dimecres, 30 de gener de 2013

Ressenya Juan Alquitrán

Títol: Juan Alquitrán
Autor: Gloria Sánchez
Il·lustrador: Emilio Urberuaga
Edició: Edebé, 2012
Pàgines: 40
ISBN: 978846307336
Edat: A partir de 6 anys
Nota: ♥♥♥♥

S'ha escrit molt sobre monstres i pors en literatura infantil, per tant podem dir que el tema no és nou, ara bé, el plantejament d'aquest àlbum comparant una addicció (el tabaquisme) amb la clàssica por infantil als monstres m'ha encantat, una original manera d'abordar un tema molt explotat.

Quan m'encarregava de la biblioteca de l'escola, recordo un dia que se'm va acostar una nena de 6 anys amb un llibre sobre com deixar de fumar. Li vaig fer veure que no era un llibre per ella, quan em va respondre: «És per al meu pare». Al dia següent el va tornar. Vaig interessar-me per ella i… «Em va dir que no podia llegir-lo fins que no acabi de preparar les oposicions», va respondre aquella vegada. La veig veure marxar amoïnada i trista. I jo, com a bona fumadora, vaig prometre que algun dia escriuria un conte per ella.”

Dit i fet, després d'anys dedicant-se a la literatura infantil, amb una bona colla de títols a les espatlles, obres que no podem oblidar han estat àmpliament reconegudes i premiades, com ara «La casa de cristal del señor Clin» (SM, 1999), lectura que fou seleccionada al VI Simpòsium sobre literatura Infantil i lectura, organitzat per la Fundación Germán Sánchez Ruipérez, el juny de 2000 com una de les cent obres de la Literatura Infantil espanyola del segle XX, ara compleix la seva promesa amb aquest títol «Juan Alquitrán».

El que més m'ha agradat d'aquesta història, és el plantejament humorístic, mitjançant el qual l'autora ens parla de dos problemes. Resulta molt estimulant per el lector, veure que és la nena la qui troba la manera de resoldre els problemes plantejats. La Gloria tracta sense embuts però mostrant una gran sensibilitat el gran problema que suposa el tabac, i com els fills de fumadors no entenen que els seus pares o mares insisteixin amb un hàbit que és manifestament perjudicial per la salut.

«No saben que lo que en realidad nos hace existir son sus temores.
Les hacemos creer que nos alimentamos de niños o de humo,
pero en realidad es su miedo lo que nos mantiene vivos»

És cert que en ocasions es fa un ús excessiu dels contes com a moralina, però jo segueixo sent una absoluta defensora de vehicular experiències a través d'històries, estic convençuda que és el millor canal que podem utilitzar per arribar als nens i nenes, això sí, evitant caure en el simple alliçonament, no oblidem que la finalitat dels contes ha de ser la de facilitar l'enamorament entre l'infant i la literatura.

No podria donar per tancada la ressenya d'aquest títol sense esmentar el gran il·lustrador que ha donat forma als personatges i situacions que hi apareixen, Emilio Urberuaga amb més de 30 anys de professió al seu haver, segueix demostrant perquè la seva obra ha estat multi premiada. Dotar de caràcter una il·lustració i aconseguir que aquesta prengui vida i la transmeti al seu lector és una habilitat a l'abast de pocs.

Una gran lliçó, que sovint oblidem i que em porta a agafar-me al famós lema posat de moda durant la campanya del president Obama “Yes, we can”, perquè nosaltres podem, només cal que ens decidim a fer-ho, ja sigui deixar de témer els monstres o deixar de fumar, us ho dic jo que he aconseguit ambdues fites!

Sílvia Cantos

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada