L'obscuritat de l'art i l'ànima

Per Mireia Martínez

Títol: Els fantasmes de Gaudí

Autor: El Torres, Jesús Alonso Iglesias

Edició: Dibbuks, 2015

Pàgines: 124

ISBN: 9788415850960

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 22€

Us recomano un còmic que us deixarà sense alè. Un thriller gaudinià que uneix art i intriga amb Barcelona com a teló de fons, i l’arquitectura del mestre Antoni Gaudí com a protagonista. Els Fantasmes de Gaudí és una de les apostes d’aquesta tardor, que Dibbuks publica en català i castellà.

Un macabre assassinat té lloc a la Casa Vicens de Gaudí. El que podria semblar un cas aïllat és el tret de sortida d’un seguit de crims en les obres més emblemàtiques de l’arquitecte modernista. L’inspector en cap Jaime Calvo inicia una investigació a contrarellotge per aturar els criminals abans que no tornin a actuar. D’altra banda, l’Antònia, una dona que treballa en un supermercat, es veu involucrada accidentalment en aquesta obscura trama. Estar en el lloc equivocat en el moment equivocat li canvia la vida... Però, aquests crims adquireixen un caire sobrenatural quan l’Antònia revela a la policia que el fantasma de Gaudí la sotja.

El Torres elabora una història fosca i absorbent que permet a l’Antònia, i també als lectors, descobrir els tresors modernistes de Gaudí: el Palau Güell, la Casa Batlló, la Casa Calvet, la Pedrera, la Sagrada Família... Mentre penetrem en l’univers i el simbolisme de l’obra del genial arquitecte, l’acció s’accelera i el cercle es tanca per a reconstruir el trencadís d’aquest misteri. El dibuix de Jesús Alonso Iglesias és un homenatge en si mateix a l’art d’Antoni Gaudí. Els edificis adquireixen un caràcter monumental, accentuat pels picats i contrapicats dels plans i els efectes teatrals de la llum i el color. Una proposta gràfica acord amb la potència de la història. 

El Torres (Málaga, 1972) destaca per una consolidada trajectòria com a guionista en la indústria del còmic nord-americà. És conegut per obres de terror com El velo (Dibbuks, 2010) o El bosque de los suicidas (Dibbuks, 2011), i la sèrie fantasia heroica Bribones (Dibbuks, 2015).

Jesús Alonso Iglesias (1972) compta amb experiència en el món de l’animació i la publicitat. Des de 2002 es dedica al món de la il·lustració, i Silhouette (Dolmen, 2010) és el seu primer còmic. Amb el magnífic treball en l’obra Els fantasmes de Gaudí, Alonso Iglesias es perfila com un valor en alça. 

Ressenya / Presentació Les Mans del Drac

Títol: Les Mans del Drac

Autor: Sebastià Bennassar

Edició: Llibres del Delicte, 2014

Pàgines: 124

ISBN: 9788494106439

Nota: ♥♥♥♥♥

Avui us recomano una novel·la negra fantàstica, original, adictiva i absolutament trepidant que desmunta els arquetips dels thrillers comercials, carregant amb altes dosis d'ironia i mordacitat, buscant la complicitat del lector que l'entomarà amb bon humor.

Les Mans del Drac és una novel·la negra fantàstica, original, adictiva i absolutament trepidant que desmunta els arquetips dels thrillers comercials i demostra amb contundent irreverència que allò que alguns desgranen com una lenta tortura en 600 pàgines, es pot fer en poc més de 100, fent gaudir al lector de la mateixa manera, però amb una major intensitat, doncs el vertiginós ritme imprès a la història dificulta severament trobar un moment per deixar la lectura, jo mateixa, dilluns al matí no tenia gaire cosa a fer i vaig dir-me, va agafa el llibre del Bennassar que divendres el presentes i encara no l'has començat, llegeix una estona i així comences a pensar en la presentació. Sí, sí, una estona... no vaig poder parar de llegir fins a acabar-me'l! 

Així, d'una sentada, em vaig enfadar molt amb ell, perquè això no es fa, era totalment incapaç de deixar-lo anar, em tenia atrapada! Així que, quedeu avisats! Quan us endinseu en aquesta història, feu-ho amb temps!

Entrem en matèria, què trobem a Les Mans del Drac? Doncs fixeu-vos bé, un mossèn excomunicat que també va ser professor universitari però el van expulsar per estar obsessionat amb les ciències obscures, atonyinar cicles i el català com a llengua idònia per a la realització d'exorcismes seguint l'estela del mateix Verdaguer, en la presentació el Tià es va declarar incondicional dels versos d'aquest poeta, especialment de Canigó i L'Atlàntida. 

I és que aquest bon home, en Joan Miquel anhela una ciutat tranquil·la, encara millor, si pogués estar completament buida, on ningú l'emprenyés. Considera que el CCCB i el MACBA són els primers edificis que caldria bombardejar a fi que el seu barri del Raval tornés a ser el que era temps enrere, l'autèntic i original barri infame on habitava el maligne. Fixeu-vos que clar ens ho deixa amb el següent passatge:

«Cada dia pregava que arribàs una nova pesta negra que delmàs la població de Barcelona i provocàs un abandó massiu dels carrers del seu barri, sempre superpoblat i de cada vegada més incomprensible per a ell.»

A banda d'aquest singular protagonista, apareixen altres personatges que acaben configurant una novel·la coral on es desenvolupen diverses trames: la principal, un assassí que pretén convertir la Diada de Sant Jordi en una jornada plena de sang i morts anunciant prèviament cadascuna de les seves accions a un periodista que intenta descobrir qui és. Per altra banda, tenim una colla de radicals religiosos que pretenen dur a terme una profecia mil·lenària i, encara més, tenim un tercer front que presenta un grup d'extrema dreta que odia Gaudí i està decidit a deixar una empremta merdosa al seu pas. Cadascuna de les tres s'expliquen amb tres veus narratives diferents, una en primera persona, l'altra en segona i l'altra en tercera amb la qual cosa mostra un domini excepcional de la narrativa. I tot plegat, recordem, ho fa en poc més de cent pàgines, en la que es presenta com una proposta disposada a desmuntar els arquetips imposats per un cert tipus de literatura comercial, en Tià ho deixa clar, es pot escriure una gran història sense necessitar una quantitat indecent de pàgines.

Aquesta és la nova proposta de Llibres del Delicte, aquesta editorial liderada per Marc moreno, que amb poc més d'un any de vida, ofereix un catàleg dedicat íntegrament a la novel·la negra que compta ara mateix amb sis títols publicats, i dos més a puntet de sortir del forn que prometen ser grans propostes; una de l'Anna Villalonga i l'altra escrita per un impressionant pòquer d'autors: El mateix Bennassar, Lluís Llort, Salvador Macip i Marc Moreno, confesso que espero aquest títol en candeletes!

Un retrat àcid de la societat catalana en un dia clau, la tan nostrada Diada de Sant Jordi, on no hi manquen la corrupció dins els cossos policials, les misèries de l'entorn editorial i periodístic, una Santa, patrona oblidada reconvertida en protagonista involuntària d'uns fets d'allò més escabrosos, un espia de l'església, un expert en exorcismes i, per descomptat, un assassí recargolat. Tot això configura una superba novel·la, imprescindible que us encantarà, si més no amb mi va ser així i només em queda recordar-vos una cosa, penseu que s'ha d'anar molt en compte amb el que es desitja, perquè podria esdevenir realitat.

Aprofito aquestes línies per donar les gràcies al Tià i al Marc Moreno, per la seva proximitat i per regalar-nos una vetllada d'allò més agradable parlant de literatura. :)

Sílvia Cantos

Ressenya L'arquitecte de somnis

Títol: L'arquitecte de somnis

Autor: Teresa Roig

Edició: Columna, 2013

Pàgines: 312

ISBN: 9788466417198

Nota: ♥♥♥♥♥

Avui us recomano una novel·la esplèndida, una història que conjuga fets reals i novel·lats construint una trama apassionant al voltant d’un dels símbols del nostre país: La Pedrera i el seu insigne artífex, l’inigualable Antoni Gaudí.

«Els homes es queden bocabadats. Les il·lustracions recorden una muntanya abrupta, plena de caus, amb tot de formes irregulars i ni una sola línia recta. Pel seu aspecte, més propi d’una llar primitiva que no pas d’una casa senyorial, sembla ben bé una talpera o un laberint de coves»

Al número 92 del Passeig de Gràcia es troba un dels edificis més emblemàtics de Barcelona. Al voltant d'aquest edifici hi orbiten sis personatges amb vides aparentment inconnexes, però amb més punts en comú del que sembla. I a través de la vida de l'arquitecte Antoni Gaudí anirem descobrint el destí que comparteixen i que no és altre que la creació de la Pedrera. 

«L’originalitat consisteix en el retorn a l’origen.»

En aquestes pàgines l’autora demostra una minuciosa tasca de documentació dels personatges, les localitzacions o el moment històric en el qual es desenvolupen els fets d’aquesta novel·la, i alhora deixa volar la seva imaginació per compondre una narració fascinant que atrapa al lector i l’arrossega a un món de corbes i textures digne de l’univers gaudinià. L’estructura en flashback mostra diferents moments de cabdal importància per a Gaudí, com ara la coneixença amb el qui seria el seu mecenes i gran amic al llarg de tota la vida, Eusebi Güell.

«Al principi, el va enlluernar la seva bellesa física i l’espontaneïtat; però, a poc a poc, a mesura que descobreix altres aspectes d’ella, el sentiment s’aferma i passa de la pura atracció a convertir-se en alguna cosa més consistent.»

M’ha agradat especialment el retrat íntim que la Teresa ens mostra de Gaudí. Un home que va eludir sempre que li va ser possible el reconeixement públic amb la creença que la millor targeta de presentació era la feina ben feta. Mestre atent i inspiració per a molts, gran devot, home eixut i esquerp per a d’altres i jove enamorat a qui trenquen el cor per al lector.

Tenim dos clars protagonistes: Gaudí i la Casa Milà, obra de la qual descobrirem moltes anècdotes i curiositats com ara l’origen del seu sobrenom, el descrèdit patit en els seus inicis, els rellevants noms que hi van treballar o fins i tot, aquells qui la van ocupar en moments de transició política.

«Estava més enamorada de la idea de convertir-se en l’esposa de,

que de qui anava a convertir-se en l’esposa.»

I orbitant al voltant d’aquests dos protagonistes ens trobem amb una sèrie de personatges igualment interessants, amb els quals l’autora dibuixa trames apassionants que captiven al lector, tal com la natura amb les seves formes va captivar l’arquitecte dels somnis.

Teresa Roig té en el seu haver una col·lecció de títols de gran qualitat que s’endinsen en estils ben diferents demostrant així, que és una autora polivalent que tan escriu novel·la històrica, intimista o humorística amb la mateixa destresa i savoir fair.

«L’arquitecte de somnis» és una novel·la captivadora i alhora un fidel retrat de la burgesia catalana del segle XX, una magnífica elecció per redescobrir la, no sempre valorada, visió artística de l'icona del Modernisme, Antoni Gaudí.

Sílvia Cantos

Ressenya Un passeig amb el senyor Gaudí

Títol: Un passeig amb el senyor Gaudí

Autor: Pau Estrada

Il·lustrador: Pau Estrada

Edició: Joventut, 2013

Pàgines: 48

ISBN: 9788426139535

Edat: a partir de 6 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Avui us recomano un àlbum il·lustrat que fa un repàs a la vida i obra d’un dels artistes més internacionals de casa nostra: Antoni Gaudí.

El senyor Gaudí viu en un lloc molt particular, el Park Güell, que ha construït per al comte Güell a Barcelona. Cada matí, surt a treballar i a vigilar les obres que li han encarregat: la Pedrera, la Sagrada Família, la casa Batlló… Encara que no ho sembli pel seu aspecte, Antoni Gaudí és un dels arquitectes més reconeguts de la seva època, però de vegades a la gent li sembla que les seves construccions són una mica extravagant.

Aquest àlbum m’ha agradat perquè parla dels fets i obres més destacables en el transcurs de la vida de Gaudí, a més d’altres detalls curiosos sobre la seva persona com ara el seu caràcter solitari i despistat, el bon tracte amb els seus col·laboradors i la gran amistat que va mantenir amb Eusebi Güell, elaborant una estupenda biografia del que possiblement hagi estat un dels genis més incomprès en vida.

Vaig descobrir la obra de Pau Estrada arran del títol «Picasso i Minou» (Joventut, 2010), que curiosament també versa sobre un gran artista i que des d’aquí també us recomano, però val a dir que a banda d’aquests, l’il·lustrador compta amb nombrosos llibres infantils publicats a Espanya i als Estats Units. El seu estil compta amb una característica interessant que en ocasions pot convertir-se en joc, i és la gran afició d’Estrada per incloure gats en les seves il·lustracions, us animo a revisar alguns dels seus títols i fer una mica de recerca.

Així doncs, tenim una història molt interessant d’un artista que sovint és treballat a les escoles, escrita amb un llenguatge planer que nens i nenes de primària comprenen amb facilitat, il·lustrada amb una col·lecció d’imatges precioses que ens transporten a la Barcelona de finals del segle XIX, inicis del XX i que ens ofereix un epígraf amb informació de les obres més destacades de Gaudí: la casa Milà, la Casa Batlló i la Sagrada Família. Un títol molt recomanable per escoles, biblioteques i per totes aquelles famílies que vulguin mantenir viva la memòria del gran geni que fou Antoni Gaudí.

Sílvia Cantos