diumenge, 16 de febrer de 2014

Ressenya Robinson girl

Títol: Robinson girl
Autor: Rocío Carmona
Edició: Montena, 2013
Pàgines: 256
ISBN: 9788490430620
Edat: a partir de 14 anys
Premi Jaén de Narrativa Juvenil 2013
Nota: ♥♥♥♥


Avui us recomano una lectura dolça i fascinant sobre les segones oportunitats, d’aquelles que encaixaríem en el terme crossover o el que és el mateix, recomanable per a un ventall de lectors que engloba joves i adults sense diferència.

El dia del seu divuitè aniversari, i després d’una festa de la que no recorda gairebé res, l’Ona desperta en una platja desconeguda i paradisíaca. Després de passar diverses hores caminant en un paisatge solitari, descobreix que es troba en el que sembla ser una illa deserta i, enormement desconcertada, acaba per rendir-se a l’evidència: ha naufragat. Però ben aviat s’adonarà que no està sola: en Domen, un jove d’aspecte delicat i d’estrany comportament, l’acollirà al seu refugi i li descobrirà els inquietants misteris de la illa...

Vaig descobrir la Rocío amb «La gramàtica de l’amor», una història de la que em vaig enamorar, amb grans expectatives vaig encarar el següent títol «El cor de la Hannah» i novament l’autora em va captivar. Certament amb la tercera la cosa no ha anat pas diferent, una vegada més he gaudit d’una història d’amor i alguna cosa més, perquè la Rocío té una extraordinària traça a l’hora de construir històries que incorporen inflexions que en un moment donat, capgiren el curs de la història sorprenent al lector.


En el cas del títol que ens ocupa, les primeres pàgines ens presenten una noia que es troba en una situació carregada d’interrogants, que tot d’un plegat comencen a trobar resposta, unes respostes que no sempre seran del seu gust. La Rocío s’allunya de la típica història d’amor creant un clima de misteri i intriga, que inevitablement capbussen al lector transportant-lo a aquesta illa, tan idíl·lica com estranya. També incorpora un erotisme latent que fins al moment no havia explotat en els seus anteriors títols, passatges escrits amb molta tendresa i realisme.    

No manquen el que a aquestes alçades, per mi, ja constitueixen trets característics de l’autora: una prosa fresca i àgil que convida a una lectura  intensa, i una interessant col·lecció de referències musicals i a clàssics de la literatura, en aquest cas ens anima a combinar la lectura d’aquestes pàgines amb les melodies de Cat Power.

Sílvia Cantos

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada