Ressenya 47 trossets

Títol: 47 trossets
Autor: Cristina Sánchez-Andrade
Il·lustrador: Guridi
Edició: Edebé, 2015
Pàgines: 144
ISBN: 9788468316031

Edat: De 8 a 10

Nota: ♥♥♥♥♥

Us proposo descobrir un llibre bonic amb una protagonista molt especial, una nena trapella i divertida amb síndrome de down.

Hi havia una vegada una nena rossa, baixeta i força trapella que es deia Manuelita de Posa i Lleva. Tenia els ulls ametllats i les orelles petites com cireres. Però la Manuelita era diferent, a les cèl·lules tenia 47 trossets i no pas 46. També hi havia una altra nena, la Pussy, la germana petita de la Manuelita. A la Pussy li agradava molt la companyia de la seva germana i pensava que totes les germanes grans eren com la seva fins que els «nens corb» li fan pensar que no és així.

És fantàstic trobar-se amb històries ben escrites que afavoreixin debats interessants amb els lectors un cop finalitzada la lectura. En ocasions, hi ha situacions que generen problemes o simplement moltes preguntes de difícil resposta. Quan pots treballar aquests temes a través d’un llibre, s’obren portes que ni tan sols havies imaginat. Els nens són molt intel·ligents i acostumen a empatitzar amb els protagonistes de les històries, és per això, que davant un fet delicat optar per tractar-lo mitjançant una narració pot ser idea fantàstica.

Cristina Sánchez-Andrade ha fet això mateix. La Manuelita té síndrome de down, però també té una germana petita que a mesura que creix es planteja moltes preguntes sobre la seva germana gran i, totes dues comparteixen un avi molt peculiar. És un llibre molt recomanable com a lectura d’aula o en una sessió de club de lectura, doncs les preguntes i els sentiments que experimenta la Pussy, germana de la Manuelita són francament interessants i suggerents. La nena lluita amb les seves emocions, com ho faria qualsevol nen en una situació similar, però si ja és difícil bregar amb un germà entre iguals, quan hi ha diferències importants com és el cas del llibre els germans poden sentir-se desbordats.

Guridi s’encarrega de la part visual de l’obra, amb el seu estil personal dóna vida a la Manuelita, l’avi i els nens corb, dotant-los amb efectiva senzillesa de personalitat i carisma, ens els fa més propers, més entranyables o rebutjables, segons el cas. Igual que el text, sense abusar d’accessoris innecessaris ens ofereix unes il·lustracions netes i expressives.

Fes-ne un tastet.

Sílvia Cantos

Crònica del 33 Saló Internacional del Còmic de Barcelona

Per Mireia Martínez

33 Saló Internacional del Còmic de Barcelona

Del 16 al 19 d’abril de 2015

Fira Barcelona Montjuïc - Palau 2
Nota: ♥♥♥♥♥

El Saló Internacional del Còmic de Barcelona és, sens dubte, un dels esdeveniments de referència del novè art en el panorama nacional i europeu. 

Uns dies en què el còmic adquireix el protagonisme i la visibilitat que es mereix.  Quatre  intenses jornades per gaudir del millor del còmic, enguany amb 36.000 m² d’exposició i un total 113.000 visitants, 7.000 més que en l’edició anterior. La indústria ha de prendre bona nota de les llargues cues per accedir al recinte perquè són una mostra del creixent interès que desperta el gènere. 

La ciència-ficció i la fantasia heroica han estat els temes protagonistes, al voltant dels quals s’han articulat una gran varietat d’activitats, conferències i exposicions. La bona sintonia entre ciència i art demostra que no són elements excloents, sinó que poden complementar-se per a crear interessants resultats. 

Un total de 19 exposicions d’una àmplia varietat temàtica distribuïdes per tot el recinte ha fet les delícies dels visitants més exigents. Per a donar la benvinguda, dues mostres amb sengles photocalls, impressionats i enormes, de dos personatges que aquest any estan d’aniversari: Capità Amèrica i Joker compleixen 75 anys. I, sense oblidar-nos The Spirit, el detectiu privat donat per mort i convertit en justicier, també en compleix 75. Tres icones cabdals de la història del còmic de les que hem pogut gaudir contemplant pàgines i il·lustracions originals.  

Destacar també les exposicions monogràfiques dedicades a les obres premiades en l’edició anterior. L’exposició de Los surcos del azar de Paco Roca, Millor Obra Espanyola 2014, del tot recomanable per a copsar, a través del procés creatiu, la grandesa d'un exercici de memòria històrica imprescindible. La mostra de Colmado Sánchez de Clara Soriano, Autora Revelació 2014, ens trasllada in situ a la porta d’aquest supermercat de barri amb una maqueta a mida real. I, l’exposició dedicada a Miguel Gallardo, Gran Premi del Saló 2014. 

“Cifré & Cifré”, “Autores de Còmic femení al franquisme. 1940/1970”, “Anacleto, agente secreto” també mereixen especial menció. La voluntat de conservar la memòria de Guillermo Cifré (1922-1962) i Guillem Cifré (1952-2004), un sincer homenatge. Recuperar un dels personatges mítics del còmic espanyol, l’agent secret Ancleto de la mà Manuel Vázquez, i el testimoni del paper de les dones autores en la vinyeta durant la dictadura. 

El Saló ha comptat l’assistència d’artistes de primeríssima línia: Milo Manara, Scott McCloud, Frederick Peeters, Bryan Talbot, Mary Talbot, David Finch, Ryan North o Fumio Obata. Així com una selecció dels noms més remarcables de la BD francesa com Bastien Vivès, Jérémie Moreau, Alain Henriet, Philippe Berthet, Franck Bonnet, Olivier Schwartz, i un llarg etcètera. Amb aquest repertori a tall d’exemple, un clàssic del Saló, el moment de trobada entre autors i lectors és molt especial. Llargues cues per aconseguir un exemplar signat amb dibuix inclòs, petites obres d’art que converteixen els nostres còmics en objectes únics. 

Un altre clàssic del saló, el premis. Els cobejats guardons, dividits en sis categories, esdevenen una eina clau per a la promoció i reconeixement dels còmics més rellevants publicats a Espanya durant l’any anterior. En aquesta edició, els afortunats han estat: 

- Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona: Enrique Sánchez Abulí, guionista de Torpedo 1936. 

- Millor Obra d’autor espanyol publicada a Espanya 2014: Las meninas de Santiago García i Javier Olivares, Astiberri. 

- Millor Obra Estrangera publicada a Espanya 2014: Saga, de Brian K. Vaughan i Fiona Staples, Planeta Cómic. 

- Premi Popular a la Millor Obra de 2014: Croqueta y

Empanadilla d’Ana Oncina, La Cúpula. 

- Premi a l’Autor Revelació 2014: Miki Montlló. 

- Millor Fanzine 2014: ThermoZero Cómics. 

La programació s’ha completat amb un ampli ventall de conferències i taules rodones que han tingut lloc a les dues sales d’actes habilitades en el recinte. Espais on els professionals i els visitants poden reflexionar sobre el món del còmic d’una manera oberta i participativa. Des d’una taula rodona sobre els reptes del còmic europeu, passant per les trobades dels autors amb els lectors, fins a les presentacions de novetats editorials. Múltiples opcions per entrar en contacte amb l’actualitat del novè art. 

La taula rodona esmentada, Els reptes del còmic europeu, amb la participació de Patrick Jusseaume, Jordi Lafebre i Jéréremie Moreau, i moderada per Antoni Guiral, de diumenge 19 d’abril a les 11 h en la sala d’actes 1, ha resultat especialment interessant. 

Els tres autors han reflexionat sobre el moment actual de la indústria, les condicions laborals dels artistes, i les dificultats del sector. Han parlat de la saturació del mercat; de les dificultats per viure únicament de la vinyeta, fet que empeny a molts dibuixants a compaginar diferents treballs; de les condicions irrisòries dels contractes; i la incidència d’Internet i l’autoedició. Han compartit les seves impressions amb l’audiència dibuixant un panorama poc favorable, però lluny de semblar catastrofistes han transmès la seva passió pel còmic i la seva confiança envers els lectors que donen raó de ser a les seves obres. 

El Saló Internacional del Còmic de Barcelona ha mostrat sempre un especial interès per apropar el còmic als més joves, i ho ha fet convocant un concurs escolar de còmic, enguany la quarta edició, organitzant visites per a les escoles i tallers. Tanmateix, cal també aproximar el gènere als mestres, i amb aquest objectiu s’ha celebrat la VIII Jornada: El còmic una eina pedagògica. Un espai per a reflexionar sobre l’ús del còmic a l’aula, i una excel·lent oportunitat per a compartir experiències i idees entre docents, pedagogs, bibliotecaris... Els nombrosos professionals congregats han posat de relleu el grau d'interès que desperta el còmic com a eina pedagògica, alhora que garanteixen la presència del novè art a les aules. Una presència que cal fomentar i reivindicar per tal d’aconseguir despertar el gust pels còmics entre infants i joves. 

Si en l’edició anterior vam comptar amb la presència del gran Paco Roca, en aquesta ocasió ha obert la sessió el mestre Antonio Altarriba, Premi Nacional del Còmic per El arte de volar i catedràtic de literatura en la Universitat del País Basc. Amb la seva conferència L’art del còmic. Per què treballar el còmic a l’aula? ha realitzat una interessant anàlisi de les característiques pròpies del còmic i els seus recursos narratius: el caràcter repetitiu i estàtic de la figuració, la seqüencialitat contigua, la capacitat expressiva dels personatges, etc. Cada vinyeta és com un quadre, un espai de representació que forma part d’un conjunt. El còmic disposa de bones característiques per a l’aula: és lleuger, manejable i visual. Alhora que la seva lectura permet un ritme subjectiu i individual diferint d’altres mitjans audiovisuals. Altarriba ha repassat els tipus de còmics per a treballar amb els alumnes: el còmic històric, com a documentació auxiliar i de suport a l’aula; les adaptacions literàries en còmic; el còmic documental, periodístic o social; i les biografies en còmic. Una varietat d’opcions que permeten examinar el còmic des de diferents perspectives, des d’un punt de vista temàtic i artístic. 

Acabada la conferència d’Antonio Altarriba, ha arribat el torn de les experiències a l’aula. Vinyetes a l’aula (Escola Els Secallets de Coma-ruga); Homenatgem el Tintín (Escola Mas i Perera de Vilafranca del Penedès); Maletes de còmic (Institut Miquel Martí i Pol); i Endinsa’t en el món del còmic! (Dani Zarzuelo, LECXIT). Una interessant jornada entre professionals que encomana passió i optimisme.

Esperarem amb il·lusió la pròxima edició... llegint còmics! ;)

Ressenya La muntanya de llibres més alta del món

Títol: La muntanya de llibres més alta del món
Autor: Rocío Bonilla
Il·lustrador: Rocío Bonilla
Edició: Animallibres, 2015
Pàgines: 44
ISBN: 9788415975397

Edat: De 6 a 99

Nota: ♥♥♥♥♥

Us proposo descobrir un àlbum il·lustrat que parla de la màgia dels llibres i el grandiós poder que té la imaginació.

«- Hi ha altres maneres de volar, Enric.

I li va posar un llibre a les mans.»

L’Enric estava convençut que havia nascut per volar. Mirava els avions, intentava fabricar-se ales de tot tipus, fins i tot va demanar poder volar com a regal per a Nadal! Però res no funcionava... Un dia, la seva mare li va explicar que hi havia altres maneres de complir el seu somni i  li va posar un llibre a les mans. Aquell mateix dia, sense adonar-se’n, l’Enric va començar a volar...

Qui no ha somiat alguna vegada amb volar? Jo, un munt de vegades! M’imagino a mi mateixa lliscant per el cel blau, observant com els arbres i edificis es van fent petits mentre jo m’enlairo... m’encantaria! Com m’ha encantat la proposta de la Rocío, un llibre que juga amb un desig compartit per petits i grans sumat a l’immens poder de la imaginació, tot plegat a través de la màgia dels llibres. Això fa que els lectors (grans i petits) empatitzem immediatament amb el protagonista, doncs resulta senzill que pràcticament tots en un moment o altre hagin desitjat el mateix.

M’agrada la subtil manera en que l’autora homenatja grans obres de la literatura i el cinema a través de les seves delicades il·lustracions  Rocío Bonilla té un estil que, personalment, trobo exquisit i us animo a descobrir, amb gran riquesa de detalls, personatges molt expressius, un toc d’humor entranyable i una paleta de tons molt suaus que resulta agradable i et convida a passejar-te per les seves pàgines convidant a fer successives lectures.

Rocío Bonilla va néixer a Barcelona el 1970 i és llicenciada en Belles Arts. La seva trajectòria professional ha passejat per diverses disciplines com la pintura, el muralisme, la fotografia i la pedagogia. Va dedicar-se a la publicitat durant més d’una dècada, fins que, finalment, va crear «Érase una vez», un projecte relacionat amb la pintura mural en la seva vessant més tendra, ocurrent i divertida, aplicada a la decoració d’habitacions i espais infantils. Després d'il·lustrar una quinzena de llibres infantils amb editorials diverses, s'estrena com a autora amb Cara de pardal (Animallibres, 2014), demostrant que a més de ser una gran il·lustradora és capaç d’inventar històries que captivin als lectors.

Sílvia Cantos

Ressenya Lili i Marlene

Títol: Lili i Marlene

Autor: Anna Tortajada

Edició: Columna, 2015

Pàgines: 304

ISBN: 9788466419727

Nota: ♥♥♥♥♥

Avui us recomano una novel·la estremidora, la narració d'una relació tòxica vista des de la perspectiva innocent d'uns ulls infantils, una història que  colpeja l'ànima.

«O potser no pensava en res i només sentia, en la veu de la seva parella i en l'olor de la por que omplia la casa, l'angoixa d'aquella manera desesperada d'estimar, que trinxava i esmicolava la felicitat, alhora que ho justificava i excusava tot.»

Em va cridar l'atenció el fet d'adonar-me que passades cent pàgines un dels quatre protagonistes d'aquesta història no tenia nom. És la parella de la mama, és cert que ella, la mama, tampoc té nom, però el seu títol té prou força com per no necessitar-lo, a més, tenint en compte que la narració ens ve des de la perspectiva de les nenes, resulta lògic. Quan vaig finalitzar la lectura i aquell personatge seguia sent un sense nom, vaig deduir que l'autora ho feia expressament, com una manera d'allunyar-lo, és difícil sentir proper res que no puguis anomenar pel seu nom i, sens dubte, la parella de la mama no desperta cap mena d'estima en el lector, de manera que aquest tractament és molt significatiu.

«Per què hem d'anar a la casa de pedra de la muntanya, només perquè ho digui la parella de la mama? Per què mana? Per què ens mana? Per què mana a la mama i la mama fa tot el que la seva parella diu?»

La Lili i la Marlene, al llarg de tota la història, plantegen interessants interrogants, preguntes que en moltes ocasions no tenen una resposta senzilla, preguntes incòmodes i, fins i tot, inquietants que trasbalsen al lector i sacsegen consciències, especialment les d'aquells que som pares i mares.

«Veus què m'has fet fer?» Amb tota la indiganció del món vaig llegir aquesta frase i tota l'escena que la precedeix. L'Anna aconsegueix involucrar-nos en la narració de tal manera, que llegeixeus cada moment com si l'estiguessis visquent, ho reconec anava al tren i mentre llegia em cremava un foc roent dins la panxa i havia de contenir les ganes de cridar "però que no ho veus? No li pots perdonar!", crec que la a cara em delatava i els meus companys de viatge devien pensar que estava una mica tocada...

«Com podia ser, es preguntava la Marlene, que les persones grans es pensessin que perquè eren petites ni pensaven ni s'assabentaven de res?»

Quantes vegades heu sentit o fins i tot dit una frase per l'estil? Massa vegades oblidem que els nens són persones petites, innocents i ingènues però en cap cas, cecs, sords ni molt menys estúpids. S'adonen del que passa al seu voltant i malgrat vulguem aparentar una normalitat inexistent, ells senten i pateixen. Aquest és, indubtablement, un dels punts més forts de la novel·la, la magistral habilitat de l'autora a l'hora d'escriure des del punt de vista de les nenes, resulta esborronadora.

«Què li passava a la mama amb tant "ho sento, ho sento". Massa vegades li ho sentíem dir. De què havia de doldre's tant?» data-blogger-escaped-comment-[endif]

Tot plegat, un relat potent, farcit d'emocions amb el que assitim com a impotents espectadors a la gairebé inanició d'una dona que estima amb l'ànima sencera, donant-ho tot fins a esgotar fins i tot la il·lusió, consentint tota mena de greuges a la seva parella, en una relació metzinosa que ens expliquen les seves pròpies filles, unes nenes que veuen com la màgia del seu món desapareix i esdevé un bosc tenebrós.

Fes-ne un tastet!

Sílvia Cantos

Ressenya Una madre

Títol: Una madre

Autor: Alejandro Palomas

Edició: Siruela, 2014

Pàgines: 248

ISBN: 9788416120437

Nota: ♥♥♥♥♥

  

Avui us recomano una preciosa novel·la, un desplegament d'amor matern i tendresa per part de la seva protagonista, l'Amalia qui, ja us dic ara, us captivarà! 

«Qué difícil es hablar así,

sabiendo que todo lo que no sea hablar

de lo que realmente importa es simplemente ruido.

Huecos a rellenar.»

Falten unes hores per arribar a mitjanit. Finalment, després de diverses temptatives, l’Amalia ha aconseguit als seus 65 anys veure complert el seu somni: reunir tota la família per sopar la nit de Cap d’any. Una mare narra la història de com l’Amalia entreteixeix amb el seu humor particular una teranyina de fils invisibles amb la qual uneix i protegeix als seus, sargint els silencis d’uns i encaminant el futur dels altres. Sap que serà una nit intensa, plena de secrets i mentides, de molt riure i confessions llarg temps contingudes que finalment esclaten per a descobrir allò que queda per viure. Sap que és el moment d’actuar i no està disposada a que res l’aparti de la seva comesa.

Alejandro Palomas té la capacitat d'emocionar-nos i aconseguir que ens enamorem dels seus personatges, acostant-los tant al lector que acabes creient-los reals. L’Amalia t’enamora pràcticament des de la primera pàgina, és dolça i divertida i, sembla estar dotada d’una candidesa encantadora.

La Silvia i en Fer a la vora d’un tobogan, protagonitzen una de tantes escenes escandalosament divertides, que s’entrellacen amb d’altres d’un caire més emotiu, on la densitat les paraules està mesurada lletra a lletra provocant un efecte aclaparador en el lector.

Us asseguro que he rigut com una ximpleta amb les sortides de to de la protagonista, fixeu-vos sinó en quina definició fa del musical Els miserables “Está llena de miserables que sufren mucho todo el rato. Y a veces hasta lloras muy a gusto. O sea, un poco como el telediario, pero en París y sin los deportes. Y luego termina y te vas a cenar. Y ya está.”. A més és una autèntica artista transformant paraules, amb la seva natural desimboltura desgrana alguns neologismes de producció pròpia que resulten a més de divertits, curiosos. I encara més, les seves reflexions són d’una lògica infantil tan innocent i estrambòtica que et fa repensar-te les coses a més de riure a gust.

Aquestes pàgines estan poblades per personatges tridimensionals, se surten del paper, respiren, pateixen, emocionen. També trobem amb ulls que amaguen més del que mostren, cartells lluminosos que semblen evolucionar misteriosament junt amb un dels protagonistes, en Fer i, Barcelona, amb la seva llum peculiar, acompanya i bressola aquesta entranyable família retratant un moment en el que més d’un hi trobarà punts en comú, instants molt pròxims que ens acosten a la història.

«Con el tiempo aprendemos que los mapas son de quien los dibujo, no de quien los persigue, y que en la vida sonríe más quien mejor dibuja, no quien más empeño pone en la búsqueda.»

Però que els arbres no us amaguin el bosc, la vis còmica d’aquestes pàgines és generosa, provoca grans riallades i provoca una sensació de benestar magnífica, ara bé, entre una i altra, l’Alejandro ha compost moments d’una gran càrrega emocional, situacions que ens mostren la cara B dels diferents personatges, especialment em quedo amb els moments en els quals se’ns mostra l’Amalia marassa, la dona que treu forces d’on calgui a fi d’ajudar els seus fills, l’instint primari de protecció que ens deixa veure la seva més pura essència. La d’una mare.

«Algunas familias son así –somos así-,

así de intenses, así de imprevisibles y de arrebatadas.»

Fes-ne un tastet!

Sílvia Cantos

Ressenya Un lloc per a la Rula

Títol: Un lloc per a la Rula

Autor: Mar Pavón

Il·lustrador: Maria Girón

Edició: Tramuntana, 2015

Pàgines: 40

ISBN: 9788494284151

Edat: de 7 a 10 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Avui us recomano un àlbum il·lustrat imprescindible, una crida a la difícil realitat que viuen encara, avui dia, massa nenes arreu del món i, al mateix temps, una oda al poder dels llibres.

La Rula busca el seu lloc al món. La seva família, no obstant, s'encarrega de recordar-li que el seu lloc és a casa per fer els llits, preparar el dinar, cuidar dels seus germans, anar a comprar... Però un dia, casualment, ells llibres es creuen a la seva vida. Gràcies a ells, la Rula comprendrà que el seu lloc és aquell al que els seus passos la portin.

Hi ha llibres que narren històries boniques, plenes de màgia i d’aventures, hi ha relats que mostren escenes quotidianes en les quals el lector s’hi pot veure reflectit, n’hi ha que miren d’ajudar-nos amb temes com la por, saber compartir, aprenentatges iniciàtics i a més, hi ha llibres imprescindibles, que parlen de fets difícils de tractar i explicar. Un lloc per a la Rula és d’aquests, un àlbum que amb gran delicadesa mostra el dia a dia d’una nena sotmesa a la seva família, una nena que no té veu ni vot, únicament obligacions, feinejar, cuinar, tenir cura dels germans, anar a comprar, netejar fins i tot, casar-se amb qui decideixin per ella. Impacta veure la mare o l'àvia, figures que els infants associen amb la protecció i la calidesa en una actitud impositiva i dura. En aquest punt és necessari fer menció al gran treball fet en la il·lustració, totalment en sintonia amb el text. Maria Girón ha plantejat escenes molt netes, on la força recau en les expressions facials, els personatges parlen aportant interessants matisos al text. 

Tot plegat, una realitat que, sortosament, als nostres infants els queda lluny i resulta incomprensible, però això no vol dir que pugui obviar-se, és una realitat massa crua i indigna contra la qual cal lluitar i el primer pas és conèixer-la. Els nens tenen dret a ser nens, temps tindran per a les obligacions, deixem-los gaudir de la infantesa i ajudem-los a entendre en quin món vivim, un món desigual on no tots tenim les mateixes oportunitats, per qüestions tan absurdes com el color de la pell, la religió practicada o el país on vivim uns esdevenen ciutadans de primera, segona o fins i tot tercera classe.

Però no tot és foscor i tristesa, hi ha llum al final del camí, una llum màgica i de gran força: els llibres! Una font de coneixement, una via d’escapament per a la imaginació, perquè la Rula necessita alliberar-se i aprendre a decidir per ella mateixa.

Però el seu esperit, gràcies als centenars de llibres que 

han anat passant per les seves mans, resta en llibertat.

Un impactant relat, pulcrament il·lustrat, treballat amb la delicadesa necessària que requereix un tema tan complicat, per tot plegat, un títol a tenir molt en compte a les vostres biblioteques personals i escolars.

Sílvia Cantos

Ressenya En silencio

Per Mireia Martínez

Títol: En silencio

Autor: Audrey Spiry

Edició: Diábolo Ediciones, 2014

Pàgines: 164

ISBN: 9788415839804

Nota: ♥♥♥♥♥

"Yo estaba a un lado del mundo y tú, en el otro extremo…"

Una novel·la gràfica de color explosiu i temàtica subtil. Aquesta és la proposta d’Audrey Spiry en la que va ser la seva opera prima, i que li va valdre una nominació en la categoria de Millor Obra en el Festival d’Angouleme de 2014. Una excel·lent carta de presentació per aquesta jove promesa de la BD francesa procedent del món de l’animació. 

En silencio ens explica una història quotidiana, senzilla en aparença, però que amaga una profunditat realment sorprenent. Aquesta és la història de Juliette, una noia que de vacances amb la seva parella, en Luis, emprenen una jornada d’aventura descendint per un riu en companyia d’un matrimoni amb dues filles i un guia expert en barranquisme. 

En aquest recorregut, els personatges i també els lectors connectem amb la natura d’una manera directa i vivencial. Nadem seguint el corrent del riu, bussegem en aigua gelada, ens esmunyim entre roques, penetrem en fosques grutes... La natura en estat pur i l’aigua com a element primigeni en moviment continu es converteixen en protagonistes claus d’aquesta història. 

El poder evocador de la natura forcen a la Juliette a explorar els seus límits físics i vitals. El curs del riu esdevé una metàfora del curs de la vida, en el qual es fa preguntes i esbrina quines són les seves sensacions, i els seus desitjos més profunds. Les imatges oníriques i els records afloren a la superfície per a mostrar-se com a veritats reveladores. El descens pel rierol cap a la desembocadura fins al mar es transforma en un autèntic viatge iniciàtic, de descobriment personal, un camí cap a l’alliberació,  desprenent-se dels lligams i les pors que la retenen a una vida i una relació de parella que fa aigües... 

Aquesta història sensorial i íntima es recolza en una proposta gràfica molt potent, en la qual el color és un vehicle d’expressió de primer ordre. Una intensitat cromàtica molt fauvista que transmet vitalitat i llum. El color crea les formes i no a l’inrevés, és l’element vertebrador de la il·lustració. Audrey Spiry afirma que ella no dibuixa i després acoloreix, sinó que crea volum dibuixant directament amb el color. Concep la seva tècnica com “pintura vivent”, esculpint els personatges amb capes de color. Una artista que ens parla a través del color.

 En silencio és una experiència visual increïble que ens convida a capbussar-nos en un viatge al fons de l’ànima, silenciosa i latent.