dijous, 29 de novembre de 2012

Ressenya El año de los mil cafés



Títol: El año de los mil cafés
Autor: Mireia Arrate
Edició: Edebé, 2010
Pàgines: 352
ISBN: 9788423696161
Nota:♥♥♥♥


Un cafè es pot prendre sol, amb unes gotes de llet, doble, tallat, esquitxat d’algun licor, amb gel i de mil maneres més. Però hi ha un element que totes aquestes possibilitats comparteixen, i és que són una excel·lent companyia a la lectura.

Arran del descobriment de la infidelitat del seu marit amb la dona d’un dels seus millors amics, la Laura decideix trencar amb la vida de dona perfecta i de mare (tot i que els fills dels quals té cura ni tan sols són seus) per a fer la seva pròpia vida en solitari i dedicar més temps a la seva professió. Les reflexions de la Laura sobre la vida en parella, les renuncies a allò personal, la maternitat, les relacions amb els homes són les que moltes dones d’avui dia es fan i en les converses amb els seus amics i les situacions en la que es troba immersa descobrirem a un personatge que se’ns fa molt proper.  El año de los mil cafés és una novel·la actual, urbana, que retrata a un grup de parelles estables de classe acomodada, que tot i que aparentment són perfectes també cometen errors ja que tots som humans; l’estabilitat inicial es desmuntarà com un castell de sorra per permetre que tots comencin de zero i es plantegin les seves vides potser quelcom descurades per la inèrcia del dia a dia.

Amb aquesta novel·la, l’autora ens mostra la teranyina de relacions que s’estableix entre els tres matrimonis protagonistes, la Laura ens desgrana un any de la seva vida. L’any possiblement més complicat i enrevessat, un temps intens i ple de canvis. La seva situació personal i professional canvia tot de sobte quan descobreix l’engany del seu marit, el que d’entrada pot semblar un argument tan tòpic com típic se’ns revela com una història plena de matisos que, en absolt, resulta típica ni tòpica.

Mireia Arrate demostra en aquesta primera novel·la la seva ferma defensa de la igualtat dels drets entre homes i dones, oferint-nos una prosa rica que permet una lectura agradable i et convida a prendre una bona tassa de cafè, doble i amb unes gotes de llet a l’estil de la seva protagonista. Sens dubte una lectura molt recomanable.

Aquí podeu llegir el primer capítol.

Sílvia Cantos

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada