divendres, 19 de desembre de 2014

Ressenya La noia de la biblioteca

Títol: La noia de la biblioteca
Autor: Núria Pradas
Edició: Columna, 2014
Pàgines: 348
ISBN: 9788466418942
Nota: ♥♥♥♥♥

Avui us recomano una novel·la sensacional, una història preciosa amb un emblema nacional com a teló de fons, la Biblioteca de Catalunya, lletres i emocions a flor de pell, no deixeu de llegir-la!

La història comença amb una fosca nit d’estiu amb la Setmana Tràgica de negre rerefons, que ens capbussa inevitablement en aquell moment, gràcies a les magnífiques descripcions de la l’autora, una de les coses que més em meravella de la seva prosa, és la magistral habilitat amb la qual és capaç de dibuixar personatges, espais i situacions. Amb ella aconsegueix provocar un remolí que emergeix de la pàgina i captura al lector transportant-lo dins de la història, fins al punt que aquest s’estremeixi llegint passatges com aquest:

«De tant en tant, ben a prop, sentien espetegar un tret
que era més sec i cruel que tots els silencis anteriors.»

Per les que treballem en biblioteques o, senzillament ens les estimem, topar-nos amb una història com aquesta, amb personatges tan genuïns com Donya Paquita, més coneguda com a Francesca Bonnemaison és pura delícia, ella que va ser una dona de la Renaixença, amb estudis d'art i idiomes, arran del seu matrimoni amb Narcís Verdaguer (cosí de Mossèn Cinto) es va introduir de forma clara en l'esfera de la intel·lectualitat burgesa catalana i en els cercles polítics de l'època. Emparant-se en els seus contactes establerts i dots socials, va poder tirar endavant l'ambiciós pla de crear una biblioteca per a dones.

Tornant a la Núria, és absolutament increïble la màgia que desplega aquesta dona amb les seves lletres, he de reconèixer que se’m van negar els ulls amb més d’un passatge. Certament, la Núria, amb les seves lletres, m’ha arribat al cor, escolteu sinó aquest fragment:

«- La felicitat? L’ha trobada, vostè, la felicitat?
- Suposo que no hi ha una ànima que no l’hagi coneguda; encara que, sovint, 
és tan fugaç, tan entremaliada i passatgera que...
Es va quedar en silenci; la mirada perduda en aquells instants 
que havien fugit, volant, del seu costat:

   - La gent que no l’ha coneguda mai deu tenir l’ànima adormida.»

La noia de la biblioteca és una novel·la de personatges, la Núria ha creat diversos caracters, tots ells tridimensionals, vides intenses, que traspassen les pàgines i te les creus, ja que estan dotades d’un passat i un present, d’emocions i caràcter, de sensibilitat o mesquinesa, en resum, la Núria, la Conxa, l’Eudald, l’Amèlia Pallerola, la Griselda i la senyora Paulina, són tan humans com qualsevol dels que esteu llegint aquestes línies i això amics, no és gens senzill d’aconseguir, se n’ha de saber, molt! Se n’ha de saber tant com en sap ella.

Dins la història, hi juguen un paper important, per descomptat la Biblioteca Nacional de Catalunya, però també hi ha altres elements que desenvolupen les diferents trames, és el cas dels inicis revolucionaris de la CNT o el paper imprescindible de noms com el de Carme Karr i la seva revista Feminal, que van tenir una funció clau en l’eclosió del feminisme català, un dels subtemes que podem trobar dins la narració.

Vull fer menció especial a la tasca de documentació prèvia que s’intueix rere aquesta novel·la, realment extraordinària i és que, no només es desgranen fets i personatges de l’època amb gran precisió de detall atorgant credibilitat a la història, sinó que la manera de descriure els costums, la moda, els ambients, fins i tot la manera de parlar i actuar de l’època estan exquisidament treballats dins la història. Això mostra un gran respecte de l’autora envers els seus lectors i personalment, li ho agraeixo.

D’un temps ençà ha sorgit un corrent força interessant dins la novel·la històrica de ficció autòctona, en el que partint d’un monument o espai emblemàtic es construeix una història que ficciona fets i personatges reals, aportant una proximitat al lector que reconeix espais i noms, exemples d’aquest moviment serien Desig de xocolataLes torres del celL’arquitecte de somnisEl barri del sorralLa cuineraL’hospital dels pobres i per descomptat La noia de la biblioteca, un corrent m’atrevirira a dir que femení, ja que tots aquests títols que us he mencionat estan signats per autores catalanes a les quals admiro, Care Santos, Coia Valls, Teresa Roig, Begoña Garcia Carterón, Tània Juste i, sense cap mena de dubte, Núria Pradas, autora que avui ens ha volgut acompanyar i que sense excusa possible, heu de llegir!

Aquí pots començar a llegir ara mateix!


Sílvia Cantos

2 comentaris: