dimarts, 5 de febrer del 2013

Ressenya Wonder / La lección de August

Títol: Wonder / La lección de August
Autor: R.J. Palacio
Traducció català: Imma Falcó
Traducció castel: Diego de los Santos Domingo
Edició: La Campana, 2012 (català)
Edició: Nube de Tinta, 2012 (Castellà)
Pàgines: 420
ISBN: 9788496735712
Edat: de 12 a 99 anys
Nota: ♥♥♥♥♥

No podien haver trobat un títol més adient per una història com la que ens presenta R.J. Palacios en el seu debut literari, aquest llibre és una autèntica meravella, dolç, tendre, ple a vessar d'emocions i una eina que pot suposar l'empenteta necessària per fer aflorar el millor de cadascú de nosaltres.

L'Auggie va néixer amb una malformació facial que li ha impedit anar a una escola normal. Fins ara. L'Auggie és un nen normal, però amb una cara fora del corrent. Podrà convèncer els seus nous companys que és com ells, malgrat les aparences? És la història de l'August, però és la història també de cada lector. Plena de bondat i coratge, Wonder és un llibre que ens mostra la bellesa que tenim tots a dins.

Aquest és, sense cap mena de dubte, un d'aquells llibres que tothom hauria de llegir, des dels joves lectors fins als més grans, és la perfecta definició d'un crossover, una lectura que s'ajusta a un perfil de lector amplíssim. Ens narra la història de superació de l'August, un nen que ha nascut amb una malformació a la cara que l'obliga a conviure amb un rostre difícil d'assimilar, que a les portes a de l'adolescència (etapa ja de per sí immensament difícil), viurà un canvi radical en la, fins aquell moment plàcida vida, situacions a les quals el jove protagonista fa front amb una fascinant maduresa i un entranyable sentit de l'humor, tot i la forta càrrega emocional.

«Em dic August, per cert. No penso descriure la meva cara
Segur que és molt pitjor que tot el que us esteu imaginant.»

M'ha agradat especialment el fet que l'autora ens presenta la història mitjançant els diferents protagonistes, de manera que tenim diferents perspectives i punts de vista que doten la novel·la de pluridimensionalitat. El personatge de l'August està construït amb molt d'amor i això mateix propicia que el lector s'enamori d'aquest nen, però no és l'únic, he de reconèixer que la Via, la seva germana gran m'ha inspirat una tendresa infinita, una noia que ha viscut tota la vida a l'ombra de les necessitats del seu germà i pateix un conflicte intern en veure's totalment superada per la situació.

Wonder és, sobretot, una història de sensacions, viscudes des del punt de vista d'un nen, moments com ara l'instant en que l'August estrena els audiòfons i descobreix un so brillant t'estremeixen, i quan arribem al desenllaç de la història, l'autora ens delecta amb apoteòsic final que no us desvetllaré però que us garanteixo us emocionarà, i és que com bé diu l'August, tothom hauria de rebre una ovació amb tot el públic dempeus almenys una vegada a la vida, perquè tots vencerem el món.


Una novel·la que té la seva pròpia banda sonora, la qual us convido a escoltar amb la següent llista de reproducció. Un llibre que s'ha de comprar, recomanar, compartir i el més important de tot, llegir!! De moment aquí teniu les primeres pàgines ;)

Sílvia Cantos

dissabte, 2 de febrer del 2013

Ressenya El joc de Sade

Títol: El joc de Sade
Autor: Miquel Esteve
Edició: Ediciones B, 2013
Pàgines: 364
ISBN: 9788466652261
Nota:♥♥♥♥

Avui us porto una recomanació força estimulant, un híbrid de novel·la eròtica i thriller absolutament apassionant, una història que ens porta a preguntar-nos quins són els nostres límits morals? Acceptem allò que és políticament correcte? I el més important, qui pot sentenciar amb lògica, autoritat i consistència el que és moral i el que no ho és?

Jericó, un empresari en procés de fallida econòmica i amb un matrimoni que s’ensorra, demana al cambrer d’un pub on sol anar per la tarda l’adreça d’un local amb ambient diferent, a la recerca d’emocions diferents que l’ajudin a oblidar el seu drama vital. El cambrer li proporciona una targeta amb un nom “Donatien”, un telèfon mòbil i una contrasenya: “Els infortunis de la virtut”. L'empresari contacta i es persona a l'adreça del Barri Antic de Barcelona que figura a la targeta, i que resulta ser un local clandestí. Des d'aquella nit es veurà involucrat en un joc sàdic, en una orgia instituïda com un culte subterrani en el que les pràctiques amatòries extremes pretenen perpetuar l'esperit llibertí del Marquès de Sade.

Arran de la publicació de la trilogia de les ombres d'en Grey la novel·la eròtica està més de moda que mai, però que ningú s'enganyi, el gènere no és nou, Donatien Alphonse François de Sade, o el que és el mateix, el Marquès de Sade va explorar en la seva extensa obra la sexualitat portada a l'extrem amb una bona col·lecció de títols en els quals prima la idea del triomf del vici sobre la virtut. Miquel Esteve s'aferra a aquesta idea i construeix una història que no gira únicament al voltant del sexe, sinó que ho combina amb gran encert amb una trama d'intrigues i traïcions on res ni ningú és el que sembla i on, com el gran Joan Fuster deia «Les aparences no enganyen, només són aparences».

El fet d'haver ubicat la història en una ciutat com és Barcelona permet que el lector connecti ràpidament amb els escenaris, no cal haver visitat la ciutat perquè qualsevol es faci una imatge mental de les Rambles, és un indret gairebé universal, que ens apropa a la realitat dels personatges. Ha fet el mateix amb el moment, la crisi en la qual ens trobem mundialment immersos és en certa manera el desencadenant de les peripècies en les que en Jericó es veurà irremeiablement involucrat, la crisi, circumstància que sovint fa aflorar l'autèntic jo de moltes persones.

Un dels punts que més m'ha agradat d'aquest llibre és el joc de veus narratives de la història, el protagonista, en ocasions, conversa amb ell mateix, posant de manifest una doble moral, la reprimida i l'alliberada, construint diàlegs i fins i tot discussions, tan inversemblants que resulten molt reals. En resum, una novel·la molt recomanable, que uneix ingredients suficients per convèncer a públics diversos, l'autor juga molt bé les seves cartes, presenta una història original amb girs inesperats que sorprenen al lector, una lectura estimulant que us seduirà  ;)

Sílvia Cantos

dimecres, 30 de gener del 2013

Ressenya Juan Alquitrán

Títol: Juan Alquitrán
Autor: Gloria Sánchez
Il·lustrador: Emilio Urberuaga
Edició: Edebé, 2012
Pàgines: 40
ISBN: 978846307336
Edat: A partir de 6 anys
Nota: ♥♥♥♥

S'ha escrit molt sobre monstres i pors en literatura infantil, per tant podem dir que el tema no és nou, ara bé, el plantejament d'aquest àlbum comparant una addicció (el tabaquisme) amb la clàssica por infantil als monstres m'ha encantat, una original manera d'abordar un tema molt explotat.

Quan m'encarregava de la biblioteca de l'escola, recordo un dia que se'm va acostar una nena de 6 anys amb un llibre sobre com deixar de fumar. Li vaig fer veure que no era un llibre per ella, quan em va respondre: «És per al meu pare». Al dia següent el va tornar. Vaig interessar-me per ella i… «Em va dir que no podia llegir-lo fins que no acabi de preparar les oposicions», va respondre aquella vegada. La veig veure marxar amoïnada i trista. I jo, com a bona fumadora, vaig prometre que algun dia escriuria un conte per ella.”

Dit i fet, després d'anys dedicant-se a la literatura infantil, amb una bona colla de títols a les espatlles, obres que no podem oblidar han estat àmpliament reconegudes i premiades, com ara «La casa de cristal del señor Clin» (SM, 1999), lectura que fou seleccionada al VI Simpòsium sobre literatura Infantil i lectura, organitzat per la Fundación Germán Sánchez Ruipérez, el juny de 2000 com una de les cent obres de la Literatura Infantil espanyola del segle XX, ara compleix la seva promesa amb aquest títol «Juan Alquitrán».

El que més m'ha agradat d'aquesta història, és el plantejament humorístic, mitjançant el qual l'autora ens parla de dos problemes. Resulta molt estimulant per el lector, veure que és la nena la qui troba la manera de resoldre els problemes plantejats. La Gloria tracta sense embuts però mostrant una gran sensibilitat el gran problema que suposa el tabac, i com els fills de fumadors no entenen que els seus pares o mares insisteixin amb un hàbit que és manifestament perjudicial per la salut.

«No saben que lo que en realidad nos hace existir son sus temores.
Les hacemos creer que nos alimentamos de niños o de humo,
pero en realidad es su miedo lo que nos mantiene vivos»

És cert que en ocasions es fa un ús excessiu dels contes com a moralina, però jo segueixo sent una absoluta defensora de vehicular experiències a través d'històries, estic convençuda que és el millor canal que podem utilitzar per arribar als nens i nenes, això sí, evitant caure en el simple alliçonament, no oblidem que la finalitat dels contes ha de ser la de facilitar l'enamorament entre l'infant i la literatura.

No podria donar per tancada la ressenya d'aquest títol sense esmentar el gran il·lustrador que ha donat forma als personatges i situacions que hi apareixen, Emilio Urberuaga amb més de 30 anys de professió al seu haver, segueix demostrant perquè la seva obra ha estat multi premiada. Dotar de caràcter una il·lustració i aconseguir que aquesta prengui vida i la transmeti al seu lector és una habilitat a l'abast de pocs.

Una gran lliçó, que sovint oblidem i que em porta a agafar-me al famós lema posat de moda durant la campanya del president Obama “Yes, we can”, perquè nosaltres podem, només cal que ens decidim a fer-ho, ja sigui deixar de témer els monstres o deixar de fumar, us ho dic jo que he aconseguit ambdues fites!

Sílvia Cantos

dimarts, 29 de gener del 2013

Ressenya Pergamí

Títol: Pergamí
Autor: Sergio A. Sierra
Il·lustrador: Meritxell Ribas
Traducció: Ferran Gibert
Edició: La Galera, 2012
Edat: a partir de 10 anys
Pàgines: 264
ISBN: 9788424640675
Nota: ♥♥♥♥♥


Avui us recomano un títol que suposa tota una troballa per a qualsevol persona que s'estimi els llibres. La història d'un nen valent i decidit anomenat Pergamí, fill d'un curiós bibliotecari al qual anomenen “Caçallibres” amb un volum maleït al centre d'una història que s'inicia en una meravellosa biblioteca.

Aquesta és la història de Pergamí, el fill del bibliotecari del regne eslau d'An. Una història sobre vanitoses profetesses i tortuosos oracles, i sobre criatures i poders antics com la nit. Aquestes són les aventures d'un nen, que no tenia por de viatjar en companyia de dimonis, bruixots o llegendaris guerrers condemnats a la bogeria, per tal de salvar el seu pare, però sobretot és la història de Pergamí, un nen que vivia en una biblioteca plena de llibres i que un dia va descobrir que no tots els relats tenen un final feliç.

El tàndem format per Sergio A. Sierra i Meritxell Ribas, va publicar el seu primer llibre il·lustrat «Pincel de Zorro» el 2007 (Ediciones Ondina) ara, cinc anys i alguns treballs després ens presenten aquesta preciositat de llibre, un títol que aglutina tots els elements necessaris per esdevenir un valor segur, una tria encertada per els lectors: una història d'aventures en terres estranyes i amb un munt de personatges fantàstics dotats d'un agut sentit de l'humor, il·lustrades amb la tècnica del grattage, art amb el que la Meritxell ha demostrat un domini indiscutible.


Per la suma de tot plegat, estic convençuda que els joves lectors a partir de 10 anys gaudiran d'allò més amb aquesta lectura, un títol que ja podeu anotar, incloure a la vostra biblioteca i sobretot, recomanar amb tota la confiança.

Sílvia Cantos

dissabte, 26 de gener del 2013

Tiana Negra

Ahir al vespre el municipi de Tiana va donar el tret de sortida al primer Festival de novel·la negra catalana, amb un gran èxit de públic assistent. Aquesta iniciativa del periodista i escriptor Sebastià Bennassar va néixer amb l'objectiu de prestigiar la literatura negra que es fa en la nostra llengua i donar-li un espai on poder debatre sobre el gènere. Dos dies plens d'activitats dedicats exclusivament a la literatura negra escrita en català que inclou conferències, trobades amb autors del gènere, xerrades diverses i la projecció d'un curtmetratge.

Joaquim Bejarano, director de l'Àrea del Llibre de l'Institut Català de les Empreses Culturals va obrir l'acte defensant la novel·la negra no com un subgènere i reivindicant la importància de la lectura, alhora que agraïa la iniciativa del Festival a Sebastià Bennassar. Al seu torn Ester Pujol, alcaldessa de Tiana va recordar unes paraules de Quim Monzó en el seu discurs inaugural a la Fira de Frankfurt tot defensant la llengua catalana, en un discurs breu i ben trenat va retre homenatge a la recentment desapareguda llibreria Catalonia, va agraïr l'esforç de tots els implicats en el projecte i va insistir que objectiu d'aquest Festival és projectar la imatge de Tiana i sobretot, de la novel·la negra catalana i que el seu propòsit no és ser flor d'un sol dia, des d'aquestes línies espero que així sigui i que en trobem noves edicions els anys vinents.

Un cop finalitzada la presentació més protocol·lària Sebastià Bennassar, director del Festival, va prendre la paraula per exposar la conferència inaugural «La novel·la negra en català avui. Un gènere en molt bon estat de salut», no sense abans manifestar el seu agraïment a totes les persones i entitats, públiques i privades que s'han implicat per tirar endavant un festival que s'ha muntat amb tan sols quatre mesos, sobretot la gent de l'editorial Meteora i Laura Garcia que ha desplegat la seva màgia per donar la màxima difusió a l'esdeveniment, un somni fet realitat que pretén donar visibilitat als autors i al gènere negre i al mateix temps esdevenir un espai d'interrelació.


En la seva interessantíssima ponència Benassar va analitzar els diferents factors que han dut la novel·la negra a l'excel·lent moment que viu actualment, començant amb una dada molt important, els 200 títols publicats en català els últims 10 anys. Aquesta situació respon a diverses raons que evidencien un notable interès cap al gènere: la nova col·lecció “Crims.catde l'editorial Alrevés que aposta per autors catalans i “La Negra” de l'editorial La Magrana que combina autors catalans amb clàssics anglosaxons; la consolidació del festival BcNegra amb vuit edicions ja i un fenomen amb nom propi: Stieg Larsson que ha aconseguit crear una massa lectora de novel·la negra. El món 2.0 ha tingut un paper fonamental en la divulgació del gènere a les xarxes socials i als blocs, sense oblidar, però, l'important paper que exerceixen les biblioteques com a prescriptores. La recuperació de la memòria històrica ha contribuït també a impulsar aquest gènere, raó que condueix a l'aparició de títols de no ficció i assaig, com l'extraordinària feina de periodisme d'investigació realitzada per Carles Porta al seu títol «Tor. Tretze cases i tres morts».

Va recordar també quatre pilars essencials com són: Rafael Tasis, Maria Aurèlia Capmany, Manuel de Pedrolo i Jaume Fuster, autors que han aportat molt a la literatura negra catalana, junt amb dos clars referents actuals: Andreu Martín i Ferran Torrent, tot plegat sis noms propis que constitueixen uns precedents a tenir molt en compte per les noves generacions d'autors.

El mallorquí va finalitzar la seva conferència exposant una sèrie de reptes a conquerir com ara l'entrada del gènere a la facultat, la presència de crítica especialitzada, la visibilitat dels autors emergents, una política cultural més agosarada que defensi la nostra llengua impulsant les traduccions i un consum cultural responsable.

Tiana Negra va demostrar en la seva posada en escena ser una proposta molt digna, de gran qualitat, sorgida de la suma de l'esforç de molta gent que ha treballat de valent i s'ha vist recompensada amb una magnífica acollida per part del públic. Personalment espero que gaudeixi de moltes edicions que la consolidin.

Moltes felicitats a tots els qui hi heu treballat per fer-ho possible!!

Sílvia Cantos

dimecres, 23 de gener del 2013

Ressenya El guardià invisible

Títol: El guardià invisible
Autor: Dolores Redondo
Traductor: Laia Font i Núria Garcia
Edició: Columna, 2012
Pàgines: 472
ISBN: 9788466415897
Nota: ♥♥♥♥♥

Atenció a la primera part de «Baztan» una trilogia de Dolores Redondo que pinta d'allò més bé, amb un volum inicial inquietant i addictiu, «El guardià invisible» és un thriller magistralment ben escrit que aconsegueix enganxar-te des de la primera pàgina, et manté atrapada durant tota la trama i et deixa amb una sensació de pèrdua quan llegeixes la frase que marca el punt final.

Gairebé vint-i-quatre hores després del descobriment del cos nu d’un adolescent sinistrament col·locat al marge del riu Baztan, s’estableix la connexió amb l’assassinat d’una altra noia un mes abans. La inspectora d’homicidis, Amaia Salazar, dirigirà una investigació que la portarà als escenaris on va néixer, d’on sempre havia volgut escapar, i haurà de lluitar en dos fronts: trobar l’assassí que està espantant tot el poble i resoldre els seus temors personals i familiars.

La literatura nòrdica ha esdevingut un clar referent quan parlem de novel·la policíaca, la trilogia de Dolores Rendom no té res a envejar a les obres de Larsson, Mankell, Nesbo o Holt, aquesta saga satisfarà als lectors d'aquest gènere i d'altres que s'animin a fer-hi una ullada, doncs s'hi veuran atrapats irremeiablement. L'autora ha elaborat una recepta amb una combinació d'ingredients en la seva justa mesura per no resultar indigesta: una sèrie de fets curosament documentats com ara el desbordament del Baztan el 1913, els assassins en sèrie al llarg de la història o l'acte de fe de 1610 que va condemnar dotzenes de dones a la foguera. Precisament el joc, de mites, llegendes, creences i religions molt presents en el folklore d'aquestes terres centra una part important e la història, aconseguint familiaritzar-nos amb creus de terme, belagiles o sorgiñes i eguzkilores.

«La presència del riu s'endevinava al llarg de la vall, baixant entre els boscos i
enduent-se com a testimoni mut l'horror amb què l'assassí n'adornava les ribes»

Una història plena de secrets, màgia, intriga i acció, amb una protagonista, l'Amaia Salazar tan dura per fora com fràgil per dins de la qual t'enamores, en l'incomparable marc dels misteriosos boscos del Pirineu basc. Una novel·la de suspens de gran bellesa narrativa de la qual se'n parlarà molt, no perdeu més temps i feu-vos-en a mans un exemplar ja, per anar obrint boca aquí us deixo el primer capítol  ;-)

Sílvia Cantos

dimarts, 15 de gener del 2013

Juguem als Story Cubes!!

Rory Story Cubes®
Per totes les edats
Nota: ♥♥♥♥♥


Avui no us parlaré de cap llibre, tot i així us vull fer una recomanació que crec sincerament a tots els que us interessen els llibres i les històries us agradarà. Es tracta d'un joc de taula, tan brillant com senzill i tan econòmic com sorprenent, un joc que en els seus orígens va anomenar-se MetaCube i consistia en una variant del famós cub de Rubik, però per evitar futurs problemes amb els drets d'autor, així com les pròpies limitacions que presentava va evolucionar fins a la seva forma actual, nou cubs de 19 mm. amb imatges icòniques per despertar la imaginació.

Jugar als Story Cubes® resulta molt senzill, sense complicades instruccions de muntatge ni normes de joc, es tracta simplement de llançar tots els daus, examinar cadascuna de les nou imatges cap per amunt i deixar volar la teva imaginació enfilant una història que comença amb el clàssic "Hi havia una vegada ...".


Els nou daus, cadascun amb una imatge en sis parts, tenen un total de 54 imatges. Això vol dir que amb cada llançament, hi ha més de 10 milions de combinacions possibles per utilitzar com a inspiració per a la nostra història. L'ús d'aquest joc estimula el procés de crear i explicar una història, proporcionant un coneixement incalculable del nostre llenguatge, del món en què vivim i de nosaltres mateixos, aquest ha estat precisament un dels factors que ha fet triomfar aquest joc entre professors i bibliotecaris d'arreu

El secret és no pensar massa profundament, fer una ràpida ullada a les imatges i començar a parlar. La història es revelarà a través dels cubs i, en fer-ho, donarà curs a la creativitat i la llibertat d'expressió, us sorprendran les històries dels més petits i encara més, descobrireu que imatges que per vosaltres representen un concepte indiscutiblement evident, ells poden fer-ne una interpretació ben diferent, jugant amb la meva filla de sis anys vaig sorprendre'm en veure que davant la imatge d'una bombeta mentre jo hi veia “llum” ella interpretava “idea”. Jo he de reconèixer que a casa ens hi hem enganxat, passem divertidíssimes estones inventant històries, en ocasions extravagants i absolutament surrealistes. Si voleu evolucionar el joc una mica més, podeu traslladar les històries inventades al paper i il·lustrar-les.

No és un d'aquells jocs que trobareu anunciats a la premsa ni als catàlegs de joguines, però podeu aconseguir-lo a la seva web, fins i tot ja té la seva versió per a Ipad i Iphone, per la senzillesa de disseny, el cost econòmic i per les magnífiques estones que podeu passar jugant-hi sols o amb qui vulgueu, grans o petits, aquest és un joc que no hauria de faltar a cap llar.

Sílvia Cantos