són valors molt necessaris que apareixen de forma natural amb aquest llibre però sobretot, és un conte bonic!

Menció especial a la traducció de Bel Olid que ha recuperat la sexualitat original de la Tango, una femella que curiosament en l’anterior traducció d’aquest llibre es va convertir en mascle i, amb aquesta acurada edició de Kalandraka retorna al seu estat original.

Justin Richardson (Nova York, 1963) Psiquiatre. Ha estudiat a la Universitat de Harvard i ha exercit a la Facultat de Medicina de la Universitat de Columbia. Treballa per a escoles de Nova York impartint xerrades dirigides a professors, estudiants, mares i pares sobre el desenvolupament de l’orientació sexual en nens i adolescents. És coautor del llibre “Todo lo que nunca quisiste que tus hijos supieran sobre sexo (pero temías que lo pudiesen preguntar)”. Peter Parnell (Nova York, 1953) Guionista, escriptor i productor. Les seves obres s’han representat a Broadway, Nova York, Los Angeles i Seattle, entre altres ciutats. És vicepresident de Dramatics Guild of America, l’associació professional de guionistes, compositors i intèrprets. Ha escrit episodis de la sèrie televisiva “El petit ós”, basada en el clàssic d’Else Holmelund Minarik i Maurice Sendak.

Henry Cole (Virginia, Estats Units, 1955) Es dedica a la il·lustració. També ha sigut professor de Ciències; va ser amb la bibliotecària del col·legi a on treballava amb qui va començar a publicar els seus primers llibres el 1996. També ha col·laborat amb altres autors, entre ells l’actriu Julie Andrews. Ha publicat vàries obres com a escriptor i il·lustrador. La seva producció suma uns 70 títols.

Sílvia Cantos

Quan la veritat explota

Títol: Dos hermanos

Autor: Larry Tremblay

Traductor: Iballa López Hernández

Edició: Nube de Tinta, 2016

Pàgines: 160

ISBN: 9788415594888

Edat: a partir de 14 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 12,95€

I Premi dels llibreters de Quebec

I Premi Literari Collégiens

Mikaël estaba conmocionado. El niño que había escrito aquella carta de despedida tenía nueve años y el destinatario, la misma edad. Mikaël se percataba de hasta qué punto la guerra borra las fronteras entre el mundo de los adultos y el de los niños.

Avui us recomano un relat corprenedor, estremidor, punyent, una lectura com un cop de puny a l'ànima i malgrat tot, necessària.

Una poderosa història, ambientada al Pròxim Orient, que mostra com la guerra, la religió, l’odi i la venjança destrueixen vides innocents convertint-los en màrtirs. Quan l’Ahmed plora, el seu germà Aziz també ho fa i, quan l’Ahmed riu, el seu germà Aziz també riu. Ambdós ho comparteixen tot en un petit territori del Pròxim Orient, a dels seus pares i avis, on el paradís pren la forma de jardins fruiters i tarongers. Però un dia un obús esberla el cel i separa les persones, germans i sentiments. Des d’aleshores, la guerra serà el teló de fons en la vida d’aquests germans.

Aquesta és una lectura dura, gens amable que requereix un lector amb un mínim de maduresa. Demana pauses en determinats moments, per pair el que estàs llegint i exigeix una lectura reflexiva. Veure com els engalipen amb paraules enerva al lector, la posició de la mare tot i que dolorosa és, a la meva manera de veure-ho, molt més humana, la que no entenc és la del pare, per què no opta per ésser ell qui desenvolupi el paper escollit per un dels seus dos fills? Molts interrogants, molts dubtes i inquietuds es plantegen de forma natural amb aquest llibre, fet que el converteix en una lectura molt recomanable per realitzar als instituts, al meu criteri, no abans de de 3r d’ESO.

Era demasiado fácil acusar a aquellos que cometían crímenes de guerra de ser asesinos o bestias feroces. Sobre todo cuando el que los juzgaba vivía lejos de las circunstancias que habían provocado esos conflictos cuyo origen se perdía en la vorágine de la historia.

En massa ocasions, hem hagut de llegir o escoltar a la premsa notícies d’immolacions que han causat danys i víctimes en menor o major mesura. Són notícies que ens indignen, repudiem i condemnem als que s’autoproclamen màrtirs per la causa. Si més no, jo ho faig. Ara bé, després de llegir Dos hermanos, he de reconèixer que se m’han plantejat un munt d’interrogants, un munt d’I si...? han fet que la meva mirada inicial hagi variat. Evidentment segueixo condemnant i rebutjant qualsevol mena de violència, però entenc que en molts casos, els qui apareixen al titular de la notícia, no són els més mesquins de la història, sinó que en ocasions, són persones a qui han manipulat deliberadament, aquests són els autèntics botxins.

El moment previ a l'intercanvi dels germans és d'una intensitat esfereïdora, que et sacseja completament. Jo, llegia i m'esborronava del que passava en una ficció que podria ser perfectament real, en un altre lloc i moment. Penso amb horror, amb una família similar a la que protagonitza la història i imagino l'horror d'una mare veient com el seu fill es prepara per immolar-se. De la mateixa manera puc creure els malsons i la mala consciència del nen, convertit en adult, són realment estremidors.

Larry Tremblay (Quebec, 1954), escriptor de ficció i poesia, també ha conreat el teatre. Ha rebut nombrosos reconeixements al seu treball. Després de completar un doctorat en teatre a la Universitat del Quebec a Mont-real, va viatjar a l'Índia per estudiar Kathakali, un estil de dansa-teatre característic del sud de l’Índia, que ha mantingut una certa influència en la seva escriptura.  Moltes de les seves obres se centren en personatges que s'enfronten trauma psicològic. Dos hermanos és el primer títol seu traduït al castellà.

Comença a llegir aquí

Sílvia Cantos

Meteorologia, música i poesia!

Títol: Al cel cabretes...

Autor: Lola Casas i Alfred R. Picó

Il·lustrador: Mercè Galí

Edició: Barcanova, 2016
Pàgines: 57
ISBN: 9788448939267

Edat: De 5 a 10

Nota: ♥♥♥♥♥

PVP: 12,90€

Avui us recomano un preciós àlbum il·lustrat, un llibre que conjuga amb un encert magistral meteorologia i poesia i a més ho amaneix amb música, amb el qual els lectors descobriran algunes de les moltes sorpreses que amaga el cel! I és que la meteorologia és plena de curiositats, de poesia i de música. Voleu saber que se sent viatjant per l’atmosfera, com sona una tempesta musical o, quin és el país del món amb més tempestes elèctriques, doncs amb aquest llibre ho descobrireu!

Què hi trobarem en aquest llibre? Doncs des de poemes amb el sempre encertat estil de Lola Casas, petits textos de gran interès al voltant de diversos fenòmens meteorològics, dites i frases fetes i música. Val a dir que d’aquest últim punt a banda, evidentment, dels textos de coneixements i curiositats sobre llamps i trons se n’ha cuidat l’Alfred, sembla ser que és un gran coneixedor de la música clàssica i per acompanyar aquestes pàgines ha buscat les peces més adients, intens treball que cal reconèixer i valorar, ja que dóna veu a peces poc conegudes, fet que val la pena, doncs és força habitual que les referències musicals a peces clàssiques, especialment quan es dirigeixen als més petits, siguin força repetitives. La cirereta del pastís la posen les il·lustracions de Mercè Galí, que trobo no podien ser més encertades, senzilles, evocadores, lliures i d’una aparent simplicitat que amaga molt i bon treball.

Amb al cel cabretes descobrirem moltes i fascinants dades com ara el fet que el primer rastre d’un home del temps data de 2600 anys! Que poden arribar a ploure coses ben estranyes, com ara fang, granotes, peixos, mantega i fins i tot tinta! També podrem descobrir quin és l’origen del Maneki-neko, aquest gat japonès que mou la pota amunt i avall. Val la pena també pensar quan ens queixem del fred o de la calor que fa que en alguns indrets del planeta poden arribar a donar-se temperatures extremes que van des dels 56,7º positius fins als 71,2º negatius, què? Ja no ens queixem tant, oi? I pensar que ha arribat a caure una pedregada amb pedres que superaven el quilo de pes fa una mica de por....

Com veieu es tracta d’un llibre que podem llegir a estones, que no exigeix una lectura continuada i que sempre podem anar a buscar en moments determinats, per exemple el dia que plogui a bots i barrals i mirar què ens explica dels xàfecs.

Lola Casas (Mataró, 1951) és mestra de primària jubilada. Assegura que no acaba de creure’s del tot el fet que sigui poeta, més aviat es considera una mestra que escriu poemes, tot i que porta més de quaranta obres publicades entre assaigs sobre literatura, contes i poesia per a públic infantil i juvenil. És una gran activista per el foment de la lectura, ha engrescat a diverses generacions de lectors.

Alfred Rodríguez Picó (Barcelona, 1958) és un meteoròleg conegut sobretot per la seva faceta com a presentador en programes de televisió i ràdio. Meteoròleg autodidacta, als nou anys va tenir el seu primer observatori meteorològic en la seva casa d'Horta-Guinardó. Als quinze anys va començar a treballar a l'Institut botànic de Montjuïc, als setze es va iniciar professionalment com a informador de meteorologia a Ràdio Barcelona i col·laborant amb el Servicio Meteorológico Nacional i als disset inicià les observacions a l'Observatori de Montjuïc. Després d'una curta estada a França, on conegué el sistema meteorològic francès, tornà a Catalunya i començà a estudiar meteorologia pel seu compte. Ha col·laborat amb premsa i ràdio i ha publicat diversos llibres de caràcter divulgatiu. Aficionat musical i germà del compositor Jesús Rodríguez Picó, toca el clavicèmbal; aquesta afició l'ha portat a combinar música clàssica amb la faceta meteorològica. Actualment dirigeix l'empresa de prediccions meteorològiques TAIKO Meteorologia.

Mercè Galí (Barcelona, 1973) Ha il·lustrat contes, llibres de text, cartells, portades de revistes i altres projectes. Des de molt petita ha estat amant de la literatura per a petits, va créixer envoltada de contes a la llibreria dels seus pares, on es passava hores tafanejant il·lustracions. En la seva faceta musical, va formar part de Dúmbala Canalla, un grup que interpretava música balcànica, en el qual exercia com a cantant, lletrista i hi tocava la pandereta.

Fes-ne un tastet

Sílvia Cantos

Un còmic molt bèstia

Per Mireia Martínez

Títol: Hoy he ha pasado algo muy bestia

Autor: Daniel Estorach, El Torres, Julián López

Edició: Norma, 2016

Pàgines: 136

ISBN: 9788467922257

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 18€

Avui us recomano Hoy he ha pasado algo muy bestia, un còmic que revisita el gènere dels superherois i la ciència ficció per oferir-nos un univers més proper i més humà. Una lectura fresca, addictiva i molt potent.

Daniel Estorach és el creador de l’univers Hoy me ha pasado algo muy bestia, un projecte absolutament transmèdia. Va començar com un bloc, va fer el salt al paper en forma de novel·la, i ara s’adapta al còmic amb guió d’El Torres, dibuix de Julián López, tintes de Juan Albarrán i color de Fran Gamboa. Estorach s’ha envoltat d’un equip artístic de primeríssima línia obtenint un resultat final excel·lent.

Us proposo capbussar-nos en la trama. Us imagineu llevar-vos un matí i descobrir que teniu poders? Això mateix és el què li succeeix al protagonista de Hoy me ha pasado algo muy bestia. En Daniel és un noi normal i corrent que experimenta un canvi radical en la seva vida quan descobreix que posseeix una força desmesurada. A partir d’aquest moment, inicia un procés d’aprenentatge per controlar i canalitzar el seu nou talent, que en ocasions li comporta més d’un embolic. Ben aviat, el nostre heroi urbà se n’adona que no està sol, altres persones també compten amb poders especials. Junts inicien una croada per combatre la delinqüència i el crim a la ciutat de Barcelona i al poble on viu en Daniel, Vilassar de Mar. Però la vida d’un superhome no és mai fàcil, i el protagonista del còmic viu en pròpia pell els dubtes, les renúncies i la dualitat entre el bé i el mal, així com les seves conseqüències.

Parlant amb Daniel Estorach descobrim que el Daniel de la història guarda moltes semblances amb el seu autor. Comparteixen nom i tots dos són vilassarencs, no podia ser simple coincidència! El Daniel de carn i ossos ens revela que algunes de les situacions que relata el còmic estan inspirades en fets reals, a partir de les quals ha desenvolupat aquest món de ciència ficció. Tanmateix, les localitzacions amb Barcelona com a teló de fons són molt conegudes pels lectors. Tot això contribueix a donar veracitat i versemblança a la història explicada.

Crec que és especialment interessant com Estorach planteja la figura de l’heroi. Ens presenta un Daniel amb poders, sí, però també amb maldecaps quotidians, feina, parella... Una humanització de l’heroi que cerca l’empatia del lector.

No és fàcil ser superheroi, això ens queda clar. Tot i que pot sonar tòpic, un gran poder comporta una gran responsabilitat. La metamorfosi que viu el protagonista a través de l’assimilació, l’aprenentatge, les renúncies, la presa de decisions, el converteixen en una persona nova i diferent. La reflexió sobre el concepte heroi, recollida a les pàgines 72 i 73, és esplèndida i extrapolable a altres contextos.

            “¿Crees que tienes poderes? Todos tenemos poderes. Pero, ¿qué finalidad tiene ese poder? ¿Sirve a algún propósito? Rompe los muros que te oprimen. Rompe el esquema con el que configuras la realidad. No pienses. Siente. Cuando obtuviste tu poder, tu primer pensamiento fue: “seré un héroe”. ¿Pero que es ser un héroe? Un héroe no conquista. No es un titán olvidado en la historia, que poco a poco se disipa. Un héroe no lucha por el mero placer de luchar. Un verdadero héroe protege. Un verdarero héroe salva. Un verdadero héroe ayuda a los que lo necesitan. Pero siempre hay un precio que pagar. Un héroe nunca llega a formar parte del todo de aquellos a los que salva. El suyo es un camino solitario. Proteger, salvar, ayudar y pagar un precio. O conquistar, luchar, dominar, y pagarlo igualmente.”

D’altra banda, Estorach ha creat amb encert un mosaic de personatges que envolten al Daniel. En tota història de superherois, hi trobem la figura de l’amic, la noia: en Rafa, en Xavier i  la Sara, tots ells amb un paper important. Destacar també, la dualitat del bé i del mal encarnades per Juan Blanco i Perro Negro, la gamma de grisos de tota història, perquè ni els bons són tan bons, ni els dolents tan dolents. I sense oblidar-nos de l’imponent inspector Toga, un personatge destinat a creuar-se en el camí del nostre superheroi per unir forces.

 La proposta gràfica de Hoy me ha pasado algo muy bestia és molt potent. El dibuix del Julián López és sorprenent i funciona molt bé amb la història. L’expressivitat del seu llapis dota d’ànima al protagonista,  ja que podem percebre en tot moment el seu estat d’ànim. L’estructura dinàmica de la vinyeta, la força de les escenes de lluita, i les splash pages que captiven l’atenció del lector, creen un conjunt molt efectista.

Joventud: bella i idealista, temerària i inconscient.

L'artilleria de Mr. Smith. 
(Una història perfecta)

Autor: Francesc Puigpelat

Edició: Bambú, 2016

Pàgines: 200

ISBN: 9788483434055

Edat: a partir de 12 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 14,90€

Al començament, això venia a ser com un joc. Juguem als fusells. Disparem. Portem un tanc, que divertit. Juguem als herois. A salvar el país. Però tot és mentida. La mort no és cap joc: és real i l'he vista de prop.

Avui us recomano una novel·la juvenil fantàstica. Un magnífic relat que ficciona a partir d'un dels capítols més desconeguts de la guerra civil espanyola, malgrat la seva transcendència.

A Balaguer, l'any 1938 la Guerra Civil feia tremolar-ho tot, per alguns, des de la seguretat i comoditat d'una casa benestant, això era quelcom molt llunyà. Una excursió, una coneixença que esdevindrà amistat i la cruesa de la realitat, quan hi topes de ple, farà que els esquemes de la vida del Xavier es desmuntin completament, per reorganitzar-se formant un nou dibuix totalment diferent.

Hi ha diversos aspectes que m'agradaria destacar: d'una banda, l'habilitat amb la qual l'autor aconsegueix que el relat flueixi convertint-se en una lectura àgil i agradable, amb ritme i emoció manté l'interès del lector fins al final. D'altra banda, aboca llum sobre un dels capítols més desconeguts de la història del segle XX: la batalla del Segre i sobretot, la manera tan encertada de fer-ho, aconseguint que el lector aprengui molt més amb una lectura plaent que el que possiblement obtindria d'estudiar un capítol en un llibre de text.

Sovint en aquest bloc, he comentat que valoro en els llibres, el fet que m'aportin quelcom més que una bona estona de lectura, però detesto profundament que intentin alliçonar-me sobre qualsevol cosa, és per això, que admiro el treball d'autors com Francesc Puigpelat que han sabut incorporar fets i persones reals de gran rellevància històrica, dins dels seus llibres, de manera que el lector pot creure perfectament que tot el que llegeix és ficció o també creure que tot és real, però en cap cas, tindrà la percepció d'estar rebent una lliçó d'història, malgrat, en certa manera, l'està rebent i, el que és més important, si més no per a mi, desperta la curiositat sobre uns fets que poden portar-lo a explorar en un capítol apassionant del nostre passat més recent. Per destacar-ne un de concret d'aquest llibre, els lectors descobriran i entendran el concepte La lleva del biberó i pot fer-los reflexionar sobre el fet que si haguessin nascut setanta anys abans, enlloc de tenir preocupacions com ara quin mòbil tenen, el nombre de seguidors a les xarxes socials o els likes que tenen les seves fotos, podrien haver-se trobat amb un fusell a les mans i anant de dret a una mort més que provable.

Per què agradarà, a més a més? Doncs perquè l'autor no perd de vista, el seu públic, i incorpora elements que el lector exigirà, aventures, intriga, un secret que apareix ja en el títol de la història i la presència d'una de les quotidianitats més indispensables en la vida de qualsevol jove, de qualsevol moment: els dubtes, la incertesa, la confusió, la necessitat de trobar respostes, l'amistat i el naixement de sentiments confusos i complicats de gestionar. De fet, en aquest mateix bloc ja us hem recomanat un parell de propostes del mateix autor El nen que va xatejar amb Jack Sparrow (Bromera, 2015) i Romeu i Julieta (segona part) (Fanbooks, 2014).

Francesc Puigpelat i Valls (Balaguer, 1959) és professor universitari, escriptor i periodista. Es va llicenciar en Filosofia l’any 1982 a la Universitat de Barcelona. Col·labora habitualment amb el diari Avui i altres mitjans de comunicació escrita. És membre adherit de la Fundació Catalunya Oberta. Ha escrit una extensa obra narrativa, de la qual destaquen les novel·les Apocalipsi blanc (premi Josep Pla, 1999), Roger de Flor (2002), L’últim hivern de Ramon Llull (2004), Els Llops (premi Carlemany, 2005) i La segona mort de Jesús de Natzaret.

Sílvia Cantos

L'aventura final de Paula Crusoe

Per Mireia Martínez

Títol: Paula Crusoe 3. Jungla urbana

Autor: Mathilde Domecq

Traductor: Fabián Rodríguez Piastri

Edició: Dibbuks, 2016

Pàgines: 104

ISBN: 9788416507207

Edat: a partir de 8 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 12,50€

Després de Náufraga i La distancia arriba Jungla urbana, que tanca amb nota la trilogia de Paula Crusoe, una deliciosa proposta de còmic infantil sobre les aventures d’una família que pateix un naufragi i arriba a una illa deserta de l’oceà Índic. 

En aquest tercer volum la narració s’accelera, els escenaris es multipliquen i l’univers de Paula Crusoe s’amplia. La història experimenta girs inesperats que atorguen dinamisme al discurs i que plantegen noves incògnites al lector. A Jungla urbana, el Xavier, el Yoann, la Paula, la Beni i l’Ana es presenten més intrèpids i més valents que mai. El destí dels membres de la família Quillon queda a mercè de les onades d’un oceà capritxós. Més lluny que mai els uns dels altres, només la tenacitat i l’amor que senten farà possible el seu retrobament. 

Paula Crusoe aporta el seu granet de sorra al gènere clàssic de nàufrags i naufragis, revisitant i actualitzant el mite d’una gran història com és Robinson Crusoe. Amb un dibuix amable i dolç, la intensitat cromàtica de Jungla urbana és, si cap, més brillant i efectista que en els volums anteriors. Algunes vinyetes, absolutament pictòriques on la natura esdevé protagonista, són un autèntic plaer per als sentits. 

Mathilde Domecq (Marsella, 1982) és diplomada en Il·lustració per l’Escola d’Arts Decoratives d’Estrasburg. Ha col·laborat en premsa juvenil com Spirou, Pif Gadget, entre d’altres. És autora de la sèrie Basil & Melba (2006) per a la revista Tcho! Implicada en diferents projectes culturals i artístics, actualment viu i treballa a Berlín. 

Llegeix la ressenya de Paula Crusoe 1. Náufraga i 2. La distancia aquí