Ressenya Cartes des de l'illa de Skye

Títol: Cartes des de l’ila de Skye

Autor: Jessica Brockmole

Traductor: Esther Roig

Edició: Columna, 2013

Pàgines: 288

ISBN: 9788466416559

Nota: ♥♥♥♥♥

Avui us recomano una lectura emocionant, una història epistolar capaç de commoure i estremir els sentiments del lector que s’hi endinsi. Una novel·la deliciosa que és pura poesia.

Avís per a navegants: «Cartes des de l’illa de Skye» és una novel·la capaç de fer tremolar els cors més durs, aquí una servidora no pot obviar el fet que en alguna ocasió se li han negat els ulls amb algun fragment llegit J

L’Elspeth Dunn no ha sortit mai de casa seva, a Escòcia, a la remota illa de Skye, quan rep la primera carta d’un admirador americà. En David, un estudiant universitari, i la poetessa escocesa entaulen una correspondència en què comparteixen les seves lectures preferides, les esperances més salvatges i els més profunds secrets. I, a poc a poc, entre ells sorgirà una amistat que anirà convertint-se en amor... Però la Primera Guerra Mundial assola Europa i en David es presentarà com a conductor d’ambulància voluntari al front occidental.

Dues dones, dues guerres i una intensa correspondència que s’inicia espontàniament amb la carta d’un admirador cap a la poetessa que acaba de llegir i deriva en una emocionant història d’amor que haurà de superar múltiples entrebancs és el que ens planteja l’autora, l’experiència pròpia mantenint una relació a distància li ha permès plasmar amb gran realisme les sensacions dels protagonistes, estimant-se cada cop més tot i l’enorme distància que els separa.

«Eres tu, Davey. Ets tu. No hi ha poesia a la meva vida sense tu. Sempre has estat la meva inspiració. Abans de coneixe’t, escrivia poesia amb la ploma, i als meus lectors els agradava. Significava alguna cosa per a ells. Però després de coneixe’t, vaig escriure poesia amb l’ànima, i m’agradava a mi. Per a mi ho significava tot.»

Avui dia qui més qui menys coneix alguna parella que s’han conegut via Internet, diuen que la immediatesa de la xarxa atorga una major intensitat a aquestes relacions, ara bé, jo em pregunto, i el misteri? I la dolça espera? I aquell abocar el cor escrivint (amb llapis, boli o ploma, tant li fa!), però amb les teves mans, descriure sense presses els somnis i desitjos a la persona estimada. Llegir les cartes entre en Davey i la Sue m’han fet pensar en el valor de la vida sense presses i, contesteu sincerament, no us encantaria rebre una carta, física, en paper, encara que només fossin unes poques línies d’un amic, admirador,  amant o amor?

Sílvia Cantos

Aquí us deixo un tastet del llibre