dimecres, 24 de febrer del 2016

Posant a prova l'amistat

Títol: Quan a l’Isma se li van creuar els cables
Autor: Laila Karrouch
Edició: Animallibres, 2016
Pàgines: 136
ISBN: 9788415975755
Edat: a partir de 12 anys
Nota: ♥♥♥♥
Preu: 8,95€
  

Avui us recomano una novel·la juvenil, una història d’aprenentatges i amistat en el difícil període que representa l’adolescència.

Tots els gamarussos tenen sort. L’Isma no fa brot, les noies li van al darrere, sempre copia als exàmens... i, a sobre, li regalen una bicicleta nova a final de curs! Això és el que pensa en Bilal, un noi d’origen magribí que no entén com pot ser amic d’un ganàpia com ell que, quan se li creuen els cables, és capaç de deixar-lo plantat per la primera noia malcarada que se li posa al davant.

En aquesta història trobem dos nois de cultures diferents, l’Isma i en Bilal que s’entenen de meravella i s’estimen com a germans, fins i tot comparteixen àvies. El canvi que suposa per ells l’institut, amb nous espais, noves assignatures, nous professors i companys, vertebra una narració àgil i directa, que satisfarà als joves lectors, ja que sap situar-te al seu mateix nivell. Les situacions que planteja l’autora són tan versemblants, que fàcilment podrien produir-se a qualsevol centre de secundària avui mateix, penso que aquí rau un dels punts forts de la novel·la, doncs aconsegueix que els lectors se sentin molt propers als protagonistes.

Les noves relacions d’uns pares separats, les emocions i sentiments que tot just desperten l’esperit dels joves, la fidelitat entre amics. Tot de temes que capturen l’interès dels nois i noies. Tot plegat en el marc de la unió de dues cultures, la catalana i la marroquí, diverses i complementàries, que poden enriquir-se mútuament i haurien d’anar de la mà, sense conflictes, si més no, així ho desitjaríem molts.

M’agrada també, que La Laila posi sobre la taula dos dels grans dilemes que es produeixen durant l’adolescència: la relació entre pares i fills i la necessitat d’encaixar i ser acceptat per els altres, en ocasions, independentment dels nostres desitjos. Bona mostra d’això és el següent fragment:

«Ens passem molta estona ajaguts com camells al desert, fumant com carreters. No m’agrada, no li trobo la gràcia, però no vull que el burro de l’Adrià pensi que sóc un covard i menys encara decebre la Cristina.»

Laila Karrouch (Nador, 1977) és una escriptora i infermera d'origen amazic. Resideix a Vic des dels vuit anys, on va arribar l'any 1985, en deixar enrere el Marroc. S'hi va instal·lar junt amb la seva i els seus germans i, allí van retrobar-se amb el seu pare, el qual va emigrar l'any 1976 abans de néixer ella. Actualment és infermera i mare separada de dues nenes de set i onze anys. Treballa a l'Hospital General de Vic i imparteix xerrades sobre dones, tradició i cultura bereber, sempre basades en la seva experiència personal.

Sílvia Cantos

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada