Títol: El
lladre del Guernica
Autor: David
Cirici
Edició:
Proa, 2015
Pàgines: 376
ISBN: 9788475885698
Nota: ♥♥♥♥♥
Avui
us recomano una novel·la apassionant que conjuga intriga, art pictòric de la mà
de Picasso i Miró i un toc d’erotisme, tot plegat en una trama àgil i
interessant.
L'intent de
segrestar el Guernica de Picasso durant l'Exposició de París
de 1937 per encàrrec dels nazis està relacionat amb la desaparició de la
pintura El Segador, el gran mural que Joan Miró va pintar en uns
plafons a la mateixa exposició, com a resposta artística a la gran obra de Picasso.
El mític Segador de Miró va
desaparèixer per sempre més, i actualment només se'n conserva una magnífica
fotografia en blanc i negre. La novel·la de David Cirici combina la missió dels
nazis contra l'"art degenerat", la investigació de la desaparició del
mític mural de Miró, una història d'amor i venjança a la França de just abans
de la II Guerra Mundial i el món dels falsificadors d'art.
«El Guernica proposava una lectura
narrativa, una interpretació literària, una història que cadascú es podia fer
seva. El Segador, en canvi, era només
un cop de puny, una emoció, terrible i entusiasta a la vegada. El Guernica era un quadre trist, un
plany per la mort dels innocents. El Segador
era un crit de protesta.»
Entendre l’art i
els personatges es mouen en aquesta èlit. Una bona còpia d’una obra reconeguda
és art? On és el valor de l’obra, en la signatura o en l’obra mateixa? El lladre
del Guernica és una novel·la que proposa interrogants, molts i
interessants, al voltant del fascinant món de l’art. David Cirici amb un domini
que només dóna el talent sumat a una basta experiència, desgrana el que podria
haver estat la història al darrera de la desaparició d’una de les obres més emblemàtiques per Catalunya, el Segador de Joan Miró.
 |
| "El Segador". Joan Miró |
«Però potser
vostè és l’últim pintor bo que representa coses, i Miró el primer que no
representa res. El senyor Miró ens provoca emocions de la mateixa manera com ho
fa la música. Sense necessitat de representar res.»
La rivalitat artística entre dos personatges inoblidables: Pablo Picasso i Joan Miró, és una altra de les trames de pes de la novel·la. Se sentia Miró inferior a Picasso? Avui dia, ambdós noms s'escriuen en majúscules i representen figures de la màxima rellevància artística dins el moviment del surrealisme, però l'any 1937 la seva fama encara no havia esclatat, malgrat cadascun d'ells tenia ja una personalitat artística definida, diferents entre sí i, per descomptat, excel·lents les dues.
«Perquè només
mires a què s’assembla, només vols saber què representa... I una pintura no cal
que sigui una representació de coses reals. Els arbres no representen res i ens
emocionen. La lluna no representa res i mira-la!»
De la mà d’un
entranyable ancià, monsieur Dalbiés, recorrem el periple del Segador junt amb una parella de joves
enamorats convençuts que tenen el món sencer als seus peus empesos per
l’efervescència d’un amor naixent. Una relació intensa, que més de mig segle
després d’haver-la viscut segueix il·luminant la mirada d’un home que va
estimar amb l’ànima i es transmet al lector que inevitablement s’emociona amb
ell.
Una novel·la
rodona, farcida de bellesa, que fa país, una lectura imprescindible per als
amants de l’art i les lletres.
Comença a llegir aquí!
Sílvia Cantos
