La poesia de les segones oportunitats

Aquell antic missatge de l’amor

Autor: Vicenç Llorca

Edició: Columna, 2018

Pàgines: 304

ISBN: 9788466424097

Nota: ♥♥♥♥♥

PVP: 18,90€

En aquell moment, vaig descobrir que un petó pot ser

 intens en la seva lleugeresa, loquaç en el seu silenci.

Avui us recomano una novel·la tan carregada de poesia entre línies que la seva lectura és com degustar una saborosa tassa de xocolata calenta una tarda d’hivern. Càlida, dolça, enriquidora i evocadora.

En Xavier Rius, economista de Barcelona format a Nova York, ha de fer front a la pèrdua de la seva feina en el marc de la crisi econòmica i al trencament del seu matrimoni amb la Patrícia. L’aparició d’una antiga companya d’estudis, la Mary, provocarà un huracà de sentiments amorosos a la recerca de la felicitat sota el signe d’un missatge. Alhora, l’aparició d’un llibre estrany a la biblioteca familiar l’introduirà en els secrets de la fundació de Barcelona, amb els seus mites i llegendes. En Xavier viurà el doble repte d’haver de descobrir el sentit dels enigmes de la seva ciutat i els misteris del seu cor. 

Aquell antic missatge de l’amor és una novel·la de pèrdues i guanys, sobretot emocionals. Una història amb uns personatges magníficament construïts, en Xavier, un home en plena crisi personal; en Jordi Reig, un peculiar llibreter de vell, defensor del tractament adequat i sorprenentment hàbil a l’hora de transformar els pensaments d’en Xavier en realitats; la Mary, la tendresa feta dona; contrast de la Patrícia, que mostra les dues cares d’una mateixa moneda, d’ínfim valor... i encara més, la Barcelona fundacional esdevé personatge i trama, descobrint al lector una ciutat, encara més fascinant de la que coneixem amb una riquesa, història i cultural sorprenents.

El Vicenç poeta es deixa entreveure en molts moments de la lectura, Definitivament, la vida se’m mostra amb la seva força de realitat i irrealitat, dimensió numèrica i somni, atzar i traç segur del destí… Ara cal reposar i conciliar tants camins en un camí, tantes ombres en una llum, tants llibres en una vida. Versos d’impecable trenat s’entrellacen amb trames que integren elements tan diversos com l’Alzheimer, l’economia, unicorns, centaures, records, mirades que parlen i literatura, molta literatura.

La novel·la parla de segones oportunitats, la del protagonista en relació amb l’amor, en la feina i també, amb un pare, que ja no hi és, però que a través d’un peculiar fil literari el conduirà a retrobar de nou, un home radicalment diferent del que ell havia conegut. Molt més proper del que ell havia imaginat.

©Ivan Giménez Costa

Vicenç Llorca (Barcelona, 1965) és doctor en Comunicació Social i llicenciat en Filosofia i Lletres (Filologia Catalana). Amb una trentena de llibres publicats, s’ha dedicat sobretot a la poesia, l’assaig i la novel·la. En el camp de la prosa creativa, ha escrit l’obra En absència de l’àngel (2000) i el 2011 va donar a conèixer la seva primera novel·la, Tot el soroll del món. Com a traductor ha fet versions al català de Carson McCullers, Bernardo Atxaga i Jean Cocteau. També els seus llibres han estat traduïts a diverses llengües. Col·laborador habitual en premsa i mitjans de comunicació, ha estat secretari de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i membre de la junta de l’European Writers’ Council. 

Llegiu el primer capítol

Sílvia Cantos

Allunyar-se, desconnectar i retrobar-se de nou

Contando nubes

Autor: Núria Pradas

Edició: Edebé, 2018

Pàgines: 176

ISBN: 9788468335247

Nota: ♥♥♥♥♥

PVP: 10,50€

¿Se puede llegar a olvidar a una persona? ¡Es horrible!

Dejar de pensarla es como negarle la existencia

Avui us recomano una novel·la juvenil inoblidable. Una història amb una càrrega emotiva tan gran que us arribarà a l’ànima. Un relat de superació i un clam a la vida.

La Maria, als seus escassos dinou anys es troba perduda en el propi dolor, després de patir un terrible accident de cotxe que li va arrencar el seu primer amor. Per intentar superar el dolor de la pèrdua, decideix passar les vacances amb l’àvia, al poble on havia estiuejat durant la infantesa.

Una vegada més, tinc el plaer de recomanar-vos una nova proposta de la Núria, sovint me’n declaro absoluta admiradora i ella, amb cada nou títol permet que em refermi en aquest sentiment. Contando nubes és una lectura fantàstica per a joves, perquè la Núria sap com escriure per arribar al lector, no hi manquen l’amistat, les emocions desbordants, tan característiques de la joventut, ni tampoc les complicitats familiars i l’amor.

No és tasca senzilla reparar un cor trencat, menys encara, quan es tracta d’un cor jove, en plena efervescència, que batega i s’emociona de forma explosiva. Així mateix ens ho transmet l’autora, que tracta el dol, d’una manera deliciosa, transmetent al lector els sentiments de la protagonista amb una transparència nítida que connecten amb ell. Però no penseu que us estic presentant un drama. En realitat, aquesta història és com una muntanya russa de sensacions, talment com la vida dels adolescents. Moments àlgids de complicitats i rialles, loopings vertiginosos que et deixen sense alè i moments de tensió, com quan veus que arribes al capdamunt d’una gran pujada que caurà en vertical.

L'amistat sincera retrobada, tot i els llargs parèntesi, sempre torna al mateix punt on la vam deixar, malgrat el temps transcorregut. Moments de connexió  fraternal entre germanes, el millor bàlsam per alleugerir la pena que carrega la María, que fins i tot veu com el bosc recupera els colors amb la presència de la Clara. Un toc d’humor, protagonitzat per l'àvia Berta, la seva amiga Encarna i un convidat inesperat, al voltant d'una partida de cartes acompanyada d'unes pastes i un vi dolç... Absolutament genial! I els versos de Kavafis, que s'erigeixen com un refugi per al cor trencat de la protagonista, res com la bellesa de la poesia per al dolor de l'ànima.

Hi ha molt bons moments en aquest llibre, imatges molt poètiques que retraten moments amb una nitidesa sorprenent. La por a oblidar una persona que ha estat molt important a la teva vida, la confusió de sentiments quan enyores un amor perdut i comences a sentir quelcom per algú altre o petons, però, petons d’aquells que encenen totes les estrelles del cel i desfermen tornados. Ho veieu oi? Aquest llibre s’ha de llegir!

Núria Pradas (Barcelona, 1954) Va ser escrivint obres de teatre com es va endinsar en el món de la literatura. Va publicar el seu primer llibre l’any 1995, iniciant així una tasca literària que s’ha mogut sempre en l’àmbit de la literatura infantil i juvenil. Núria Pradas té més d’una quarantena d’obres publicades. L’any 2013 va fer el salt a la literatura per adults amb Sota el mateix cel (Columna, 2013) i l’any següent va publicar La noia de la biblioteca (Columna, 2014), després ens va regalar Somnis a mida (Columna, 2016) i L’aroma del temps (Rosa dels Vents, 2018), lectures memorables que us animo a descobrir!

Comença a llegir!

Sílvia Cantos

El patinatge com experiència vital

Per Mireia Martínez

Sobre patines

Autor: Victoria Jamieson

Traductor: Sonia María Fernández Ordás

Edició: Maeva Young

Pàgines: 240

ISBN: 9788417108380

Nota: ♥♥♥♥♥

PVP: 14,90€

Premi Newberry Honor Book

 Sobre patines de Victoria Jamieson se suma a l’excel·lent catàleg de novel·la gràfica que Maeva Young està construint amb dedicació i encert. Títols com Sonríe, Hermanas, Super Sorda, Drama estan aconseguint que molts adolescents s’apropin al còmic de manera natural.

En aquesta ocasió, ens presenta la història de l’Astrid, una jove que s’inscriu a un campament de roller derby, una modalitat específica de patinatge molt arrelada als Estats Units. Un esport de contacte on el treball en equip és la base de l’èxit. L’Astrid no és una gran patinadora, però la seva tenacitat i el seu esforç fan que superi els seus propis límits. 

Sobre patines és una història sobre l’amistat, la família, els conflictes, i la gestió emocional en l’adolescència. Amb un estil gràfic fresc i dinàmic, transmet de manera exultant el poder de les noies donant visibilitat a l’esport femení.

Llegiu el primer capítol

Reconciliar-se amb la vida, encara que et mostri la seva cara més lletja

Rut Sense Hac

Autor: Muriel Villanueva

Edició: Columna, 2018

Pàgines: 256

ISBN: 9788466423830

Nota: ♥♥♥♥♥

PVP: 14,90€

Premi Carlemany per al Foment de la Lectura 2018

- Potser haurien de treure la paraula normal del diccionari, oi? - em va dir.
- O potser és que la normalitat és només una aparença.

Avui us recomano una novel·la inoblidable. Una història amb una càrrega emotiva tan gran que us arribarà a l’ànima. Un relat de superació i un clam a la vida.

La Rut és una jove de setze anys disposada a iniciar una nova etapa, per començar els seus estudis artístics en un nou institut força allunyat del seu barri. Noves amistats i sentiments afloraran en aquest nou curs que revolucionarà el fur intern d’una Rut que carrega sobre les espatlles el pes d’un secret que no gosa mostrar fora de la seguretat de casa seva. El reflex del mirall, traïdor, però, s’entesta a recordar-li una dolorosa absència que la limita a l’hora de relacionar-se amb comoditat.

Llegir Rut Sense Hac és enamorar-te de la seva protagonista, d’aquesta noia valenta que arracona els dubtes i les pors per abordar una joventut a la qual no vol renunciar de cap manera. Assistim, com a lectors, al creixement emocional d’una noia que pateix, somia i dubta, com qualsevol adolescent, però a qui, a més, l’estigma del càncer la cohibeix, coartant-ne la llibertat necessària per sentir-se prou còmode per a mostrar-se tal com és, plenament, sense amagar cap lletra ni cap fracció de pell. Si ja és difícil ser una adolescent qualsevol, sumar-li el fet de ser una supervivent d'un càncer ho complica, molt més!

La Muriel retrata amb veritable mestria l’experiència emocional tan traumàtica que suposa per a un infant, conviure amb una malaltia com el càncer. L’anormalitat del seu entorn, el sentiment de culpa i d’estar en deute amb els qui l’estimen. La por a mostrar-se tal com és, a estimar i a deixar-se estimar. L’angoixa de sentir l’amenaça d’una possible recaiguda com una espasa de Dàmocles quan l’adolescència fa acte de presència en la vida del malalt i el pànic d’imaginar-se causant dolor als qui més s’estima.

Les cicatrius, i el que signifiquen, la relació amb la mare, tan especial i única que t’aboca a emocionar-te fins a notar els ulls negats. Dubtes existencials al voltant de la vida i com viure-la sense por i un epíleg de la Ros, parlant de la seva germana de llibre i del poder sanador de la història, que és una preciositat, immillorable colofó per a un llibre que s’ha de llegir, per tot el que narra, per tot el que convida a reflexionar i per tot el que et fa sentir, bravo Muriel, ho has tornat a fer!

Muriel Villanueva (València, 1976) Llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada, diplomada en Educació Musical, professora d’escriptura creativa i mestra de música. Ha publicat conte infantil, poesia i novel·la. Ha rebut diversos premis, entre els quals destaquen el Just M. Casero de Novel·la Curta, el de la Crítica dels Escriptors Valencians,  Les Talúries de Poesia i, naturalment, el Carlemany per al Foment de la Lectura. En aquest mateix blog us hem parlat d’altres llibres seus com ara La Tània i totes les tortugues (Cruïlla, 2013), Motril 86 (Proa, 2013) i Duna (Babulinka Books, 2015).

Llegiu el primer capítol

Sílvia Cantos

Ratolins, ratolins i més ratolins

Per Mireia Martínez


Cómo aniquilar al Ratoncito Pérez

Autor: Fabrice Parme

Editorial: Dibbuks, 2017

Pàgines: 27

ISBN: 9788416507634

Edat: a partir de 7 anys

Nota: ©©©©©

Preu: 11 €

Primer volum de la sèrie Astrid Bromuro, una nova col·lecció de còmic infantil amb protagonista femenina, que s’uneix a altres sèries amb petites heroïnes com Hilda, Paula Crusoe o Cereza.

L’Astrid és una nena entremaliada i curiosa que viu al capdamunt d’un gratacel en un palauet impressionant. En aquest primer volum, en companyia del majordom, la serventa, el seu gos Fitzgerald i el seu gat Gatsby, viurà una esbojarrada aventura. Quan l’Astrid descobreix que se li mou una dent de llet, decideix demostrar que el Ratoncito Pérez no existeix i orquestra un pla infal·lible per atrapar l’impostor. Però quan el ratolí li deixa un tub de pasta de dents de la marca Piñata en lloc d’un dineret, i comencen a aparèixer un exèrcit sencer de ratolins bojos pel formatge parmesà, tot es complica. L’Astrid observa, analitza i qüestiona per tal de desfer l’entrellat i arribar al fons de la qüestió. Una actitud proactiva que pot despertar la curiositat dels joves lectors.

Cómo aniquilar al Ratoncito Pérez presenta una trama amb divertits girs. Una aproximació diferent a la història tradicional del Ratoncito Pérez o l’angelet de les dents.

L’estructura de pàgina és dinàmica, combinant vinyetes obertes i tancades, i l’estètica del dibuix molt vintage: l’escenari, el mobiliari, la indumentària, i fins i tot el nom del gat i el gos és una picada d’ullet a una novel·la cabdal dels anys 20’, El Gran Gatsby de F. Scott Fitzgerald. 

Com a colofó, els lectors troben uns passatemps al final del llibre, activitats i jocs que permeten capbussar-se en l’univers de l’Astrid, així com descobrir un petit avançament del següent volum, Cómo atomitzar a los fantasmas.

L'art del bon menjar

Per Mireia Martínez

La cena con la reina

Autor: Rutu Modan

Edició: Fulgencio Pimentel, 2017

Pàgines: 27

ISBN: 9788416167562

Edat: a partir de 3 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 15,15€

Us imagineu que la reina d’Anglaterra us convidi a un banquet al palau de Buckingham? Difícil de creure, oi? Doncs això és el que li succeeix a la Nina, i el que era un dinar normal en família es converteix en l’inici d’un insòlit viatge.

Els modals de la Nina a taula són qüestionables: mastega amb la boca oberta, parla amb la boca plena, menja amb les mans, es balanceja a la cadira..., i els seus pares la reprenen constantment. 

Quan accepta la invitació de la reina d’Anglaterra, i aquesta la rep a palau amb gran pompa i protocol per gaudir d’un sopar de gala, la Nina no surt del seu astorament. El banquet, que consta de plats exquisits i elaboracions sofisticades, no satisfa en absolut el paladar de la nena, i demana al cambrer un plat d’espaguetis amb ketchup, que degusta amb els dits, sense complexes i amb fruïció. Tots els convidats, inclosa la reina, queden horroritzats. Quan per ordre de la monarca, tots es disposen a imitar-la i a menjar amb autèntic plaer, el sopar encotillat es converteix en una autèntica festa per als sentits i el paladar. Perquè el menjar menjat amb fal·lera, és mil vegades més bo! 

La cena con la reina és un còmic on realitat i fantasia es barregen amb naturalitat, de la situació més quotidiana a la més increïble i inversemblant. Una reflexió sobre els modals a taula, el plaer de menjar i l’actitud d’adults i d’infants davant aquest acte diari. Una vegada més, els infants ajuden a recordar als adults a gaudir com nens, a gaudir d’allò veritablement important i autèntic.

Rutu Modan (Tel Hashomer, Israel, 1966) és una de les figures més rellevants del còmic israelià. Autora de dues novel·les gràfiques de ressò internacional, Metralla i La propiedad, i de Jamilti y otras historias, un recull d’històries curtes. La cena con la reina és el seu primer llibre adreçat al públic infantil, fruit d’una conversa amb la seva filla.

Botellón, carnets falsos i pares guays (una combinació perillosa)

50 coses sobre mi

Autor: Care Santos

Edició: Edebé, 2018

Pàgines: 128

ISBN: 9788468334899

Edat: +12 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 10,20€

Algú hauria d'escriure un manual que fos de lectura obligatòria per a pares i mares: Fills adolescents: instruccions d'ús. El primer punt aniria acompanyat d'un d'aquells senyals grocs de perill: "Warning! Mai tractis un adolescent com si fos un nen de tres anys. Pot passar qualsevol cosa.”

Avui us recomano una lectura fantàstica per qualsevol jove, una història narrada des de la veu d’un noi que interpel·la directament al lector i fa que aquest s’hi senti fàcilment identificat.

L’Albert, un noi de 16 anys fa un retrat de la seva realitat i la de tota una generació de joves, mitjançant un dels seus canals predilectes, Youtube, allà on ells es mouen com peixos a l’aigua.

La narració en primera persona de la història respira veritat, creure-te-la és el més natural. Un noi discret que no acaba de sentir-se còmode amb els cànons establerts és el protagonista d’un relat que, ja des del primer moment ens avança pistes del que ens explicarà, aconseguint amb això captar l'interès del lector.

Com és habitual en l’autora, els personatges estan magníficament construïts, no deixa mai de sorprendre’m la capacitat de la Care per a crear vides imaginàries, dotades de tal credibilitat que, en certs moments del relat, he connectat tant amb els personatges que pateixo i sento amb ells. A més de l’Albert, tenim l'Álvaro, l'amic imprescindible que ens ajuda a entendre/recordar la importància de l'amistat, especialment durant l'adolescència. També hi ha en Pere, enamorat de sí mateix, que resulta patètic, el clàssic antagonista i, no hi pot faltar la noia... la Keiko, musa i inspiració per l’Albert.

Joves que senten que no acaben d’encaixar, botellón, carnets falsos i pares guays (una combinació perillosa) i tot el que pot passar un divendres qualsevol, mentre la gent dorm. La nota de l'autora, un cop finalitzada la història, a mode de premi per esperar els crèdits, ens revela els fets reals que van inspirar aquest llibre, una obra magnífica i alhora un bon estímul per generar debat.

Llegeix les primeres pàgines

Sílvia Cantos