Ciència, humor i aventures a dojo!

Sóc un animal

Títol₁: Un viatge inesperat

Títol₂: L’Arman i la fàbrica podrida

Autor: Lluís Llort i Salvador Macip

Il·lustrador: Sergi Càmara

Edició: Barcanova, 2015

Pàgines: 190 (aprox.)

ISBN₁: 9788448938543

ISBN₂: 9788448938550

Edat: de 8 a 10 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 12€ cadascun

  

Avui us recomano els dos primers títols d’una nova col·lecció, on l’humor i les aventures en són l’emblema.

Heus aquí una gran proposta per aconseguir formar lectors fidels. Els nens d’entre 8 i 10 anys acostumen a ser bons lectors, es troben en aquell punt en el qual són plenament autònoms en la lectura i la seva fam d’històries no té fi. És en aquest moment en el que hem d’intentar apropar-los a propostes de qualitat, a bons llibres que mantinguin aquest nou desig de lectura. No sempre és senzill trobar títols que reuneixin el necessari per aquest fi, per això celebro l’aparició de les aventures de l’Arman, dos llibres (de moment) que aconseguiran fidelitzar els nens i nenes que es capbussin a les seves pàgines.

No és gaire difícil entendre l’èxit de la col·lecció. L’escriuen dos autors que saben molt bé el que es fan, que ja han col·laborat abans i que tenen un punt gamberro que personalment m’encanta i estic convençuda que als nens també. Està il·lustrat. Molt ben il·lustrat, amb un treball fantàstic que segueix el mateix to de la història, divertit, trapella, intrèpid i valent, amb tocs d’humor que requereix atenció, perquè mentre llegim la història, en ocasions, anem avançant pàgines de manera gairebé inconscient i no parem atenció en les il·lustracions, jo us recomano que en aquest cas, després de llegir una estona, desfeu el camí i us fixeu en els detalls que a primera vista poden passar desapercebuts, us asseguro que hi trobareu sorpreses que, sobretot, us faran riure. I és que, un títol que reculli en els seus crèdits els noms de Lluís Llort, Salvador Macip i Sergi Càmara havia de funcionar, sí o sí.

Al primer volum Un viatge inesperat ens presenten els personatges, l'Arman i els seus pares, una parella de científics peculiars i la colla d'amics del nen. També ens els situen en l’espai i el temps i ens expliquen una aventura sorprenent i divertida. A tenir en compte, calceu-vos amb els noms, perquè Virolainek, Zhirkov, Bundesfraü i altres perles similars apareixen sovint en aquestes pàgines... Al segon volum L’Arman i la fàbrica podrida a la colla de protagonistes s’hi afegeix un nou membre, que no se sap ben bé si és aigua clara. En aquest cas l’ecologia, els residus d’una fàbrica i els abocaments tòxics il·legals prenen el protagonisme de la història.

Per tot plegat, sobra dir, que aquesta és una col·lecció que recomanaré amb sinceritat i espero veure-la créixer amb moltes més aventures de l'Arman i la seva colla. Si voleu formar lectors de futur, aquests llibres són indispensables a la vostra biblioteca particular! 

Fes-ne un tastet aquí mateix!

Sílvia Cantos

Ressenya La Reina de diamants

Títol: La Reina de diamants

Autor: Bennassar, Llort, Macip, Moreno

Edició: Llibres del Delicte, 2014

Pàgines: 160

ISBN: 9788494106477

Nota: ♥♥♥♥♥

Aquesta setmana se celebra la tercera edició del festival Tiana Negra i la ressenya d’avui és un dels títols presents a la cita. Una història fidel al gènere fruit de l’experiment de quatre ments perverses de la literatura catalana, que han demostrat complementar-se d’allò més bé!

Empresaris catalans endeutats amb persones poc recomanables. Gàngsters russos instal·lats a la Costa Brava. Prostíbuls en crisi que naveguen a la deriva. Albano-kosovars especialistes a assaltar xalets. I un bon grapat de diamants dins d’una caixa forta que resoldran la vida de qui els tingui en el seu poder... al final de la partida.

En Llort dóna el tret de sortida amb unes pàgines inquietants que corprenen al lector fins que fa un sobtat canvi de to amb el seu inconfusible estil irònic i carregat d’un humor més negre que el sutge. Cadascun dels autors ha escrit un capítol de la història, trobem diferents estils i diferents veus narratives, cadascuna mantenint la seva pròpia personalitat, però sorprenentment empasten de meravella, els capítols s’enllacen mantenint el ritme de la narració.

Treballar a vuit mans, dues d'elles des de l'estranger, malgrat semblar quelcom complicat de gestionar, ha estat un joc de nens per als autors, que expliquen com de bé s'ho han passat, discutint per un apòstrof i donant-se el peu corresponent. Marc Moreno, a més de ser un dels coautors és l'editor de la criatura i ha exercit com a tal en el procés de creació, del que sens dubte és un resultat més que satisfactori d'aquest curiós experiment.

Com a apreciació personal, trobo que la trama té un punt misogin que situa el paper de la dona a ras de terra, a la història és sovint menystinguda i vexada, l'argument ho requeria, d'acord, però nois... tant? He de reconèixer que en alguns moments m'he sentit violentada, tot i que he de dir que en la part final m'hi he reconciliat ;)

Resumint, una bona novel·la negra, amb tot allò que ha de tenir, originalment confeccionada per quatre veus potents de la nostra literatura, i doncs, a què esperes a llegir-la?

Sílvia Cantos

Ressenya Els límits de la vida

Títol: Els límits de la vida

Autor: David Bueno, Salvador Macip i Eduard Martorell

Edició: La Galera, 2014

Pàgines: 264

ISBN: 9788424649616

Edat: a partir de 12

Nota: ♥♥♥♥♥

Avui, per acabar l’any, us proposo una novel·la juvenil, un viatge a través de la vida acompanyant a una noia que n’experimenta els límits. Una lectura apassionant i sorprenent!

La Lara no ha fet els quinze i ja està de tornada de tot. Es debat entre la vida i la mort. Un brot de la seva malaltia l'ha deixada a la UVI, sola, per passar una nit que pot ser decisiva. Però a la sala hi ha la Carme, una doctora que no havia vist mai, que comença a explicar-li una història apassionant: la història de la vida mateixa. 

«No és res dolent, que t'interessi la ciència! Això no és ser friqui!»

Quan vaig llegir aquesta frase, em va semblar molt divertida, una afirmació com aquesta en un llibre publicat per tres científics resulta molt eloqüent. Una reivindicació? M’agrada, perquè amb ella, els autors donen peu a reflexionar sobre una de les primeres grans qüestions que la majoria ens hem plantejat mentre estudiem (i alguns l’han utilitzat per lligar) Ciències o Lletres? Per què han de ser necessàriament excloents? Bueno, Macip i Martorell demostren que és possible ser un científic lletraferit i sortir-se’n d’allò més bé!

Autoritats com Darwin, Gaia o Lovelock i,  termes com proteïnes, gens, cèl·lules, evolució, entropia... paraules que em provocaven força maldecaps quan estudiava, esdevenen conceptes fàcilment assumibles mitjançant aquesta lectura. Tan de bo hagués comptat amb algun d'aquests autors com a profe de ciències! Però a més hi ha la Lara, la protagonista d’aquesta història, una noia que, com totes, malgrat el seu delicat estat de situació experimenta tot un seguit de dubtes, inherents a l’adolescència.

«A la Lara li agradaria que fos així, però no n’està del tot segura. Li fa una mica de vergonya explicar els seus interessos a les amigues, perquè sap que elles no els comparteixen. Voldria poder assemblar-s’hi més, no ser diferent. Voldria encaixar.»

Quan a La Galera van presentar-me aquesta proposta, em va semblar lleugerament difícil d’imaginar, un llibre on el tema central era la biologia, aparentment, no semblava gaire atractiu. Després de llegir Els límits de la vida, el primer que em va venir al cap va ser, “això ho han de llegir els nois i noies del meu club de lectura juvenil!” i, també he de fer que en tinguin coneixement els professors de secundària. L’habilitat amb la que el trio d’autors han desenvolupat la trama em sembla simplement magnífica, a més plantegen amb efectiva senzillesa, entre altres, el dilema “Fe versus Ciència” com a complementaris i no excloents, simplement com una qüestió d’elecció, no em direu que reflexions així no donen joc a l’aula...

«El que és important és el que tu creus. No deixis que els altres et venguin les seves creences, Lara, perquè no són millors ni més encertades que els teves.»

El més important, però, és que no han perdut de vista el més important, la funció final del llibre no ha de ser la pedagògica, per això ja tenim els llibres escolars, aquestes pàgines contenen una història intensa i emotiva, en la que qualsevol jove hi reconeixerà sentiments i preocupacions properes, un llenguatge com el que ells utilitzen, un missatge preciós i tot plegat acompanyat de la música de Coldplay i Muse, com no els ha d’agradar!

«Vivim tan de pressa, tan preocupats perquè no s’acabi tot abans del que voldríem, que ens oblidem de gaudir del que tenim. La vida és l’única cosa que podem estar segurs que compta, ens en quedi molta o poca. Aprofita-la. Aprofita’n cada segon que puguis. Estima i deixa que t’estimin.»

Sílvia Cantos