divendres, 22 de maig de 2015

Ressenya Sara Lone

Per Mireia Martínez

Títol1: Sara Lone. 1 Pinky Princess
Títol2: Sara Lone. 2 Carcano Girl
Autor: Eric Arnoux, David Morancho
Edició: Norma Editorial, 2014 i 2015
Pàgines: 56
ISBN1: 9788467916713
ISBN2: 9788467919325
Nota: ♥♥♥♥

Coincidint amb el Saló del Còmic de Barcelona del passat mes d’abril, Norma va presentar el segon dels quatre volums totals de la sèrie Sara Lone, titulat Carcano Girl. El primer volum, Pinky Princess, havia vist la llum pocs mesos abans, però per gaudir de la tercera entrega haurem d’esperar gairebé un any. No obstant, els dos primers, a manera de díptic, tanquen un cicle i per tant, els lectors restarem tranquils durant l’interval, però sense oblidar alguns enigmes que resten oberts. 

La història del projecte de Sara Lone ve de lluny... M’ha sorprès descobrir que el guionista francès Erik Arnoux i el dibuixant barceloní David Morancho no es coneixien personalment, almenys a la fi del primer volum, tal com expliquen en les reflexions finals. Tenim, doncs, una relació virtual a base de correus electrònics i Skype, que gràcies a Internet ha permès posar en contacte aquests dos artistes. Veiem com han superat amb escreix la distància d’espai i les barreres idiomàtiques per a crear conjuntament aquesta sèrie. La creativitat no té fronteres i Sara Lone n’és una mostra, ja que el guió i el dibuix casen perfectament.
Però, qui diu que els principis són fàcils? El projecte d’Arnoux i Morancho, pels volts de 2009, no va trobar el seu lloc en la indústria editorial tradicional, i va quedar guardat al calaix. Un parell d’anys més tard, el 2011, de la mà de Sandawe, editorial francesa de BD basada en el crowdfounding, Sara Lone va aconseguir el finançament necessari per esdevenir una realitat a França. Si abans parlaven de la particular relació virtual entre guionista i dibuixant, ara trobem el micromecenatge com a nova forma d’edició. Sara Lone està ple de novetats! 
Destacar que el primer volum, Pinky Princess, va rebre el Premi al millor guió en el Saló europeu del còmic de Nîmes de 2014. 

Ens trobem davant un còmic realista que recrea un període de temps amb una estètica molt concreta, finals del 50 i principis dels 60 al sud dels Estats Units, a Texas. Un temps històric que fascina tant a Arnoux com a Morancho, i que per mitjà d’un exhaustiu procés de documentació atorguen veracitat a l’acció i l’espai. Són molts els detalls que ajuden a capbussar al lector en l’atmosfera de l’època: cartells, revistes, marques de whisky...
Sara Lone és un thriller marítim i policíac que evoca els grans clàssics del cinema americà. Una barreja perfecta entre el gènere negre, l’aventura històrica, la recerca d’un tresor, les intrigues polítiques, l’ombra de la màfia i el racisme irracional del Ku Klux Klan. Sara Lone aborda un gran nombre de trames i escenaris que configuren un àlbum de ritme trepidant, àgil i emocionant amb un toque sureño
La protagonista és Sara Lone, nom artístic de Joy Carruthers, ballarina de cabaret al Blue Parrot de Nova Orleans. La jove es veu implicada en l’assassinat del propietari del local, alhora que la policia la busca per comunicar-li la mort, en estranyes circumstàncies, del seu pare. Aquests desafortunats fets la conduiran al seu poble natal, on s’esforçarà per reflotar l’empresa pesquera del seu difunt pare. El preu que haurà de pagar per aconseguir-ho serà molt alt... 
Em captiva especialment la figura de Sara Lone, un enigma darrere una cara bonica. Tot i ser la protagonista, és una gran desconeguda. Una dona freda i distant que exterioritza poc les emocions. Què en sabem de Sara Lone? Ben poca cosa... Algunes pinzellades de la seva infantesa i la deteriorada relació amb el vell Carruthers. Estic convençuda que ens queda molt per descobrir d’aquest personatge tan enigmàtic. 

David Morancho se serveix d’un dibuix totalment digital, des de l’esbós fins al color, per a traslladar-nos hàbilment fins a l’Amèrica dels seixanta. Alhora, la veu dels personatges està esquitxada d’anglicismes que reforcen el context yankee. La composició de la pàgina és molt dinàmica, emprant diferents formats de vinyeta fins a arribar a estretes franges horitzontals que focalitzen l’atenció en una mirada o element. 
 A Sara Lone ficció i realitat s’entrecreuen. Promet una continuació del tot sorprenent que, tal com avancen els autors, se situa a Dallas, novembre de 1963... L’emoció està del tot assegurada! 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada