Autor: Dolores Redondo
Traductor: Núria Parés
Edició: Columna,
2017
Pàgines: 640
ISBN: 9788466421997
Nota: ♥♥♥♥♥
PVP: 21,90€
Premi Planeta 2016
La
certesa és un alleujament momentani, perquè la veritat sempre és excessiva.
Quan arriba a poc a poc, t’acostumes a
empassar-te-la, tal com la terra gallega s’empassa l’aigua que cau del cel,
però, quan arriba de sobte com un tsunami,
la
veritat arriba a fer tan de mal com la pitjor de les mentides.
Avui us recomano
una novel·la negra, l’esperat retorn de Dolores Redondo. Després de l’exitosa
trilogia El Baztán, l’escriptora gallega torna amb una història carregada
d’intensitat, intriga i amb uns personatges magníficament dibuixats. Una mort
que destapa una vida secreta, trasbalsarà al Manuel que es dirimeix entre
l’amor perdut i el desconcert de tot el que va descobrint.
La sinopsi ens
diu: A l’escenari majestuós de la Ribeira Sacra, l’Álvaro té un accident que
acabarà amb la seva vida. Quan en Manuel, el seu marit, arriba a Galícia per
reconèixer el cadàver, descobreix que la investigació sobre el cas s’ha tancat
massa ràpid. El rebuig per part de la seva poderosa família política, els Muñiz
de Dávila, l’impulsa a fugir, però el reté l’al·legat contra la impunitat que
en Nogueira, un guàrdia civil jubilat, esgrimeix contra la família de l’Álvaro,
nobles que es gronxen en els seus privilegis, i la sospita que aquesta no és la
primera mort del seu entorn que s’ha emmascarat com a accidental. En Lucas, un
sacerdot amic de la infància de l’Álvaro, s’uneix a en Manuel i a en Nogueira
en la reconstrucció de la vida secreta de qui creien conèixer bé.
Si bé a la
trilogia d’El Baztán, la força de la trama girava al voltant de dones. L’autora
fa un canvi de registre i ens presenta una història protagonitzada per tres
homes, en Manuel, en Nogueira i en Lucas, que orbiten al voltant d’un quart
personatge masculí, el desaparegut Álvaro. Et donaré tot això és una novel·la
de secrets i veritats no dites. On la influència dels cacics roman encara en
moltes zones, portant sovint, a les autoritats a fer ulls grossos davant
determinats comportaments, penalitzats en cas de ser qualsevol altre persona. Una
rèmora d’un passat submís. Un altre paral·lelisme amb l’anterior saga de l’autora
és la importància de la figura de la mare, que torna a prendre rellevància, si
bé, vist des d’un altre angle...
També és una
història que parla de la pèrdua, de la dificultat d’acceptar que la persona que
més estimes ja no tornarà. I encara pitjor que la pèrdua, el descobriment, que
el traspassat, no és qui tu creies. En Manuel, es troba abocat a un seguit de
descobertes en la vida del seu company, l’Álvaro, mort en un tràgic accident.
Que el porten a pensar, que la persona més important de la seva vida, era un
total desconegut. De l’amor, a la desolació de la pèrdua, passant per la ràbia
de la descoberta d’una vida secreta. Un mar de dubtes, que compartirà amb uns
peculiars companys de viatge, amb els qui, aparentment, no l’úneix cap vincle,
però que a mesura que avança la trama, aniran apareixent punts de connexió, que
desembocaran en amistat sincera.
Un altre punt
interessant d’aquesta novel·la és una subtrama que gira al voltant del perdó, un
perdó que en ocasions, ni tan sols som capaços de concedir-nos a nosaltres
mateixos. Sumem-li unes misterioses gardènies que apareixen a les butxaques de
les jaquetes. Unes vinyes magnífiques en un paratge encisador i el gairebé omnipresent
orballo, que dona èmfasi a l’atmosfera d’intriga i misteri que embolcalla tota
la història. Bravo Dolores, una gran novel·la, digna mereixedora del Premi
Planeta!
Dolores
Redondo (Donostia-San Sebastià,
1969) escriu des dels catorze anys i és l’autora de la celebrada Trilogia del
Baztán, el fenòmen literari en castellà més important dels últims anys. Els
tres volums d’aquesta trilogia, El guardià invisible, El
llegat dels ossos i Ofrena a la tempesta, han arribat a centenars
de milers de lectors fidels. A més, són més de 30 editorials d’arreu del món
que han publicat la seva obra. La crítica ha elogiat les originals i
contundents propostes que han contribuït al renom del noir del país. El 2016, ha
guanyat el Premi Planeta amb aquesta obra que confirma el que molts ja dèiem,
després de llegir la seva primera novel·la. Dolores Redondo, és una excel·lent
escriptora a qui cal llegir, si es vol gaudir.
Sílvia Cantos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada