El passat dimarts dia 30 d’octubre els autors David
de Montserrat i Jaume Clotet van acostar-se a la Biblioteca Ernest
Lluch de Vilassar de Mar oferint la possibilitat a tots aquells que s’hi van
acostar, de comentar amb ells la seva novel·la “Lliures o morts” i d'emportar-se-la dedicada per tots dos.
En primer lloc vull dir que si molts professors parlessin amb la meitat de passió que parlen els autors de la història del
nostre país, un bon nombre de nens i joves creixerien coneixent i estimant d’una
manera molt diferent la necessària i imprescindible memòria històrica del seu poble. Per què? Doncs perquè escoltar el David i el Jaume parlant de la guerra
de successió, dels protagonistes i les seves gestes i sobretot la manera com ho
fan, amb rigor històric i un punt d’humor irreverent, aconsegueix atrapar-te i
submergir-te en la història fins al punt de voler saber-ne més.
I és que com afirmen els autors, un dels objectius
que es van fixar a l’hora d’escriure aquesta novel·la va ser fer-ho amb la intenció
que el lector a banda de passar-ho bé llegint-la aprengués coses d’una època
que és un autèntic tresor, d’un passat lluminós que va molt més enllà del que
sembla ser l’únic capítol que recorda una gran part dels catalans, com és la
caiguda de Barcelona de 1714, és molt important situar aquesta derrota en el
seu context polític, social i econòmic, ja que fent-ho aquesta mateixa derrota es veurà d’una manera molt
diferent.
I és que com van explicar-nos el David i el Jaume, de
personatges com Ermegol Amill i Marianna de Copons (ho confesso, espero algun dia trobar-la com a protagonista d’un nou títol), la nostra història n’és ben
plena, només calen historiadors que s’hi submergeixin i ens la mostrin tal com
ho han fet ells amb aquest llibre, combinant el punt just de
realitat amb ficció tot creant novel·les apassionants tan recomanables com “Lliures
o morts”.
Des d'aquí vull agrair a aquest fantàstic tàndem d'escriptors les facilitats que m'han ofert en tot moment, la seva humanitat i complicitat prestant-se a ser entrevistats, a presentar el llibre per als usuaris de la biblioteca Ernest Lluch de Vilassar de Mar i fins i tot a posar per la foto (heu vist que ben acompanyada estic!). Amb el seu permís, acabaré aquesta crònica recordant una frase que l’Ermengol li diu a la Marianna , que em va sembla
d’allò més inspirada i lúcida, és la
següent: “El pitjor és tenir por de la por”.
Aquí podeu escoltar l'entrevista que els hi vaig fer al programa Històries de Vilassar Ràdio el passat mes d'octubre.
Sílvia Cantos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada