Ressenya El lladre del Guernica

Títol: El lladre del Guernica

Autor: David Cirici

Edició: Proa, 2015

Pàgines: 376

ISBN: 9788475885698

Nota: ♥♥♥♥♥

Avui us recomano una novel·la apassionant que conjuga intriga, art pictòric de la mà de Picasso i Miró i un toc d’erotisme, tot plegat en una trama àgil i interessant.

L'intent de segrestar el Guernica de Picasso durant l'Exposició de París de 1937 per encàrrec dels nazis està relacionat amb la desaparició de la pintura El Segador, el gran mural que Joan Miró va pintar en uns plafons a la mateixa exposició, com a resposta artística a la gran obra de Picasso. El mític Segador de Miró va desaparèixer per sempre més, i actualment només se'n conserva una magnífica fotografia en blanc i negre. La novel·la de David Cirici combina la missió dels nazis contra l'"art degenerat", la investigació de la desaparició del mític mural de Miró, una història d'amor i venjança a la França de just abans de la II Guerra Mundial i el món dels falsificadors d'art.

«El Guernica proposava una lectura narrativa, una interpretació literària, una història que cadascú es podia fer seva. El Segador, en canvi, era només un cop de puny, una emoció, terrible i entusiasta a la vegada. El Guernica era un quadre trist, un plany per la mort dels innocents. El Segador era un crit de protesta.»

Entendre l’art i els personatges es mouen en aquesta èlit. Una bona còpia d’una obra reconeguda és art? On és el valor de l’obra, en la signatura o en l’obra mateixa? El lladre del Guernica és una novel·la que proposa interrogants, molts i interessants, al voltant del fascinant món de l’art. David Cirici amb un domini que només dóna el talent sumat a una basta experiència, desgrana el que podria haver estat la història al darrera de la desaparició d’una de  les obres més emblemàtiques per Catalunya, el Segador de Joan Miró.

"El Segador". Joan Miró 

«Però potser vostè és l’últim pintor bo que representa coses, i Miró el primer que no representa res. El senyor Miró ens provoca emocions de la mateixa manera com ho fa la música. Sense necessitat de representar res.»

La rivalitat artística entre dos personatges inoblidables: Pablo Picasso i Joan Miró, és una altra de les trames de pes de la novel·la. Se sentia Miró inferior a Picasso? Avui dia, ambdós noms s'escriuen en majúscules i representen figures de la màxima rellevància artística dins el moviment del surrealisme, però l'any 1937 la seva fama encara no havia esclatat, malgrat cadascun d'ells tenia ja una personalitat artística definida, diferents entre sí i, per descomptat, excel·lents les dues.

«Perquè només mires a què s’assembla, només vols saber què representa... I una pintura no cal que sigui una representació de coses reals. Els arbres no representen res i ens emocionen. La lluna no representa res i mira-la!»

De la mà d’un entranyable ancià, monsieur Dalbiés, recorrem el periple del Segador junt amb una parella de joves enamorats convençuts que tenen el món sencer als seus peus empesos per l’efervescència d’un amor naixent. Una relació intensa, que més de mig segle després d’haver-la viscut segueix il·luminant la mirada d’un home que va estimar amb l’ànima i es transmet al lector que inevitablement s’emociona amb ell.

Una novel·la rodona, farcida de bellesa, que fa país, una lectura imprescindible per als amants de l’art i les lletres.

Comença a llegir aquí!

Sílvia Cantos