Un còmic molt bèstia

Per Mireia Martínez

Títol: Hoy he ha pasado algo muy bestia

Autor: Daniel Estorach, El Torres, Julián López

Edició: Norma, 2016

Pàgines: 136

ISBN: 9788467922257

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 18€

Avui us recomano Hoy he ha pasado algo muy bestia, un còmic que revisita el gènere dels superherois i la ciència ficció per oferir-nos un univers més proper i més humà. Una lectura fresca, addictiva i molt potent.

Daniel Estorach és el creador de l’univers Hoy me ha pasado algo muy bestia, un projecte absolutament transmèdia. Va començar com un bloc, va fer el salt al paper en forma de novel·la, i ara s’adapta al còmic amb guió d’El Torres, dibuix de Julián López, tintes de Juan Albarrán i color de Fran Gamboa. Estorach s’ha envoltat d’un equip artístic de primeríssima línia obtenint un resultat final excel·lent.

Us proposo capbussar-nos en la trama. Us imagineu llevar-vos un matí i descobrir que teniu poders? Això mateix és el què li succeeix al protagonista de Hoy me ha pasado algo muy bestia. En Daniel és un noi normal i corrent que experimenta un canvi radical en la seva vida quan descobreix que posseeix una força desmesurada. A partir d’aquest moment, inicia un procés d’aprenentatge per controlar i canalitzar el seu nou talent, que en ocasions li comporta més d’un embolic. Ben aviat, el nostre heroi urbà se n’adona que no està sol, altres persones també compten amb poders especials. Junts inicien una croada per combatre la delinqüència i el crim a la ciutat de Barcelona i al poble on viu en Daniel, Vilassar de Mar. Però la vida d’un superhome no és mai fàcil, i el protagonista del còmic viu en pròpia pell els dubtes, les renúncies i la dualitat entre el bé i el mal, així com les seves conseqüències.

Parlant amb Daniel Estorach descobrim que el Daniel de la història guarda moltes semblances amb el seu autor. Comparteixen nom i tots dos són vilassarencs, no podia ser simple coincidència! El Daniel de carn i ossos ens revela que algunes de les situacions que relata el còmic estan inspirades en fets reals, a partir de les quals ha desenvolupat aquest món de ciència ficció. Tanmateix, les localitzacions amb Barcelona com a teló de fons són molt conegudes pels lectors. Tot això contribueix a donar veracitat i versemblança a la història explicada.

Crec que és especialment interessant com Estorach planteja la figura de l’heroi. Ens presenta un Daniel amb poders, sí, però també amb maldecaps quotidians, feina, parella... Una humanització de l’heroi que cerca l’empatia del lector.

No és fàcil ser superheroi, això ens queda clar. Tot i que pot sonar tòpic, un gran poder comporta una gran responsabilitat. La metamorfosi que viu el protagonista a través de l’assimilació, l’aprenentatge, les renúncies, la presa de decisions, el converteixen en una persona nova i diferent. La reflexió sobre el concepte heroi, recollida a les pàgines 72 i 73, és esplèndida i extrapolable a altres contextos.

            “¿Crees que tienes poderes? Todos tenemos poderes. Pero, ¿qué finalidad tiene ese poder? ¿Sirve a algún propósito? Rompe los muros que te oprimen. Rompe el esquema con el que configuras la realidad. No pienses. Siente. Cuando obtuviste tu poder, tu primer pensamiento fue: “seré un héroe”. ¿Pero que es ser un héroe? Un héroe no conquista. No es un titán olvidado en la historia, que poco a poco se disipa. Un héroe no lucha por el mero placer de luchar. Un verdadero héroe protege. Un verdarero héroe salva. Un verdadero héroe ayuda a los que lo necesitan. Pero siempre hay un precio que pagar. Un héroe nunca llega a formar parte del todo de aquellos a los que salva. El suyo es un camino solitario. Proteger, salvar, ayudar y pagar un precio. O conquistar, luchar, dominar, y pagarlo igualmente.”

D’altra banda, Estorach ha creat amb encert un mosaic de personatges que envolten al Daniel. En tota història de superherois, hi trobem la figura de l’amic, la noia: en Rafa, en Xavier i  la Sara, tots ells amb un paper important. Destacar també, la dualitat del bé i del mal encarnades per Juan Blanco i Perro Negro, la gamma de grisos de tota història, perquè ni els bons són tan bons, ni els dolents tan dolents. I sense oblidar-nos de l’imponent inspector Toga, un personatge destinat a creuar-se en el camí del nostre superheroi per unir forces.

 La proposta gràfica de Hoy me ha pasado algo muy bestia és molt potent. El dibuix del Julián López és sorprenent i funciona molt bé amb la història. L’expressivitat del seu llapis dota d’ànima al protagonista,  ja que podem percebre en tot moment el seu estat d’ànim. L’estructura dinàmica de la vinyeta, la força de les escenes de lluita, i les splash pages que captiven l’atenció del lector, creen un conjunt molt efectista.