dilluns, 2 de març del 2015

El meu fill no llegeix

Darrerament he tingut diverses converses i situacions que m’han fet pensar molt sobre el fet de la lectura. Crec que és molt necessari mostrar els múltiples beneficis que et dóna, sovint, sense ni tan sols ser-ne conscient. No diré que llegir ens fa millors persones, perdoneu però crec que afirmar això és una sobirana tonteria, cadascú és el que és no pel que llegeix, més aviat llegeix allò que la seva manera de ser li demana, però no em vull perdre en debats filosòfics, passo la gran part del dia a la biblioteca, entre llibres i el més important, entre lectors, sovint lectors potencials i, una de les consultes habituals a la sala infantil es podria resumir de la següent manera: “El meu fill/a no llegeix res, jo li dic que ho ha de fer, que és molt important, però no hi ha manera”. Aquí el meu dimoniet particular preguntaria al pare/mare en qüestió “I tu, llegeixes? Saps que per els teus fills ets un mirall i els encanta fer el mateix que tu, així que si no et veuen llegir mai, no pots sorprendre que no en tinguin l’hàbit”. Però, per descomptat, si no es tracta d’algú de confiança, no resultaria apropiat, de manera que calles i optes per buscar alternatives.


Abans de començar, els pares que tinguem interès en que els nostres fills siguin lectors hem de tenir en compte diversos factors, com ara la importància que té explicar-los contes, tant se val l’edat que tinguin, atureu-vos un moment, no us agrada quan algú us explica una bona història? Quan us narren uns fets que us atrapen, no gaudiu d’aquests moments? Si la resposta és no, tenim un problema, en cas contrari, anem bé! Els humans, malauradament,  funcionem per clixés i l’explicar contes, acostuma a entendre’s com una cosa destinada als nens petits per l’hora d’anar a dormir... doble error!! Explicar contes pot esdevenir un moment de complicitats impagables, una estona on res més importa, ni la feina ni les tasques domèstiques, ni les factures, res, només nosaltres, no podem negar-nos aquests minuts de màgia i tampoc cal que aquests minuts siguin necessàriament al vespre, abans d’anar a dormir, hi ha nens, que es troben massa cansats i hi ha contes que de tan divertits o per la història que expliquen provoquen riallades i emocions que no són les millors, si el que pretenem és en acabat, anar a dormir. Per què no destinem uns minuts del matí, havent dinat o a mitja tarda per explicar un conte? Només es requereixen dues coses: disposar d’uns minuts i ganes de compartir-los plegats amb un conte.

Aquí arribem a un punt de vital importància: la tria del títol. Tenint en compte això que hem dit, sigui quin sigui l’estil de conte que busquem, hem d’assegurar-nos que la història sigui bona, però com saber-ho? Una manera ben senzilla és preguntar-te si a tu t’agrada, deixa’t estar si ets un adult i estem parlant d’un conte per a nens, és molt més bàsic, una bona història ho és tant per a grans com per a petits, si a tu et sembla una cosa nyonya, carrinclona o sense interès, descarta-la i busca’n una altra, que no saps per on començar? Doncs deixa que t’assessorin, vés a veure al bibliotecari o al llibreter i demana-li que et recomani títols, pensa que per això estem, que tota aquesta gent vivim del cuentu!!

Aprofitem que ens trobem a la biblioteca o a la llibreria per recordar que no hauríem de limitar-nos a regalar llibres per Sant Jordi, un aniversari, per Nadal o sense necessitat d’excusa, un bon dia sorprèn-los amb un llibre, un regal inesperat sempre és una doble alegria i us heu parat a pensar mai, què esteu regalant amb un llibre? No és simplement l’embolcall d’una història, és màgia, aventures, emocions, somriures, tendresa, personatges fantàstics, indrets desconeguts, tot un món nou! Qui no hauria de voler un regal així? Donem-li a la lectura el valor que té.

Per als nens, el fet de llegir de forma habitual, significa un munt de beneficis en el seu aprenentatge lectoescriptor, milloren substancialment la comprensió lectora, l’expressió oral i escrita i el seu vocabulari també se’n beneficia. Veient això fem del llibre un objecte quotidià, parlem-ne i sobretot fem-los accessibles, no podem pretendre que els nens llegeixin pel seu compte quan tenen els llibres situats en un prestatge fora del seu abast, han de poder agafar-los quan ells vulguin i sense necessitat de supervisió. Els nens haurien de disposar de la seva pròpia biblioteca, amb llibres pensats per a ell i, com a mínim una part, escollits per ells.

No siguem elitistes, hi ha un moment del creixement lector en el qual la majoria de nens i nenes cauen en les urpes de Gerónimo Stilton o Tina superbruixa, aquells que em coneixen, saben que no sóc devota d’aquestes col·leccions, però entenc que en molts casos exerceixen d’ham, són l’esquer perfecte per atrapar lectors, així que no els hi neguem cap títol perquè considerem que no té qualitat literària. El que compta és fomentar l’hàbit lector, ja tindrem ocasió, més endavant d’encaminar les seves lectures per altres camins, no imposem ni neguem MAI un llibre, recordeu la màxima “Llegir per gaudir”.  


I arriba aquella etapa de la vida tan meravellosa anomenada adolescència (horror!!) atenció, en aquest període es perden molts lectors, les noves obligacions, l’institut, els compromisos socials, les hormones... si en aquest punt no es troben amb bons llibres és molt probable que els perdem com a lectors i heu de saber que, el jove que en aquest moment de la seva vida manté l’hàbit lector esdevindrà un lector definitiu. Jo me’n ric dels que consideren la literatura juvenil com un gènere menor... els lectors més exigents que m’he trobat són joves, sense manies de deixar un llibre que no els convenç, dotats d’una capacitat innata de gaudir plenament d’aquelles lectures que l’emocionen i satisfan. No hi ha mals lectors, hi ha tries errònies de manera que davant el dubte, recordeu-vos dels bibliotecaris i llibreters i deixeu que us aconsellin. Cal enamorar els infants dels llibres, serà un amor per a tota la vida! ;-)

Sílvia Cantos

dijous, 26 de febrer del 2015

Ressenya No puedes besar a quien quieras

Per Mireia Martínez

Títol: No puedes besar a quien quieras
Autor: Marzena Sowa, Sandrine Revel
Edició: La Cúpula, 2014
Pàgines: 108
ISBN: 9788415724773
Nota: ♥♥♥♥

Un petó, un innocent petó és el desencadenant de “No puedes besar a quien quieras”. Una novel·la gràfica, amb guió de Marzena Sowa i dibuix de Sandrine Revel, que captiva de principi a fi.

La història parteix d’una anècdota molt concreta: un nen intenta fer un petó a una nena en la foscor d’un cinema, un gest innocent, un acte de consol. Però, si afegim que ens trobem en una república socialista i en una sessió de propaganda política, l’afer es complica. A partir d’aquí, es posa en marxa la implacable màquina del sistema: interrogatoris, censura, denúncia, vigilància... Actes que estigmatitzen una societat ofegada. En conseqüència, Viktor, el nostre petit heroi, i els seus amics viuen en primera persona la por i l’angoixa a través dels interrogatoris a què són sotmesos per part del director i la mestra de l’escola, figures del règim autoritàries i modèliques. Les preguntes incisives dels botxins fan trontollar l’amistat dels infants, generen retrets i malentesos, i desestabilitzen el seu petit univers.

En Viktor pateix perquè el seu pare és un escriptor que desperta recels i sospites, un artista amb les ales tallades pel règim. Les seves reflexions sobre l’escriptura són especialment interessants. Escriu per assolir una llibertat que l’hi és negada, per a no perdre de vista la seva veritat. L’escriptura com a acte de sinceritat. La necessitat d’observar el món, i plasmar-lo a través de la força i el poder de les paraules.

Marzena Sowa s’inspira en els records de la Polònia de la seva infància per a crear aquesta història, que és alhora un testimoni i una denúncia. Ens mostra la hipocresia del sistema, les màscares i les mentides dels camarades més exemplars, que posen de manifest que són simples titelles d’un teatre grotesc. Sandrine Revel dibuixa i acoloreix la història de Viktor amb tons terrosos, grisos, mancats d’alegria, que encaixen a la perfecció amb l’esperit de l’escenari, així com l’estructura ordenada de les vinyetes de cantonades arrodonides.

“No puedes besar a quien quieras” és el retrat d’una societat oprimida a través dels ulls incrèduls i innocents dels infants, que intenten trobar respostes a una realitat massa complexa. Una lectura molt recomanable que en el darrer moment ens regala un bri d’esperança, de llum.

dimarts, 24 de febrer del 2015

Ressenya Amor prohibit

Títol: Amor prohibit
Autor: Coia Valls
Edició: Ediciones B, 2015
Pàgines: 344
ISBN: 9788466656214
Nota: ♥♥♥♥♥

Avui us recomano una novel·la de la sempre meravellosa Coia Valls, una història rica en matisos i emocions, una mostra més de l’esplèndida prosa de l’autora.

Durant el primer terç del segle XV Catalunya a penes aixeca el cap després de fams y epidèmies sense precedents. La terra tremola com mai no s’havia vist abans i la vall de Camprodon és l’epicentre d’aquell infern. Sota aquesta desolació neix la història d’amor entre Marc Roselló, un sacerdot cridat a les més altes esferes de l’Esglèsia, i Agnès de Girabent, filla d’un noble rural de La Seu de Urgell, qui vol seguir les passes de metgesses com Margarita Tornerons o la jueva Floreta Sanoga.

«Aviat tindrà de nou a les mans la clau d'entrada al més bell paradís o a un infern del qual també coneix els turments. Durant les pròximes hores la vida hauria de quedar fora de qualsevol predicció, ordre o lament. Tan sols hi val el desig, el de la contemplació, el del so de les paraules, el de la pell, encara. Són hores per al deliri del tot o la infinita tortura del no-res.»

Que ningú es deixi enganyar per el títol, que inclogui la paraula amor no implica que es tracti d’una història ensucrada, ni molt menys! Pareu-vos a pensar com n’és de difícil estimar, sempre ha estat així, els sentiments poden ser nobles i poderosos però les persones som estranyes i mooolt complicades, ara bé, em quedo amb el que la Floreta li diu a l'Agnès en aquestes pàgines quan aquesta li revela el seu secret "Mai no te'n penedeixis d'estimar."

«- Sé el que arrisco. Ho sé, i, malgrat tot, no he pogut...
- Calla! -li va demanar ella amb veu suau, mentre li acaronava els cabells i li barrejava les llàgrimes salades amb l'aigua de pluja que li banyava el rostre-. Ara no hi pensis. No pensis en res més enllà de nosaltres.»

Aquesta novel·la és una història rica en matisos, complexa en la seva trama, amb elements diversos que s’entrellacen per configurar una gran novel·la, un relat apassionant que atrapa al lector i el sedueix. És una gran història d’amor, sí, però també és una història de renúncies, de dones valentes que es neguen a acceptar un destí decidit per els homes, unes creences imposades, és un viatge trepidant per les terres de Camprodón, Vic i Manresa durant el qual descobrirem personatges reals com les valentes Floreta de Sagoga i Margarida de Tornerons, dones que van imposar la seva voluntat de servir com a metgesses malgrat els múltiples impediments de l’època.

Els personatges protagonistes, en Marc i l’Agnès estan tan ben definits, en totes les seves dimensions que si em diguessin que van existir de debò no dubtaria a creure-m’ho, la Coia els ha dotat d’autèntica vida. N’hi ha d’altres, igualment ben definits, fins i tot a Sant Valentí se li prega tant en aquestes pàgines, que gairebé podríem considerar-lo un personatge més de la trama. Una de les coses que més celebro de novel·les com Amor prohibit, és que ens acosten fets i persones reals de la nostra història que, per la gran majoria, ens eren desconeguts, bona mostra d’això són els terratrèmols succeïts entre 1427 i 1428, amb el seu clímax conegut com el Terratrèmol de la Candelera amb epicentre a Camprodón que va arrabassar prop d’un miler de vides.

Per tot plegat, crec sincerament, que aquesta última proposta de Coia Valls és una magnífica novel·la que captivarà als lectors, té tot el necessari per fer-ho, no dubteu més i llegiu-la!

Sílvia Cantos

Bloc de notícies // Parlem de Còmic, 21 de gener de 2015


Per Mireia Martínez


Donem la benvinguda a Nórdica Cómic

L’editorial Nórdica ha estrenat fa pocs mesos una nova col·lecció dedicada al còmic i la novel·la gràfica, Nórdica Cómic. Conscients de la revolada del gènere se sumen a l’aventura d’editar còmic. Nórdica Cómic aposta per obres de gran qualitat literària i acurada edició, dos principis que regeixen la seva fisolofia editorial. En aquests moments, la col·lecció compta amb tres títols imprescindibles: Tiras cómicas de Flannery O’connor, El castillo de Kafka adaptada per David Zane i il·lustrada per Jaromír 99, i Los traviesos de Marion Fayolle.

Des de Parlem de Còmic estarem atents a la nova col·lecció Nórdica Cómic. Sempre és una bona notícia l’aparició d’un nou segell dedicat al novè art!


42 Festival Internacional de la BD d’Angoulême 2015

El palmarès oficial del Festival d’Angoulême de 2015 és sempre una descoberta. Destaquem L’arabe du futur de l’iraní Riad Sattouff guardonat amb la Fauve d’Or (Premi a la Millor Obra) que el pròxim mes de març edita Salamandra Graphic en català i castellà. A Parlem de Còmic estem desitjant llegir-lo!

Remarcar el Prix de la Série (Premi a la Sèrie) per a Last Man, on trobem al nostre admirat Bastien Vivès juntament amb Balak i Sanlaville. I desperta la nostra curiositat, Les Royaumes de Nord 1 de Stéphane Melchior-Durand i Clément Oubrerie, una història adaptada de l’obra de P. Pullman i que ha estat reconeguda amb le Prix Jeneusse (Premi Joventut).

Per a consultar el palmarès complet clicar aquí


33 Saló Internacional del Còmic de Barcelona
Del 16 al 19 d’abril de 2015
Fira Barcelona Montjuïc

El Saló Internacional del Còmic de Barcelona d’enguany va agafant forma. Si fa unes setmanes, es presentava el cartell, obra del dibuixant Jordi Lafebre, ara comencem a conèixer els noms dels artistes que desfilaran pel Saló. Destaquem autors referents del gènere com Milo Manara, David Finch o José Luis García López. També comptarem amb la presència del matrimoni format per Mary M. Talbot i Bryan Talbot, autors de la novel·la gràfica Sally Heathcote - Sufragista, una interessant novetat d’Ediciones La Cúpula. Frederick Peeters, autor de l’aclamada Píldoras Azules d’Astiberri, que tretze anys després presenta una edició ampliada amb 10 pàgines noves. I, Jérémie Moureau, jove promesa de la BD francesa que presentarà la seva nova obra en el marc del festival, un díptic del jugador de tennis Max Winson amb Dibbuks.


Mireia Martínez

Ressenya Come Prima

Per Mireia Martínez

Títol: Come Prima
Autor: Alfred
Edició: Salamandra Grahic, 2014
Pàgines: 230
ISBN: 9788416131020
Nota: ♥♥♥♥

“La ausencia...
Cuando se alarga demasiado borra las caras...
Es peligroso.”

Come Prima, guardonada amb la Fauve D’or (Premi a la Millor Obra) en el Festival d’Angoulême de 2014, va inaugurar fa poc més d’un d’any el catàleg de Salamandra Graphic. Tota una declaració d’intencions del nou segell editorial dedicat a la novel·la gràfica, apostant per la qualitat i per obres de primeríssima línia.

Fabio i Giovanni Foscarini són dos germans, que després d’anys sense contacte, emprenen un viatge en cotxe de França cap a la seva Itàlia natal. L’objectiu, rendir un darrer homenatge al pare recentment mort. El viatge, una autèntica peripècia per les carreteres secundàries dels anys 60, es converteix en un veritable tour de force entre els dos germans. El petit habitacle del Fiat 500 esdevé un univers particular i familiar on afloren anys de ressentiments i retrets. El Fabio i el Giovanni són dos homenots que desprenen testosterona per tots els porus de la pell. Criden, discuteixen i s’esbatussen, exterioritzant la rancúnia que els corroeix per dins amb un efecte curatiu i purgatori. Serem testimonis de la seva metamorfosi, de com es desprenen dels seus propis fantasmes i enderroquen els murs que els separen, i de mica en mica, la seva relació evoluciona cap al perdó i la reconciliació d’uns llaços que ni el temps ni els infortunis de vida poden trencar.

A Come Prima destaquen tres elements que esdevenen claus en el discurs narratiu: els flashbacks, el color i el paisatge. Els dos germans comparteixen un passat que coneixem a través de diversos flashbacks. Unes vinyetes que recullen instantànies puntuals aparentment inconnexes, però que en flashbacks posteriors es completen i omplen buits per a donar sentit a tota la història. Una història que es remunta a la Itàlia feixista de Mussolini i a la desfeta de la Segona Guerra Mundial amb totes les seves conseqüències. Per tant, els lectors descobrim els secrets del passat en petites dosis, a través d’aquestes imatges evocadores i dels diàlegs reveladors entre Fabio i Giovanni. El tractament gràfic dels passatges de records es diferencia clarament de l’acció actual, amb un fons en to crema i unes pinzellades planes i esquemàtiques en color torrat i blau fosc.

El color té molt protagonisme al llarg de tot el còmic, ja que crea atmosferes i connecta clarament amb l’ànim dels personatges. Alfred utilitza el blau fosc per a les nits plujoses, el taronja intens per a les postes de sol o el violeta per a l’alba. Un univers de color ric i suggerent, que es complementa amb un dibuix ferm i expressiu. En Fabio i en Giovanni traspuen caràcter amb barba de dos dies, celles gruixudes i mirada salvatge.

Per últim, el paisatge que discorre a través de la finestra és part inherent del viatge. El lector gaudeix dels paratges pels quals el Fiat 500 passa durant quilòmetres i quilòmetres. Una natura emfatitzada per il·lustracions a pàgina sencera on el cel i els núvols prenen protagonisme, núvols esfilagarsats que esquitxen el cel de Fabio i Giovanni.

Alfred, nom artístic de Lionel Papagalli (Grenoble, França, 1976), crea una història on the road enèrgica i sensible alhora, que deu el seu nom a una famosa cançó dels anys 60 interpretada per Tony Dallara. Amb episodis tan memorables com una conversa entre llençols blancs que voleien, un descans en un olorós pati de tarongers, passant pel poder alliberador d’un gos que es creua en el camí de Fabio. Una història sobre la redempció personal de l’individu, i de les sorpreses que ofereix la vida. Come Prima és una tornada als orígens i un renaixement que permet albirar nous horitzons.

Mireia Martínez

divendres, 20 de febrer del 2015

Ressenya Aquesta casa està embruixada

Títol: Aquesta casa està embruixada
Autor: John Boyne
Edició: Empúries, 2015
Pàgines: 304
ISBN: 9788497879309
Nota: ♥♥♥♥

Avui us recomano una lectura inquietant, on els constants fets inexplicables que se succeeixen, creen una atmosfera de desassossec que manté el lector en un estat de tensió permanent.

Després de la mort del seu pare, l’Eliza Caine es troba sola al món. Només té la companyia dels personatges de les novel·les de Dickens que el pare tant estimava. El 1867, a l’època victoriana, una jove soltera tenia poques opcions al seu abast. Per això, un dia decideix contestar un anunci que demana una institutriu a Gaudlin Hall. A l’estació de tren, unes mans invisibles l’empenyen per darrere cap a les vies d’un comboi que s’acosta. Afortunadament, se salva. Quan arriba a la seva destinació tota espantada només la reben els dos nens, que no li donen explicacions. Realment estan sols, els nens? En aquesta història de fantasmes es fa difícil saber qui o què ens trobarem a Gaudlin Hall, una casa amb finestres tancades i cortines darrere de les quals xiula el vent. Però l’Eliza es revolta contra la por i els misteris.

«Feia tant de temps que estava penjat en aquella paret que potser fins i tot ja em passava desapercebut, tal com sovint ignorem tot allò que ens envolta habitualment, ja siguin els coixins dels seients o els éssers estimats.»

El context històric d’aquesta història es situa en un moment en el qual la dona tenia un paper de mínima rellevància, els seus drets i obligacions es basaven en un masclisme dominant que la relegava a un nivell inferior i això, revolta sobiranament la nostra protagonista que ho expressa amb alguns diàlegs mordaços.

«A la pobra senyora, víctima durant tant de temps d'una violència no castigada, la van arrestar immediatament, ja que, evidentment, agredir el marit era delicte, mentre que agredir la dona formava part de la llista de privilegis conjugals.»

Indubtablement el més destacable d’aquesta obra és l’habilitat amb la qual Boyne crea una clima de tensió que va in crescendo, desembocant en un final frenètic que posa els pèls de punta al lector i, quan tot apunta a que la trama té un final on impera una relativa calma, en la última frase de la última pàgina ens torna a destarotar. Fins al punt que, ho reconec, en més d’una ocasió, mentre llegia, el sentir qualsevol sorollet va provocar una reacció absurdament divertida de pànic momentani, ja que és tan creïble la narració, et sents tan capbussat dins la història que la inquietud se t’encomana.

«Sempre havia estat una d'aquelles ànimes perdudes a qui se'ls envolava la ment durant l'homilia i paraven escassa atenció mentre es feia la lectura. Què se'n podia dir de mi, que ara, en un moment tan crític recorria a l'Església buscant-hi ajuda? I què se'n podia dir de l'Església, que, quan hi anava a buscar consol, no feia altra cosa que riure-se'm a la cara?»

Un apunt més, que no puc deixar de fer, és el caràcter de la protagonista, rebel i inconformista de mena, la porta a protagonitzar diverses escenes poc ortodoxes dins una comunitat de l’època que retrata el llibre, sensacional el diàleg que manté amb el sacerdot en el qual qüestiona creences i el paper de la dona amb tal entusiasme que jo em vaig trobar somrient i assentint amb el cap, pensant, “Ben dit Eliza! Tens tota la raó, no deixis que et convenci!”. En fi, no puc negar, que he gaudit molt amb aquesta novel·la i espero que us animeu a descobrir-la.


Sílvia Cantos

dimarts, 17 de febrer del 2015

Ressenya El blog de Cyrano

Títol: El blog de Cyrano
Autor: Rosa Huertas
Edició: SM, 2012
Edat: A partir de 12 anys
Nota: ♥♥♥♥♥
  

Sabeu qui era Cyrano de Bergerac? Per aquells que no, Cyrano estimava a la bella Rosanne però sabia que el seu amor era impossible, per això li escrivia enceses cartes que mai no s’atrevia a enviar-li. Jo també escric a un impossible, tot i que s’assegui al meu darrere a classe.

Amb aquestes paraules se’ns presenta una història que farà les delícies de tots els adolescents, joves i no tan joves que gaudeixin amb les històries d’amor, ara bé, no espereu trobar línies carregades de romanticisme edulcorat, poesies d’institut o drames adolescents, res més lluny de la realitat. Amb aquesta novel·la juvenil, Rosa Huertas, torna a posar de manifest la gran passió que sent per la LITERATURA escrita així, amb majúscules, bona mostra és la gran quantitat de referències que es troben a les pàgines d’aquest llibre: des dels versos de Cernuda, Ángel González, Gloria Fuertes o Goytisolo fins a figures dels escenaris de principis del segle XX com ara Isidoro Máiquez, María Guerrero i el que possiblement sigui el nom que sonarà més, Margarida Xirgu.

Al mateix temps que parlem de figures d’un passat proper, trobem elements molt actuals, com les noves tecnologies i una proposta que crec encara no és prou coneguda i entesa com a bona pràctica per compartir lectures i que a la història sorgeix arrel del llibre viatger d’en Segis el Cyrano, estic parlant del bookcrossing.

Rosa Huertas, llicenciada en Filologia Hispànica per la Universitat de Múrcia, és professora de Llengua i Literatura a l’IES Europa de Rivas i del Centro de Estudios Superiores Don Bosco a la Universitat Complutense. Col·labora com assessora literària en una editorial de LIJ, les seves dues primeres novel·les juvenils han estat guardonades. Sobra dir que es troba absolutament al seu medi escrivint per a joves i sap com fer-ho per arribar a ells. Penso sincerament que aquest llibre seria una magnífica lectura per alumnes d’ESO i Batxillerat, pel context històric i literari que conté ja que permet una extensió de la lectura a l’aula.

Una novel·la molt ben escrita amb una història que conté tots els ingredients per seduir al lector, com si dels versos més engalipadors del propi Cyrano es tractessin.

Us deixo el primercapítol del llibre perquè pugueu fer-ne un tastet.


Sílvia Cantos