dimecres, 8 de juny del 2016

Quan la veritat explota

Títol: Dos hermanos
Autor: Larry Tremblay
Traductor: Iballa López Hernández
Edició: Nube de Tinta, 2016
Pàgines: 160
ISBN: 9788415594888
Edat: a partir de 14 anys
Nota: ♥♥♥♥
Preu: 12,95€
I Premi dels llibreters de Quebec
I Premi Literari Collégiens

Mikaël estaba conmocionado. El niño que había escrito aquella carta de despedida tenía nueve años y el destinatario, la misma edad. Mikaël se percataba de hasta qué punto la guerra borra las fronteras entre el mundo de los adultos y el de los niños.

Avui us recomano un relat corprenedor, estremidor, punyent, una lectura com un cop de puny a l'ànima i malgrat tot, necessària.

Una poderosa història, ambientada al Pròxim Orient, que mostra com la guerra, la religió, l’odi i la venjança destrueixen vides innocents convertint-los en màrtirs. Quan l’Ahmed plora, el seu germà Aziz també ho fa i, quan l’Ahmed riu, el seu germà Aziz també riu. Ambdós ho comparteixen tot en un petit territori del Pròxim Orient, a dels seus pares i avis, on el paradís pren la forma de jardins fruiters i tarongers. Però un dia un obús esberla el cel i separa les persones, germans i sentiments. Des d’aleshores, la guerra serà el teló de fons en la vida d’aquests germans.

Aquesta és una lectura dura, gens amable que requereix un lector amb un mínim de maduresa. Demana pauses en determinats moments, per pair el que estàs llegint i exigeix una lectura reflexiva. Veure com els engalipen amb paraules enerva al lector, la posició de la mare tot i que dolorosa és, a la meva manera de veure-ho, molt més humana, la que no entenc és la del pare, per què no opta per ésser ell qui desenvolupi el paper escollit per un dels seus dos fills? Molts interrogants, molts dubtes i inquietuds es plantegen de forma natural amb aquest llibre, fet que el converteix en una lectura molt recomanable per realitzar als instituts, al meu criteri, no abans de de 3r d’ESO.

Era demasiado fácil acusar a aquellos que cometían crímenes de guerra de ser asesinos o bestias feroces. Sobre todo cuando el que los juzgaba vivía lejos de las circunstancias que habían provocado esos conflictos cuyo origen se perdía en la vorágine de la historia.

En massa ocasions, hem hagut de llegir o escoltar a la premsa notícies d’immolacions que han causat danys i víctimes en menor o major mesura. Són notícies que ens indignen, repudiem i condemnem als que s’autoproclamen màrtirs per la causa. Si més no, jo ho faig. Ara bé, després de llegir Dos hermanos, he de reconèixer que se m’han plantejat un munt d’interrogants, un munt d’I si...? han fet que la meva mirada inicial hagi variat. Evidentment segueixo condemnant i rebutjant qualsevol mena de violència, però entenc que en molts casos, els qui apareixen al titular de la notícia, no són els més mesquins de la història, sinó que en ocasions, són persones a qui han manipulat deliberadament, aquests són els autèntics botxins.

El moment previ a l'intercanvi dels germans és d'una intensitat esfereïdora, que et sacseja completament. Jo, llegia i m'esborronava del que passava en una ficció que podria ser perfectament real, en un altre lloc i moment. Penso amb horror, amb una família similar a la que protagonitza la història i imagino l'horror d'una mare veient com el seu fill es prepara per immolar-se. De la mateixa manera puc creure els malsons i la mala consciència del nen, convertit en adult, són realment estremidors.

Larry Tremblay (Quebec, 1954), escriptor de ficció i poesia, també ha conreat el teatre. Ha rebut nombrosos reconeixements al seu treball. Després de completar un doctorat en teatre a la Universitat del Quebec a Mont-real, va viatjar a l'Índia per estudiar Kathakali, un estil de dansa-teatre característic del sud de l’Índia, que ha mantingut una certa influència en la seva escriptura.  Moltes de les seves obres se centren en personatges que s'enfronten trauma psicològic. Dos hermanos és el primer títol seu traduït al castellà.

Comença a llegir aquí


Sílvia Cantos

2 comentaris:

  1. ¡Hola!
    Le daré una oportunidad si se cruza en mi camino.
    Sensacional reseña.
    ¡Nos leemos! :-)

    ResponElimina