La caiguda d'un mite

Allò de l’avi

Autor: Anna Manso

Edició: Cruïlla, 2016

Pàgines: 183

ISBN: 9788466141819

Edat: a partir de 12 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 8,85€

Premi Gran Angular 2016

Avui us recomano una història que parla de la caiguda d’un mite, corrupció i família. Un relat de ficció amb molts punts de realitat.

Enguany, els Premis Cruïlla tenen un caire molt social, ambdues novel·les toquen temes actuals i delicats com la pobresa infantil o la corrupció, a més han estat atorgats a dues autores que són grans amigues i magnífiques escriptores. Avui us hem parlat del Gran Angular amb la novel·la d'Anna Manso i properament farem el corresponent amb el Vaixell de Vapor concedit a La pel·lícula de la vida obra de Maite Carranza.

Per al Salva, el seu avi, el Carles Canoseda, és un heroi, la persona més important del món. Però quan descobreix que darrere el gran home s´amaga una persona diferent, que ha enganyat tothom, el seu món es desmunta. Sinopsi: La meva vida s´ha convertit en un embolic de dimensions còsmiques. Ja no tinc ni idea de qui sóc. Només sé que pertanyo a l´espècie humana, em dic Salva, tinc setze anys, i sóc al sofà de casa, concentrat. Vull fer memòria i tirar uns mesos enrere, quan encara era feliç. Abans que passés allò de l´avi i ser feliç resultés impossible.

Passar de l’orgull fatxenda a la vergonya absoluta d’un cognom en un instant, això és ras i curt, el que li passa a en Salva, el protagonista d’una història, que per les similituds amb un dels més sonats casos de corrupció catalana, resulta d’allò més creïble. Però el més interessant, és que l’autora ofereix la història vista des d’una perspectiva molt interessant i sovint oblidada, la dels familiars de gent encausada.

Com reacciona un jove davant la notícia que el seu avi ha malversat fons, ha defraudat, ha, estafat, ha robat, en definitiva s’ha corromput? Doncs, en el cas del Salva, amb una lleialtat absoluta, innocent i entranyable, davant de tot i tothom, ara bé, què passarà quan la campana de vidre on s’ha amagat, esclati i deixa a la vista la crua realitat? Quines posicions prendrà cadascú?

Aquesta és una interessant i intel·ligent novel·la, tracta temes molt potents com la família, els valors, l’amistat, l’assetjament escolar i el poder de la veritat.

Anna Manso (Barcelona, 1969).  Escriptora i guionista, des de l’any 1996 ha escrit guions per a programes infantils (Barri Sèsam, Super3, Mic, Una mà de contes), programes d’entreteniment i sèries (El joc de viure, El cor de la ciutat, Mar de fons, Ventdelplà, KMM, 39+1). Com a escriptora té més de quaranta títols publicats de literatura infantil i juvenil a diferents editorials, com ara les col·leccions N.O.R.M.A.L. i Quin fàstic de fama! Guanyadora del Premi Atrapallibres 2016 (categoria 9 anys) amb el llibre Amics monstruosos, i del Premi Gran Angular 2008 amb l’obra Canelons freds, també ha estat finalista del premi Protagonista Jove 2012 i del premi Atrapallibres 2015. També és l’autora de la columna periodística i el llibre La pitjor mare del món i de l’obra de teatre adreçada al públic familiar Perduts a la Viquipèdia, estrenada al Grec Festival 2014.

Sílvia Cantos

Ressenya Lo que encontré bajo el sofá

Títol: Lo que encontré bajo el sofá

Autor: Eloy Moreno

Edició: Espasa, 2013

Pàgines: 320

ISBN: 9788467035025

Nota: ♥♥♥♥♥

Avui us recomano una novel·la preciosa, una història tan humana que inevitablement durà al lector a plantejar-se una pregunta: Sóc feliç amb la meva vida o simplement em conformo amb el que tinc?

La infidelitat, la corrupció política i l’assetjament escolar són els tres grans eixos sobre els que l’autor ha construït aquesta novel·la, la història de l’Alicia. Però com passa a la vida real, una història s’envolta de moltes històries, ben a prop d’ella se succeeixen situacions que canvien (en positiu o en negatiu) la vida de moltes altres persones sense que ella en sigui conscient. I no és justament això el que passa al nostre voltant constantment? Mentre tu llegeixes aquesta ressenya uns pisos més amunt o avall, a pocs carrers d’on ara ets tu, la vida sorprèn, regala alegries i penes.

«Cerré los ojos y comencé a oir lo que nunca había escuchado, porque nunca había hecho algo así. Y es que, a veces, con los ojos abiertos, nos perdemos demasiadas cosas: conversaciones amontonadas, instantes de silencio, cubiertos que chocan entre sí, gustos desde la cocina, alguien que tose y, de vez en cuando, alguna risa.»

Eloy Moreno mostra com ja ho va fer amb la seva anterior novel·la «El bolígrafo de gel verde» (Espasa, 2011), una extraordinària habilitat per la narració intimista, el text flueix de manera natural capbussant el lector en un món de sensacions, on el tacte i la vista canvien els papers, on els silencis diuen més que les paraules i en definitiva, les sensacions parlen recordant-nos que sovint, ens ofeguem a la superfície per por a submergir-nos en allò desconegut.

«Nunca en mi vida me había imaginado siendo infiel, de hecho es algo que siempre había criticado duramente, siempre había dicho que jamás perdonaría una infidelidad... siempre pensé que yo no era la clase de persona capaz de mentir, capaz de tener un secreto así, y sin embargo... siempre, nunca, qué palabras más inútiles.»

La infidelitat, un tabú de paraula que a la pràctica no ho és tan. Tot i viure en ple segle XXI envoltats de modernitat i tecnologia, la majoria viuen pendents del què diran, del que es considera correcte i allò no permès oblidant-se del més important, la seva pròpia felicitat. Això mateix és el que passa a l’Alicia, quan la vida la sorprèn amb antigues sensacions ja oblidades, veurà desfermar-se una terrible lluita entre les seves emocions i la seva consciència.

Per altra banda trobem el Marcos, un policia amb una visió molt particular de la justícia, un peculiar Robin Hood dotat d’un cos i una mirada que aconsegueix fer trontollar les conviccions de tota fèmina a la que s’acosta. Amb ell ens endinsem en una trama de corrupció que va molt més enllà de les altes esferes i, no tinc cap mena de dubte, provocarà que el lector es qüestioni més d’una cosa, aparentment insignificant...

La tercera trama principal, ens presenta una adolescent que viu una situació d’assetjament a l’institut que la portarà al límit d’un abisme. Un tema que no és nou, però malauradament encara avui dia no s’ha trobat la millor manera de tractar-lo per evitar que, algunes vides acabin tràgicament quan ni tan sols han començat a viure.

I Toledo. Aquesta ciutat, de murs de pedra, carrerons estrets i secrets i històries a cada cantonada, és un emplaçament màgic un indret amb un magnetisme especial que ja va inspirar l’universal Bécquer, i que en aquestes pàgines esdevé un personatge més, un de molt especial que abraça totes i cadascuna de les petites (o grans) històries que allà succeeixen.

Addictiva, emocionant i màgica «Lo que encontré bajo el sofá» és una novel·la que no oblidareu!

Sílvia Cantos