Ressenya Un any i mig

Títol: Un any i mig

Autor: Sílvia Soler

Edició: Columna, 2015

Pàgines: 352

ISBN: 9788466419468

Nota: ♥♥♥♥♥

Avui us recomano una fantàstica novel·la sobre la família i la crisi, una teranyina de petites històries en les que, en ocasions, els protagonistes desconeixen completament la vida “real” dels qui li són més propers.

Un any i mig a la vida d'una família contemporània, amb uns pares acabats de jubilar i quatre germans, tres dels quals, per motius diversos, han de marxar de casa a buscar-se la vida. El gran és arquitecte i viu al Canadà, la segona, cuinera, viu a París, la tercera, oceanògrafa, viu a Mallorca, i el més jove, surfer, és l'únic que viu amb els pares. Durant aquest lapse de temps veurem com evolucionen els personatges i què els va passant.

A Un any i mig trobem la Tina, una dona de família amb caràcter, acostumada a dirigir la orquestra que veu com les coses no vam com li agradaria i, malgrat tots els esforços fets li costa déu i ajuda acceptar una realitat que poc té a veure amb la que havia imaginat durant anys. També trobem en Jaume, un home tranquil i pacient que entoma els girs de la vida de forma, aparentment, més serena. I quatre germans, que tot i viure allunyats els uns dels altres mantenen una complicitat entranyable. Amb el beneplàcit de l’autora puc afirmar que tots els membres d’aquesta família són protagonistes a parts iguals de la història, cadascun d’ells té la seva pròpia rellevància dins el relat, com en una família real, cada membre és important i imprescindible.

L‘autora retrata com la crisi ha alterat considerablement la vida de moltes famílies, desmarcant-te de la cara més visible: els desnonaments i l’atur. Ens parla de la realitat d’un tipus de família en la qual, els matrimonis han desenvolupat professions que els han permès viure amb tranquil·litat oferint als fills la possibilitat de realitzar estudis superiors i especialitzats i que, com a resultat s’han trobat amb joves tan ben preparats que han hagut de marxar lluny de casa per poder desenvolupar la tasca per la qual s’han preparat.

Em fascina la precisió descriptiva de la Sílvia i la capacitat d’encert a l’hora de trobar la paraula o frase idònia per descriure un espai, un personatge o un moment, fixeu-vos sinó en quina magnífica conjugació de mots «Centenars de minúscules hostilitats matrimonials» trobo que amb aquestes cinc paraules ha descrit a la perfecció els estira i arronsa propis de qualsevol matrimoni sa.

El paper dels avis, també apareix com un referent dolç, un record de la infantesa amb uns sobrenoms ben literaris per a cadascun dels quatre germans: Mowgli, Wendy, Sindbad i Huck. I, si en el seu anterior títol la història es desenvolupava en una població fictícia, aquesta vegada els fets es desenvolupen entre la Vall d’en Bas i Badalona, emplaçaments que gràcies a les encertades descripcions que ens fa faciliten que el lector s’identifiqui amb els espais.

Després de l’èxit de la seva anterior novel·la L’estiu que comença els lectors tenien moltes ganes de tornar a llegir la Sílvia, bona mostra d’això és el fet que tot just dos mesos després de la seva publicació ja ha vist la llum la tercera edició del llibre, així com la versió castellana Un año y medio publicat per Destino, crec que estem parlant de la que serà una de les novel·les més venudes el proper Sant Jordi, però jo espero que no és quedi aquí i, sigui també una de les més llegides, sense dubte s’ho val!

Llegeix el primer capítol

Sílvia Cantos