Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Marroc. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Marroc. Mostrar tots els missatges

dimecres, 24 de febrer del 2016

Posant a prova l'amistat

Títol: Quan a l’Isma se li van creuar els cables
Autor: Laila Karrouch
Edició: Animallibres, 2016
Pàgines: 136
ISBN: 9788415975755
Edat: a partir de 12 anys
Nota: ♥♥♥♥
Preu: 8,95€
  

Avui us recomano una novel·la juvenil, una història d’aprenentatges i amistat en el difícil període que representa l’adolescència.

Tots els gamarussos tenen sort. L’Isma no fa brot, les noies li van al darrere, sempre copia als exàmens... i, a sobre, li regalen una bicicleta nova a final de curs! Això és el que pensa en Bilal, un noi d’origen magribí que no entén com pot ser amic d’un ganàpia com ell que, quan se li creuen els cables, és capaç de deixar-lo plantat per la primera noia malcarada que se li posa al davant.

En aquesta història trobem dos nois de cultures diferents, l’Isma i en Bilal que s’entenen de meravella i s’estimen com a germans, fins i tot comparteixen àvies. El canvi que suposa per ells l’institut, amb nous espais, noves assignatures, nous professors i companys, vertebra una narració àgil i directa, que satisfarà als joves lectors, ja que sap situar-te al seu mateix nivell. Les situacions que planteja l’autora són tan versemblants, que fàcilment podrien produir-se a qualsevol centre de secundària avui mateix, penso que aquí rau un dels punts forts de la novel·la, doncs aconsegueix que els lectors se sentin molt propers als protagonistes.

Les noves relacions d’uns pares separats, les emocions i sentiments que tot just desperten l’esperit dels joves, la fidelitat entre amics. Tot de temes que capturen l’interès dels nois i noies. Tot plegat en el marc de la unió de dues cultures, la catalana i la marroquí, diverses i complementàries, que poden enriquir-se mútuament i haurien d’anar de la mà, sense conflictes, si més no, així ho desitjaríem molts.

M’agrada també, que La Laila posi sobre la taula dos dels grans dilemes que es produeixen durant l’adolescència: la relació entre pares i fills i la necessitat d’encaixar i ser acceptat per els altres, en ocasions, independentment dels nostres desitjos. Bona mostra d’això és el següent fragment:

«Ens passem molta estona ajaguts com camells al desert, fumant com carreters. No m’agrada, no li trobo la gràcia, però no vull que el burro de l’Adrià pensi que sóc un covard i menys encara decebre la Cristina.»

Laila Karrouch (Nador, 1977) és una escriptora i infermera d'origen amazic. Resideix a Vic des dels vuit anys, on va arribar l'any 1985, en deixar enrere el Marroc. S'hi va instal·lar junt amb la seva i els seus germans i, allí van retrobar-se amb el seu pare, el qual va emigrar l'any 1976 abans de néixer ella. Actualment és infermera i mare separada de dues nenes de set i onze anys. Treballa a l'Hospital General de Vic i imparteix xerrades sobre dones, tradició i cultura bereber, sempre basades en la seva experiència personal.

Sílvia Cantos

dimarts, 26 de febrer del 2013

Ressenya El dia que la Saïda va arribar

Títol: El dia que la Saïda va arribar
Autor: Susana Gómez
Il·lustrador: Sonja Wimmer
Traducció: Txell Freixinet
Edició: Takatuka, 2013
Pàgines: 36
ISBN: 9788492696864
Edat: de 4 a 8
Nota: ♥♥♥♥♥


El títol que avui us proposo és un àlbum il·lustrat carregat de bellesa i sensacions que ens arriben a través de la màgia de les paraules, i que ens mostra una realitat cada cop més present en la nostra societat, la diversitat cultural.

La Saïda acaba d'arribar des d'un altre país, el Marroc i no aconsegueix comunicar-se amb els seus companys, sortosament es troba amb una altra nena que en el seu afany per trobar les paraules perdudes de la nouvinguda, s'adona que ajudant la Saïda ella també hi guanya molt.


El tàndem format per Susana Gómez i Sonja Wimmer ens presenta un àlbum preciós, que combina amb un equilibri exquisit text i il·lustracions. La història no és nova, una nena que arriba de fora i necessita integrar-se, ara bé el tractament que li han donat, tan senzill com la lògica que tenen els infants, el converteix en un treball a tenir molt en compte, a considerar-lo una eina molt útil a l'aula on es vulgui treballar la interculturalitat i al mateix temps, un títol amb moltes possibilitats de triomfar en una hora del conte, si el narrador s'atreveix a donar veu al joc escrit de paraules estic convençuda que captarà l'atenció dels seus oients amb aquest títol pot esdevenir un autèntic repte.

«I vam saber que en totes les llengües hi ha paraules
càlides com l'alè i d'altres de fredes com el metall.
Paraules que acosten i paraules que separen.
Paraules que fan mal, paraules que fan riure.
Paraules que fan pessigolles quan es diuen i d'altres
que només de sentir-les és com si ens acaronessin per dins.»


Aquest és el segon títol que publica l'autora, Susana Gómez, ella afirma que en el primer el van inspirar els ulls del seu nebot, mentre que en aquest segon, el de Saïda, els ulls d’una nena d’una escola petita i formosa. Trobo que Sonja Wimmer, ha sabut donar importància a aquest detall aconseguint que puguem llegir en les mirades de les dues protagonistes molt més del que ens expliquen les seves pàgines, una mostra més del domini d'aquesta alemanya establerta a Barcelona des de fa anys que ha vist reconegut el seu treball amb diversos guardons com el Moonbeam Children's Book Awards l'any 2011, i l’International Latino Book Awards el 2012.

Amb aquest llibre els infants realitzaran una breu immersió en un mestissatge de cultures, la catalana i l'àrab a través d'imatges iconogràfiques, gastronomia i literatura, i per descomptat, les indispensables paraules, aprenent que transmeten molt més que un simple significat.

Sílvia Cantos