Ressenya Els límits de la vida

Títol: Els límits de la vida

Autor: David Bueno, Salvador Macip i Eduard Martorell

Edició: La Galera, 2014

Pàgines: 264

ISBN: 9788424649616

Edat: a partir de 12

Nota: ♥♥♥♥♥

Avui, per acabar l’any, us proposo una novel·la juvenil, un viatge a través de la vida acompanyant a una noia que n’experimenta els límits. Una lectura apassionant i sorprenent!

La Lara no ha fet els quinze i ja està de tornada de tot. Es debat entre la vida i la mort. Un brot de la seva malaltia l'ha deixada a la UVI, sola, per passar una nit que pot ser decisiva. Però a la sala hi ha la Carme, una doctora que no havia vist mai, que comença a explicar-li una història apassionant: la història de la vida mateixa. 

«No és res dolent, que t'interessi la ciència! Això no és ser friqui!»

Quan vaig llegir aquesta frase, em va semblar molt divertida, una afirmació com aquesta en un llibre publicat per tres científics resulta molt eloqüent. Una reivindicació? M’agrada, perquè amb ella, els autors donen peu a reflexionar sobre una de les primeres grans qüestions que la majoria ens hem plantejat mentre estudiem (i alguns l’han utilitzat per lligar) Ciències o Lletres? Per què han de ser necessàriament excloents? Bueno, Macip i Martorell demostren que és possible ser un científic lletraferit i sortir-se’n d’allò més bé!

Autoritats com Darwin, Gaia o Lovelock i,  termes com proteïnes, gens, cèl·lules, evolució, entropia... paraules que em provocaven força maldecaps quan estudiava, esdevenen conceptes fàcilment assumibles mitjançant aquesta lectura. Tan de bo hagués comptat amb algun d'aquests autors com a profe de ciències! Però a més hi ha la Lara, la protagonista d’aquesta història, una noia que, com totes, malgrat el seu delicat estat de situació experimenta tot un seguit de dubtes, inherents a l’adolescència.

«A la Lara li agradaria que fos així, però no n’està del tot segura. Li fa una mica de vergonya explicar els seus interessos a les amigues, perquè sap que elles no els comparteixen. Voldria poder assemblar-s’hi més, no ser diferent. Voldria encaixar.»

Quan a La Galera van presentar-me aquesta proposta, em va semblar lleugerament difícil d’imaginar, un llibre on el tema central era la biologia, aparentment, no semblava gaire atractiu. Després de llegir Els límits de la vida, el primer que em va venir al cap va ser, “això ho han de llegir els nois i noies del meu club de lectura juvenil!” i, també he de fer que en tinguin coneixement els professors de secundària. L’habilitat amb la que el trio d’autors han desenvolupat la trama em sembla simplement magnífica, a més plantegen amb efectiva senzillesa, entre altres, el dilema “Fe versus Ciència” com a complementaris i no excloents, simplement com una qüestió d’elecció, no em direu que reflexions així no donen joc a l’aula...

«El que és important és el que tu creus. No deixis que els altres et venguin les seves creences, Lara, perquè no són millors ni més encertades que els teves.»

El més important, però, és que no han perdut de vista el més important, la funció final del llibre no ha de ser la pedagògica, per això ja tenim els llibres escolars, aquestes pàgines contenen una història intensa i emotiva, en la que qualsevol jove hi reconeixerà sentiments i preocupacions properes, un llenguatge com el que ells utilitzen, un missatge preciós i tot plegat acompanyat de la música de Coldplay i Muse, com no els ha d’agradar!

«Vivim tan de pressa, tan preocupats perquè no s’acabi tot abans del que voldríem, que ens oblidem de gaudir del que tenim. La vida és l’única cosa que podem estar segurs que compta, ens en quedi molta o poca. Aprofita-la. Aprofita’n cada segon que puguis. Estima i deixa que t’estimin.»

Sílvia Cantos