dissabte, 14 de setembre de 2013

Ressenya Lo que encontré bajo el sofá

Títol: Lo que encontré bajo el sofá
Autor: Eloy Moreno
Edició: Espasa, 2013
Pàgines: 320
ISBN: 9788467035025
Nota: ♥♥♥♥



Avui us recomano una novel·la preciosa, una història tan humana que inevitablement durà al lector a plantejar-se una pregunta: Sóc feliç amb la meva vida o simplement em conformo amb el que tinc?

La infidelitat, la corrupció política i l’assetjament escolar són els tres grans eixos sobre els que l’autor ha construït aquesta novel·la, la història de l’Alicia. Però com passa a la vida real, una història s’envolta de moltes històries, ben a prop d’ella se succeeixen situacions que canvien (en positiu o en negatiu) la vida de moltes altres persones sense que ella en sigui conscient. I no és justament això el que passa al nostre voltant constantment? Mentre tu llegeixes aquesta ressenya uns pisos més amunt o avall, a pocs carrers d’on ara ets tu, la vida sorprèn, regala alegries i penes.

«Cerré los ojos y comencé a oir lo que nunca había escuchado, porque nunca había hecho algo así. Y es que, a veces, con los ojos abiertos, nos perdemos demasiadas cosas: conversaciones amontonadas, instantes de silencio, cubiertos que chocan entre sí, gustos desde la cocina, alguien que tose y, de vez en cuando, alguna risa.»

Eloy Moreno mostra com ja ho va fer amb la seva anterior novel·la «El bolígrafo de gel verde» (Espasa, 2011), una extraordinària habilitat per la narració intimista, el text flueix de manera natural capbussant el lector en un món de sensacions, on el tacte i la vista canvien els papers, on els silencis diuen més que les paraules i en definitiva, les sensacions parlen recordant-nos que sovint, ens ofeguem a la superfície per por a submergir-nos en allò desconegut.

«Nunca en mi vida me había imaginado siendo infiel, de hecho es algo que siempre había criticado duramente, siempre había dicho que jamás perdonaría una infidelidad... siempre pensé que yo no era la clase de persona capaz de mentir, capaz de tener un secreto así, y sin embargo... siempre, nunca, qué palabras más inútiles.»

La infidelitat, un tabú de paraula que a la pràctica no ho és tan. Tot i viure en ple segle XXI envoltats de modernitat i tecnologia, la majoria viuen pendents del què diran, del que es considera correcte i allò no permès oblidant-se del més important, la seva pròpia felicitat. Això mateix és el que passa a l’Alicia, quan la vida la sorprèn amb antigues sensacions ja oblidades, veurà desfermar-se una terrible lluita entre les seves emocions i la seva consciència.

Per altra banda trobem el Marcos, un policia amb una visió molt particular de la justícia, un peculiar Robin Hood dotat d’un cos i una mirada que aconsegueix fer trontollar les conviccions de tota fèmina a la que s’acosta. Amb ell ens endinsem en una trama de corrupció que va molt més enllà de les altes esferes i, no tinc cap mena de dubte, provocarà que el lector es qüestioni més d’una cosa, aparentment insignificant...

La tercera trama principal, ens presenta una adolescent que viu una situació d’assetjament a l’institut que la portarà al límit d’un abisme. Un tema que no és nou, però malauradament encara avui dia no s’ha trobat la millor manera de tractar-lo per evitar que, algunes vides acabin tràgicament quan ni tan sols han començat a viure.

I Toledo. Aquesta ciutat, de murs de pedra, carrerons estrets i secrets i històries a cada cantonada, és un emplaçament màgic un indret amb un magnetisme especial que ja va inspirar l’universal Bécquer, i que en aquestes pàgines esdevé un personatge més, un de molt especial que abraça totes i cadascuna de les petites (o grans) històries que allà succeeixen.

Addictiva, emocionant i màgica «Lo que encontré bajo el sofá» és una novel·la que no oblidareu!



Sílvia Cantos

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada