Ressenya Quan tornem a casa

Títol: Quan tornem a casa

Autor: Núria Gago
Traducció: Núria Parés

Edició: Columna, 2015

Pàgines: 256

ISBN: 9788466419604

Nota: ♥♥♥♥♥

Avui us recomano una història fantàstica que m’ha sorprès. Fresca i carregada d’emocions, una novel·la coral sobre les relacions humanes, sovint, tan estranyes i complicades com meravelloses.

«La Paula va descobrir que la mort és molt més propera del que hauria de ser i que el seu rastre no és una ombra negra amb una dalla a la mà dreta. La seva ombra és l’olor de gel, de llunyania, i una mà molt petita (la seva).»

La Paula intenta fer-se càrrec de la seva vida, però això no és una tasca fàcil quan la por et té agafada la mà. Per sort sempre pot escoltar l'Oceanne i compta amb l'ajuda del Manu, que malgrat que viu enfadat amb el món, sempre té un buit en el seu llit per a ella, i també compta amb Sergi, encara que prou feina té el pobre decidint què cal fer amb la seva vida. La Susanna fa anys que conviu amb una bomba de rellotgeria en el seu interior, una bomba que esclata en plena cara del Roberto, que intenta entendre desesperadament què li passa a la dona que estima. L'Álvaro fa anys que està tancat a l'amor, tancat al fet que l'estimin, a manera d'acte-càstig, però la Raquel intentarà que això canviï. La Laura, separada del pare de la seva filla, espera un final feliç, mentre que el Marc espera no haver jugat massa amb foc. La Natàlia ha posat un músic a la seva vida, però tot i així no escolta els violins.  I el Salva... el Salva es conformaria si pogués viatjar en el temps, però aquesta no és una novel·la de ciència-ficció. Aquí, em temo, es parla d'amor.

«El problema no són els anys que separen la teva data de naixement de la de la persona amb qui comparteixes la vida, el problema és el temps, com gairebé sempre. Un temps que es dilata i comença a donar cabuda a la monotonia, a l’avorriment i al desencant... un temps que et roba les ganes de menjar-te a petons el del teu davant i que et regala una pissarra en blanc perquè l’omplis amb el que ja no t’agrada de l’altre.»

Reconec que en un primer moment, quan vaig rebre aquesta novel·la, vaig arrufar el nas. Núria Gago, és una magnífica actriu a qui admiro i em costava de creure que estigués a la mateixa alçada com a escriptora, però qui la publicava era Columna, un segell de sòlida reputació. Doncs bé, per sortir de dubtes, res millor que capbussar-te en les seves pàgines! Ara celebro haver-ho fet, ja que he descobert una nova faceta d'aquesta dona que ha fet créixer encara més la meva admiració envers ella. Amb subtil bellesa, ha teixit diverses històries farcides d’espontaneïtat que configuren una narració amigable, talment com una conversa de cafè. Cadascuna d’elles està ben tramada i estructurada, amb personatges molt reals que desprenen autenticitat i d’entre els quals, he de destacar la Paula, per haver-me despertat tanta tendresa i empatia. Amb els sentiments per bandera, els fets vitals descrits provoquen somriures i esgarrifances, t’encomanen alegria, tristor i, fins i tot ràbia, sincerament us recomano el que per mi és un debut sorprenent!

Llegeix el primer capítol

Sílvia Cantos