Títol: Si uneixes tots els punts
Autor: Estel Solé
Edició: Galerada, 2013
Pàgines: 72
ISBN:
9788496786523
Nota: ♥♥♥♥♥
Fins ara no m’havia atrevit mai a ressenyar poesia,
essencialment per por i respecte, però deixant de banda tot això us recomano
amb total sinceritat el nou recull de poemes d’Estel Solé, que es desmarca de
la seva faceta més coneguda d’actriu per descobrir-se com una extraordinària
poetessa.
Aquest és el seu segon llibre, sorgit arran de la
demanda del públic que l’ha portat a recollir nous poemes, amb tocs
autobiogràfics i estructurats en tres apartats: Hipotèrmia, Desglaç i Refugi. Reflecteixen
la visió irònica i dolorosa de la relació de parella i de la introspecció
personal que caracteritzen l’autora.
No deixa mai de sorprendre’m la capacitat d’un
poeta per condensar un munt de sensacions, emocions i sentiments en uns pocs
versos. Quan vaig llegir el poema titulat “La ferida del genoll” em vaig
emocionar en assaltar-me records de la meva pròpia infantesa, us dic això per
mostrar-vos amb quina efectiva senzillesa l’Estel ha teixit uns textos
magnífics que combinen l’inexorable pas del temps, angoixes, nostàlgies i el
batibull d’emocions que ens acompanyen i destaroten, ho vulguem o no, al llarg
de la vida, l’autora juga amb les paraules i basteix uns versos exquisits com
els que componen “La vida espasa”.
«Com un fantasma que creua una
paret,
la vida ens traspassa a poc a
poc.»
En aquest recull trobem poemes que emocionen i
d’altres que sorprenen, us recomano especialment perdre-us per els versos de
“L’anorac dels anys noranta”, un poema capaç de substituir la frivolitat sovint
associada al concepte vintage per un
sentiment molt més càlid. Hauríem d’aprendre molt de “Les ósses polars”,
felicito l’Estel per descriure amb tal magnificència l’absurda manera com la
dona, per naturalesa, es flagel·la, fingeix i es deleix tot buscant la
felicitat, envejo la senzillesa del pensament de l’ossa, feliç desconeixedora
del sentiment de culpa.
La poesia recollida en aquest volum no és només
emoció entranyable o imatges de felicitat, l’autora utilitza les paraules per
remoure consciències com fa a “Míssils i trinxeres” o desgranant amb descarnada
passió “La fi del món”, ens recorda quelcom tan evident que sovint oblidem
«caminar i respirar no vol dir viure», una sensacional crítica al sistema
econòmic i polític actual.
Per descomptat, també trobareu l’essència mateixa
de la poesia, la que flueix del sentiment més profund, amb els versos de “La
xarranca”, poema dedicat a la seva àvia Mercè, l’Estel ens emociona i
aconsegueix que el tacte suau i vellutat d’un nespra esdevingui la més sincera
nostàlgia d’uns records d’infantesa.
No puc acabar la ressenya d’aquest títol sense
enaltir el gran treball de la il·lustradora valenciana Paula Bonet, ella ha aportat
la seva gràcia amb aquarel·la, bolígraf i tinta xinesa tot creant unes imatges
d’innegable bellesa que esdevenen el complement perfecte per als poemes de
l’Estel. Amb una edició molt cuidada «Si uneixes tots els punts» és una obra
preciosa que recomano degustar amb calma i assaborir a poc a poc, com es fa amb
un bon vi.
Sílvia Cantos
