Autor: Núria Pradas
Edició: Edebé, 2018
Pàgines: 176
ISBN: 9788468335247
Nota: ♥♥♥♥♥
PVP: 10,50€
¿Se puede llegar a olvidar a una persona? ¡Es horrible!
Dejar de pensarla es como negarle la existencia
Avui us recomano una novel·la juvenil inoblidable. Una història amb una càrrega emotiva tan gran que us arribarà a l’ànima. Un relat de superació i un clam a la vida.
La Maria, als seus escassos dinou anys es troba perduda en el propi dolor, després de patir un terrible accident de cotxe que li va arrencar el seu primer amor. Per intentar superar el dolor de la pèrdua, decideix passar les vacances amb l’àvia, al poble on havia estiuejat durant la infantesa.
Una vegada més, tinc el plaer de recomanar-vos una nova proposta de la Núria, sovint me’n declaro absoluta admiradora i ella, amb cada nou títol permet que em refermi en aquest sentiment. Contando nubes és una lectura fantàstica per a joves, perquè la Núria sap com escriure per arribar al lector, no hi manquen l’amistat, les emocions desbordants, tan característiques de la joventut, ni tampoc les complicitats familiars i l’amor.
No és tasca senzilla reparar un cor trencat, menys encara, quan es tracta d’un cor jove, en plena efervescència, que batega i s’emociona de forma explosiva. Així mateix ens ho transmet l’autora, que tracta el dol, d’una manera deliciosa, transmetent al lector els sentiments de la protagonista amb una transparència nítida que connecten amb ell. Però no penseu que us estic presentant un drama. En realitat, aquesta història és com una muntanya russa de sensacions, talment com la vida dels adolescents. Moments àlgids de complicitats i rialles, loopings vertiginosos que et deixen sense alè i moments de tensió, com quan veus que arribes al capdamunt d’una gran pujada que caurà en vertical.
L'amistat sincera retrobada, tot i els llargs parèntesi, sempre torna al mateix punt on la vam deixar, malgrat el temps transcorregut. Moments de connexió fraternal entre germanes, el millor bàlsam per alleugerir la pena que carrega la María, que fins i tot veu com el bosc recupera els colors amb la presència de la Clara. Un toc d’humor, protagonitzat per l'àvia Berta, la seva amiga Encarna i un convidat inesperat, al voltant d'una partida de cartes acompanyada d'unes pastes i un vi dolç... Absolutament genial! I els versos de Kavafis, que s'erigeixen com un refugi per al cor trencat de la protagonista, res com la bellesa de la poesia per al dolor de l'ànima.
Hi ha molt bons moments en aquest llibre, imatges molt poètiques que retraten moments amb una nitidesa sorprenent. La por a oblidar una persona que ha estat molt important a la teva vida, la confusió de sentiments quan enyores un amor perdut i comences a sentir quelcom per algú altre o petons, però, petons d’aquells que encenen totes les estrelles del cel i desfermen tornados. Ho veieu oi? Aquest llibre s’ha de llegir!
Núria Pradas (Barcelona, 1954) Va ser escrivint obres de teatre com es va endinsar en el món de la literatura. Va publicar el seu primer llibre l’any 1995, iniciant així una tasca literària que s’ha mogut sempre en l’àmbit de la literatura infantil i juvenil. Núria Pradas té més d’una quarantena d’obres publicades. L’any 2013 va fer el salt a la literatura per adults amb Sota el mateix cel (Columna, 2013) i l’any següent va publicar La noia de la biblioteca (Columna, 2014), després ens va regalar Somnis a mida (Columna, 2016) i L’aroma del temps (Rosa dels Vents, 2018), lectures memorables que us animo a descobrir!
Comença a llegir!
Sílvia Cantos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada