Títol:
Juan Alquitrán
Autor:
Gloria
Sánchez
Il·lustrador:
Emilio Urberuaga
Edició:
Edebé, 2012
Pàgines:
40
ISBN:
978846307336
Edat:
A partir de 6 anys
Nota:
♥♥♥♥♥
S'ha
escrit molt sobre monstres i pors en literatura infantil, per tant
podem dir que el tema no és nou, ara bé, el plantejament d'aquest
àlbum comparant una addicció (el tabaquisme) amb la clàssica por
infantil als monstres m'ha encantat, una original manera d'abordar un
tema molt explotat.
“Quan
m'encarregava de la biblioteca de l'escola,
recordo un dia que se'm va acostar una nena de 6 anys amb un llibre
sobre com deixar de fumar. Li vaig fer veure que no era un llibre per
ella, quan em va respondre: «És per al meu pare». Al dia següent
el va tornar. Vaig interessar-me per ella i… «Em va dir que no
podia llegir-lo fins que no acabi de preparar les oposicions», va
respondre aquella vegada. La veig veure marxar amoïnada i trista. I
jo, com a bona fumadora, vaig prometre que algun dia escriuria un
conte per ella.”
Dit
i fet, després d'anys dedicant-se a la literatura infantil, amb una
bona colla de títols a les espatlles, obres que no podem oblidar han
estat àmpliament reconegudes i premiades, com ara «La casa de
cristal del señor Clin» (SM, 1999), lectura que fou seleccionada al
VI Simpòsium sobre literatura Infantil i lectura, organitzat per la
Fundación Germán Sánchez Ruipérez, el juny de 2000 com una de les
cent obres de la Literatura Infantil espanyola del segle XX, ara
compleix la seva promesa amb aquest títol «Juan Alquitrán».
El
que més m'ha agradat d'aquesta història, és el plantejament
humorístic, mitjançant el qual l'autora ens parla de dos problemes.
Resulta molt estimulant per el lector, veure que és la nena la qui
troba la manera de resoldre els problemes plantejats. La Gloria
tracta sense embuts però mostrant una gran sensibilitat el gran
problema que suposa el tabac, i com els fills de fumadors no entenen
que els seus pares o mares insisteixin amb un hàbit que és
manifestament perjudicial per la salut.
«No
saben que lo que en realidad nos hace existir son sus temores.
Les
hacemos creer que nos alimentamos de niños o de humo,
pero
en realidad es su miedo lo que nos mantiene vivos»
És
cert que en ocasions es fa un ús excessiu dels contes com a
moralina, però jo segueixo sent una absoluta defensora de vehicular
experiències a través d'històries, estic convençuda que és el
millor canal que podem utilitzar per arribar als nens i nenes, això
sí, evitant caure en el simple alliçonament, no oblidem que la
finalitat dels contes ha de ser la de facilitar l'enamorament entre
l'infant i la literatura.
No
podria donar per tancada la ressenya d'aquest títol sense esmentar
el gran il·lustrador que ha donat forma als personatges i situacions
que hi apareixen, Emilio Urberuaga amb més de 30 anys de professió
al seu haver, segueix demostrant perquè la seva obra ha estat multi
premiada. Dotar de caràcter una il·lustració i aconseguir que
aquesta prengui vida i la transmeti al seu lector és una habilitat a
l'abast de pocs.
Una
gran lliçó, que sovint oblidem i que em porta a agafar-me al famós
lema posat de moda durant la campanya del president Obama “Yes, we
can”, perquè nosaltres podem, només cal que ens decidim a fer-ho,
ja sigui deixar de témer els monstres o deixar de fumar, us ho dic
jo que he aconseguit ambdues fites!
Sílvia
Cantos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada