Amor incondicional

Títol: Un gos

Autor: Alejandro Palomas

Edició: Columna Edicions, 2016
Pàgines: 352
ISBN: 9788466420426

Nota: ♥♥♥♥♥ 

Preu: 18,90 €

La vida no és el que controlem ni el que netegem perquè brilli.
La vida és el que taca, i avui hi ha taca, 
avui tot és taca.

Avui us porto una proposta molt especial, una novel·la que m'ha arribat al cor, i que vull compartir amb tots vosaltres. Si sou amants dels animals, aquesta lectura és per vosaltres i, si no ho sou, també! ;)

Fa poc menys d'un any, en aquest mateix bloc, us parlava d'Una madre (Siruela, 2014), un llibre que em va encantar, els seus personatges tan propers i sobretot, la facilitat amb la qual l'autor convertia allò quotidià en un relat preciós, que res té a envejar a la trama més complexa. Saber narrar amb passió les coses senzilles és realment complicat i l'Alejandro Palomas n'és un virtuós!

A Un gos ens retrobem amb aquells personatges, en Fer, la Sílvia, l'Emma i la meva estimadíssima Amalia i coneixem el nou membre de la família, l'R, la peça amb la qual es completa el trencaclosques familiar. 

«Vaig entendre que, tot i que quan un gos és teu deixa de ser un gos per convertir-se en un nom, en uns ulls, respostes, present continu i biografia en comú, per als altres mai no arriba a ser algú, encara que per a qui el viu sigui més algú que moltes de les persones que haurien hagut de ser algú en el seu moment, i que aquesta dificultat per definir, aquest forat negre d'emocions, converteix la seva mort en uns llimbs estranys la intensitat dels quals costa de compartir, perquè plorar un gos és plorar allò que li donem de nosaltres, amb ells se'n va la vida que no hem donat a ningú, els moments que no ha vist ningú. Se'n va el guardià dels secrets, i amb ell se'n van també els secrets, el cofre, el trencaclosques que hi guardàvem i també la clau. Ens retalla la vida.»

Després de llegir aquest fragment vaig fer una pausa per pair aquests mots. Absolutament meravellada de la capacitat de Palomas d'encapsular immenses dosis d'amor en unes poques frases, vaig fer un lloc dins el meu cor per aquesta història. No tinc cap mena de dubte que la recordaré durant anys i anys, casualment la mateixa sensació que vaig tenir llegint la novel·la juvenil Un fill (La  Galera, 2015). Aleshores, unint el comú denominador, vaig deduir que el que m'arriba al cor són les històries narrades per l'Alejandro, independentment del tema que tractin o al públic que es dirigeixin, aquest autor sap enfilar les paraules d'una manera que m'arriba a l'ànima i, em consta, que som moltíssimes les persones que sentim el mateix.

La divertida tendresa de l'Amàlia, amb unes enquestes esbojarrades al parc o, escenes com la protagonitzada per en John, els melonites, els vampirs i ella mateixa  suposen el contrapunt distès necessari per assumir la complexa situació que els protagonistes viuen, les diferents maneres de fer front al dolor i gestionar les emocions, les frases de l'àvia Esther, les mirades que parlen i la història d'una coixesa... són tantes les virtuts d'aquest llibre que no se m'acut res millor a dir-vos que Llegiu-lo, gaudiu-lo i enamoreu-vos de l'Amàlia i de la profunda i intel·ligent mirada de l'R!  

Alejandro Palomas (Barcelona, 1967) és llicenciat en Filologia anglesa i màster en poètica pel New College de San Francisco. Ha col·laborat en diversos diaris i traduït autors com ara Katherine Mansfield, Françoise Sagan o Jack London. És autor de poesia i novel·la. Alguns dels seus títols han estat traduïts fins a deu llengües i acumula edicions d'alguns d'ells. I a més a més, és una persona encantadora amb la qui conversar resulta tot un plaer!

Comença a llegir aquí mateix!

Sílvia Cantos