Autor: Francesc Puigpelat
Edició: Bambú, 2016
Pàgines: 200
ISBN: 9788483434055
Edat: a partir de 12 anys
Nota: ♥♥♥♥♥
Preu: 14,90€
Al començament, això venia a ser com un joc. Juguem als fusells. Disparem. Portem un tanc, que divertit. Juguem als herois. A salvar el país. Però tot és mentida. La mort no és cap joc: és real i l'he vista de prop.
Avui us recomano una novel·la juvenil fantàstica. Un
magnífic relat que ficciona a partir d'un dels capítols més desconeguts de la
guerra civil espanyola, malgrat la seva transcendència.
A Balaguer, l'any 1938 la Guerra Civil feia
tremolar-ho tot, per alguns, des de la seguretat i comoditat d'una casa
benestant, això era quelcom molt llunyà. Una excursió, una coneixença que
esdevindrà amistat i la cruesa de la realitat, quan hi topes de ple, farà que
els esquemes de la vida del Xavier es desmuntin completament, per
reorganitzar-se formant un nou dibuix totalment diferent.
Hi ha diversos aspectes que m'agradaria destacar:
d'una banda, l'habilitat amb la qual l'autor aconsegueix que el relat flueixi
convertint-se en una lectura àgil i agradable, amb ritme i emoció manté
l'interès del lector fins al final. D'altra banda, aboca llum sobre un dels
capítols més desconeguts de la història del segle XX: la batalla del Segre i
sobretot, la manera tan encertada de fer-ho, aconseguint que el lector aprengui
molt més amb una lectura plaent que el que possiblement obtindria d'estudiar un
capítol en un llibre de text.
Sovint en aquest bloc, he comentat que valoro en els
llibres, el fet que m'aportin quelcom més que una bona estona de lectura, però
detesto profundament que intentin alliçonar-me sobre qualsevol cosa, és per
això, que admiro el treball d'autors com Francesc Puigpelat que han sabut
incorporar fets i persones reals de gran rellevància històrica, dins dels seus
llibres, de manera que el lector pot creure perfectament que tot el que llegeix
és ficció o també creure que tot és real, però en cap cas, tindrà la percepció
d'estar rebent una lliçó d'història, malgrat, en certa manera, l'està rebent i,
el que és més important, si més no per a mi, desperta la curiositat sobre uns
fets que poden portar-lo a explorar en un capítol apassionant del nostre passat
més recent. Per destacar-ne un de concret d'aquest llibre, els lectors
descobriran i entendran el concepte La
lleva del biberó i pot fer-los reflexionar sobre el fet que si
haguessin nascut setanta anys abans, enlloc de tenir preocupacions com ara quin
mòbil tenen, el nombre de seguidors a les xarxes socials o els likes que tenen les seves fotos, podrien
haver-se trobat amb un fusell a les mans i anant de dret a una mort més que
provable.
Per què agradarà, a
més a més? Doncs perquè l'autor no perd de vista, el seu públic, i incorpora
elements que el lector exigirà, aventures, intriga, un secret que apareix ja en
el títol de la història i la presència d'una de les quotidianitats més
indispensables en la vida de qualsevol jove, de qualsevol moment: els dubtes,
la incertesa, la confusió, la necessitat de trobar respostes, l'amistat i el
naixement de sentiments confusos i complicats de gestionar. De fet, en aquest
mateix bloc ja us hem recomanat un parell de propostes del mateix autor El
nen que va xatejar amb Jack Sparrow (Bromera, 2015) i Romeu
i Julieta (segona part) (Fanbooks, 2014).
Francesc
Puigpelat i Valls (Balaguer, 1959) és
professor universitari, escriptor i periodista. Es va llicenciar en Filosofia l’any
1982 a la Universitat de Barcelona. Col·labora habitualment amb el diari Avui i
altres mitjans de comunicació escrita. És membre adherit de la Fundació
Catalunya Oberta. Ha escrit una extensa obra narrativa, de la qual destaquen
les novel·les Apocalipsi blanc (premi Josep Pla, 1999), Roger de Flor (2002), L’últim
hivern de Ramon Llull (2004), Els Llops (premi Carlemany, 2005) i La segona
mort de Jesús de Natzaret.
Sílvia Cantos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada