Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Premi. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Premi. Mostrar tots els missatges

divendres, 27 de desembre del 2019

Les inexplicables raons d'un cor enamorat


La memòria de l’aigua
Autor: Montse Barderi
Edició: Columna, 2019
Pàgines: 384
ISBN: 9788466425605
Nota: ♥♥♥♥
PVP: 19,50€
Premi Prudenci Bertrana 2019


No és que se li hagués escapat l'ànima, sinó que la sentia ben endins, però de pedra, de marbre blanc amb vetes negres.

Avui us recomano una novel·la corprenedora, emotiva, excel·lent! Una d’aquelles poques històries que et deixen amb un immillorable regust de bona literatura, aconseguint fins i tot, que les sentis sota la pell.

La memòria de l’aigua és un relat exquisit, una història de dones que estimen sense filtres, amb l'ànima descoberta i desig animal. Un amor tan descarat que pot esdevenir tòxic. Dones fortes i valentes, com la Rosalia, que és capaç d'acceptar tot el menysteniment i les burles del món, a fi de salvaguardar l'honor. Ella i la Clemència són supervivents per naturalesa. També la Núria, que dues generacions després, haurà de saltar, noves barreres, afortunadament la descoberta de Lorca, li permetrà adonar-se de la bellesa d'estimar sense estigmes. 

Montse Barderi ha construït la novel·la a través d’un excel·lent joc de veus narradores que ens van desgranant la història i que, a més, interactuen entre elles, interpel·lant-se sobre qui ha d'explicar cada cosa, amb una naturalitat tan ben aconseguida que dota a les protagonistes d’una corporeïtat sorprenent i les acosta al lector amb una versemblança sensacional. 

El maltractament envers les dones, tant físic com emocional enfronta al lector a la dura realitat amb la qual han hagut de conviure massa generacions de dones al llarg de la història i encara avui dia, no només a les cases, sinó també a l’escola o a les fàbriques. Passatges que ens rebel·len davant la flagrant injustícia. Però també hi ha la llum diàfana de l’amor, doncs La memòria de l’aigua és també una novel·la sobre l’amor, sobre les múltiples formes d’estimar: amb un amor lliure, generós i sincer algunes vegades i, amb un amor captiu i traïdor, fins i tot tòxic, en d’altres.

La literatura i la maternitat són també dos puntals importants de la trama, enamorant amb la seva prosa carregada de poètica, aquell que es trobi deambulant dins d’aquestes pàgines, de tot cor us recomano que no us negueu la oportunitat de captivar-vos amb una lectura digna de ser reconeguda amb el Premi Prudenci Bertrana i amb tots els que vulguin donar-li. Feu-vos un regal, llegiu-la!

Montse Barderi és escriptora, periodista i filòsofa, especialista en estudis de gènere, és autora de vuit llibres tant de literatura com de filosofia pràctica. Ha estat traduïda a l’italià, al romanès i al portuguès. Els seus darrers llibres, tots ells publicats a Columna, són Camí d’anada i tornada, escrit amb Emma Vilarasau, i el llibre de relats il·lustrat Dones úniques. Dones d’aquí que no podràs oblidar. Col·labora mensualment a la secció Tribuna d’El Punt Avui. Ha estat membre de la junta Filosofia i Gènere de la Universitat de Barcelona, subdirectora amb Fina Birulés del X Simposium Internacional de Filòsofes IAPh, patrona fundadora de la Fundació Maria-Mercè Marçal, forma part del projecte guanyador eTwinning 2015 en l’àmbit Europeu de Ciutats Educadores i el 2019 ha estat nomenada comissària de l’Any Teresa Pàmies per la Institució de les Lletres Catalanes.

Sílvia Cantos

dimecres, 26 de juliol del 2017

Mentida sobre mentida i una mica de veritat

La germana gran
Autor: Jesús Lana
Edició: La Magrana, 2017
Pàgines: 336
ISBN: 9788482648170
Nota: ♥♥♥♥
PVP: 16€
Premi El Lector de l’Odissea 2016


És absurd carregar la culpa d’allò que donaria la vida perquè no hagués passat.
És absurd buscar-li cap sentit. No en té. No n’hi ha. No s’hi pot fer res.



Avui us recomano una novel·la negra, intrigant i trepidant, amb un ritme molt cinematogràfic que t’atrapa des de la primera pàgina. 

En Mat, periodista en atur, separat i amb una vida buida, veu entrar la noia d'ulls negres al bar on malgasta les hores. Aquesta americana enigmàtica li demana ajuda i ell, hipnotitzat per la foscor dels ulls femenins és incapaç de negar-li. De Kentucky a Barcelona, de la mà dels protagonistes, viurem un viatge ple de maldat i venjança, però també d'amor, a l'indret de l'ànima on es tanquen les ferides.

La germana gran haurà estat la darrera obra guanyadora del premi El lector de l’Odissea, ja que després de 18 anys funcionant, arran de la desvinculació del certamen de l’editorial RBA-La Magrana i després d’avaluar totes les opcions possibles, el Consell de Cent Lectors ha decidit que el premi deixi de funcionar com ho ha fet fins ara. Una llàstima.

Jesús Lana ha escrit una història fascinant amb un gran, final d'allò més cinematogràfic. Hi ha moments realment durs al llarg de la lectura, sorprèn l’habilitat narrativa de l’autor que debuta com a novel·lista amb aquesta obra i que juga a canviar la veu narradora, saltant en l’espai i el temps, de manera tan impecable que permet al lector seguir la trama sense cap problema.

Dolor, ràbia, por i una teranyina que es desenreda a mesura que avancem en la lectura atrapant al lector fins al final. Un excel·lent relat amb uns personatges rodons, que pensen, senten, i dubten, convertint-se en tan reals que el relat de la Katen en boca de la Sam ens estremeix fins al moll de l’os.

Jesús Lana (Martorell, 1966), aficionat al futbol, les sèries de televisió i la música. Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials, en l’especialitat d’Actuarials i Financeres, a la Universitat de Barcelona. L’any 2012 es va inscriure a l’Escola d’Escriptura de l'Ateneu Barcelonès. El mateix any va començar a publicar una columna setmanal al setmanari martorellenc L'Informador, una col·laboració que va durar quatre anys. Actualment col·labora amb la revista digital cultural Catorze, gestionant la secció setmanal 'VOSC' —traduïnt i subtitulant al català cançons de tota mena i, escrivint, de tant, en tant algun article. La germana gran és la seva primera novel·la i un immillorable debut.

Sílvia Cantos

dimecres, 15 de febrer del 2017

Secrets que valen un Planeta

Et donaré tot això
Autor: Dolores Redondo
Traductor: Núria Parés
Edició: Columna, 2017
Pàgines: 640
ISBN: 9788466421997
Nota: ♥♥♥♥
PVP: 21,90€
Premi Planeta 2016


La certesa és un alleujament momentani, perquè la veritat sempre és excessiva.
 Quan arriba a poc a poc, t’acostumes a empassar-te-la, tal com la terra gallega s’empassa l’aigua que cau del cel, però, quan arriba de sobte com un tsunami,
la veritat arriba a fer tan de mal com la pitjor de les mentides.


Avui us recomano una novel·la negra, l’esperat retorn de Dolores Redondo. Després de l’exitosa trilogia El Baztán, l’escriptora gallega torna amb una història carregada d’intensitat, intriga i amb uns personatges magníficament dibuixats. Una mort que destapa una vida secreta, trasbalsarà al Manuel que es dirimeix entre l’amor perdut i el desconcert de tot el que va descobrint.

La sinopsi ens diu: A l’escenari majestuós de la Ribeira Sacra, l’Álvaro té un accident que acabarà amb la seva vida. Quan en Manuel, el seu marit, arriba a Galícia per reconèixer el cadàver, descobreix que la investigació sobre el cas s’ha tancat massa ràpid. El rebuig per part de la seva poderosa família política, els Muñiz de Dávila, l’impulsa a fugir, però el reté l’al·legat contra la impunitat que en Nogueira, un guàrdia civil jubilat, esgrimeix contra la família de l’Álvaro, nobles que es gronxen en els seus privilegis, i la sospita que aquesta no és la primera mort del seu entorn que s’ha emmascarat com a accidental. En Lucas, un sacerdot amic de la infància de l’Álvaro, s’uneix a en Manuel i a en Nogueira en la reconstrucció de la vida secreta de qui creien conèixer bé.

Si bé a la trilogia d’El Baztán, la força de la trama girava al voltant de dones. L’autora fa un canvi de registre i ens presenta una història protagonitzada per tres homes, en Manuel, en Nogueira i en Lucas, que orbiten al voltant d’un quart personatge masculí, el desaparegut Álvaro. Et donaré tot això és una novel·la de secrets i veritats no dites. On la influència dels cacics roman encara en moltes zones, portant sovint, a les autoritats a fer ulls grossos davant determinats comportaments, penalitzats en cas de ser qualsevol altre persona. Una rèmora d’un passat submís. Un altre paral·lelisme amb l’anterior saga de l’autora és la importància de la figura de la mare, que torna a prendre rellevància, si bé, vist des d’un altre angle...

També és una història que parla de la pèrdua, de la dificultat d’acceptar que la persona que més estimes ja no tornarà. I encara pitjor que la pèrdua, el descobriment, que el traspassat, no és qui tu creies. En Manuel, es troba abocat a un seguit de descobertes en la vida del seu company, l’Álvaro, mort en un tràgic accident. Que el porten a pensar, que la persona més important de la seva vida, era un total desconegut. De l’amor, a la desolació de la pèrdua, passant per la ràbia de la descoberta d’una vida secreta. Un mar de dubtes, que compartirà amb uns peculiars companys de viatge, amb els qui, aparentment, no l’úneix cap vincle, però que a mesura que avança la trama, aniran apareixent punts de connexió, que desembocaran en amistat sincera.

Un altre punt interessant d’aquesta novel·la és una subtrama que gira al voltant del perdó, un perdó que en ocasions, ni tan sols som capaços de concedir-nos a nosaltres mateixos. Sumem-li unes misterioses gardènies que apareixen a les butxaques de les jaquetes. Unes vinyes magnífiques en un paratge encisador i el gairebé omnipresent orballo, que dona èmfasi a l’atmosfera d’intriga i misteri que embolcalla tota la història. Bravo Dolores, una gran novel·la, digna mereixedora del Premi Planeta! 

Dolores Redondo (Donostia-San Sebastià, 1969) escriu des dels catorze anys i és l’autora de la celebrada Trilogia del Baztán, el fenòmen literari en castellà més important dels últims anys. Els tres volums d’aquesta trilogia, El guardià invisible, El llegat dels ossos  i Ofrena a la tempesta, han arribat a centenars de milers de lectors fidels. A més, són més de 30 editorials d’arreu del món que han publicat la seva obra. La crítica ha elogiat les originals i contundents propostes que han contribuït al renom del noir del país. El 2016, ha guanyat el Premi Planeta amb aquesta obra que confirma el que molts ja dèiem, després de llegir la seva primera novel·la. Dolores Redondo, és una excel·lent escriptora a qui cal llegir, si es vol gaudir.

Començar a llegir aquí!

Sílvia Cantos