Atrapats en la mentida

Els impostors

Autor: Pilar Romera

Edició: Columna, 2019

Pàgines: 336

ISBN: 9788466425513

Nota: ♥♥♥♥♥

PVP: 19,50€

L'absència quan algú és present és el càstig més terrible. I el més injust.

Avui us recomano una novel·la magnífica, un retrat exquisit de la impostura, amb tres protagonistes que són grans perdedors: en la guerra, en l’amor i en la vida.

He de reconèixer que m’ha fascinat la grandesa narrativa d’aquesta novel·la. L’autora aconsegueix, amb aparent facilitat, captivar al lector amb la història de Dora, Miquel i Bonaventura. Un relat on la mentida és el motor d’uns i altres, des de mitges veritats fins a enganys monumentals.

Barcelona, abans i després de la guerra, és l’escenari principal on es desenvolupa la novel·la. La ciutat pren una rellevància digna, gairebé, de considerar-la un personatge més, doncs Pilar Romera excel·leix en la seva habilitat a l’hora de descriure els espais. Els mercats i la vida que s’hi cou, inspiració cultural, en ocasions, inconscient. La comissaria de Via Laietana, un indret, gairebé maleït, un nom que només de ser pronunciat feia estremir. La Criolla l’explosió de la rauxa i el transformisme, un retrat de la Barcelona més canalla. I fora de la ciutat, dos-cents quilòmetres al nord, un lloc per oblidar: Argelers, un infern gelat per el qual va passar massa gent, persones que es van veure deshumanitzades, però tot i així, van mantenir l’esperança, en un moment de la lectura, la Pilar dibuixa una imatge amb una munió de punys alçats que genera un desassossec del lector, excel·lent, sublim.

I si parlem del gran treball fet amb els espais, és de justícia destacar, també, la creació dels personatges. Dora, Miquel i Bonaventura traspassen el paper, però també el comissari Fuentes o Paco són caràcters magníficament arrodonits, que arrosseguen secrets, mentides, temors i rancúnies. Que estimen i odien. A través d’ells, veiem les voltes, i salts mortals, a les que, en ocasions, ens exposen la vida i l’atzar capritxós posant-nos a prova. Inevitablement, un cop finalitzada la lectura d’Els impostors em vaig trobar preguntant-me a mi mateixa, i jo, què seria capaç de fer a fi de tirar endavant? Fins on estaria disposada a arribar?

©Ivan Giménez

Pilar Romera (Riba-roja d'Ebre, 1968) es va llicenciar en Història Contemporània a la Universitat de Barcelona, on treballa, i va cursar un màster en realització de guions cinematogràfics i televisius a la Universitat Autònoma de Barcelona. És autora de les novel·les L'esperit de vidre (1993, X Premi Riber d'Ebre de narrativa), Dins la boira (Columna-Tresmall, 1997) i Li deien Lola (Columna, 2016). Ha participat en els llibres col·lectius L'Ebre, un riu literari (URV, 2017), i Assassins de l'Ebre (Llibres del Delicte, 2019). L'any 2017 va ser guardonada en la primera convocatòria de les Beques d'Escriptura Montserrat Roig, atorgades per l'Ajuntament de Barcelona i la Unesco.

Sílvia Cantos

Llegeix-ne un tastet aquí mateix!

Mentida sobre mentida i una mica de veritat

La germana gran

Autor: Jesús Lana

Edició: La Magrana, 2017

Pàgines: 336

ISBN: 9788482648170

Nota: ♥♥♥♥♥

PVP: 16€

Premi El Lector de l’Odissea 2016

És absurd carregar la culpa d’allò que donaria la vida perquè no hagués passat.

És absurd buscar-li cap sentit. No en té. No n’hi ha. No s’hi pot fer res.

Avui us recomano una novel·la negra, intrigant i trepidant, amb un ritme molt cinematogràfic que t’atrapa des de la primera pàgina. 

En Mat, periodista en atur, separat i amb una vida buida, veu entrar la noia d'ulls negres al bar on malgasta les hores. Aquesta americana enigmàtica li demana ajuda i ell, hipnotitzat per la foscor dels ulls femenins és incapaç de negar-li. De Kentucky a Barcelona, de la mà dels protagonistes, viurem un viatge ple de maldat i venjança, però també d'amor, a l'indret de l'ànima on es tanquen les ferides.

La germana gran haurà estat la darrera obra guanyadora del premi El lector de l’Odissea, ja que després de 18 anys funcionant, arran de la desvinculació del certamen de l’editorial RBA-La Magrana i després d’avaluar totes les opcions possibles, el Consell de Cent Lectors ha decidit que el premi deixi de funcionar com ho ha fet fins ara. Una llàstima.

Jesús Lana ha escrit una història fascinant amb un gran, final d'allò més cinematogràfic. Hi ha moments realment durs al llarg de la lectura, sorprèn l’habilitat narrativa de l’autor que debuta com a novel·lista amb aquesta obra i que juga a canviar la veu narradora, saltant en l’espai i el temps, de manera tan impecable que permet al lector seguir la trama sense cap problema.

Dolor, ràbia, por i una teranyina que es desenreda a mesura que avancem en la lectura atrapant al lector fins al final. Un excel·lent relat amb uns personatges rodons, que pensen, senten, i dubten, convertint-se en tan reals que el relat de la Katen en boca de la Sam ens estremeix fins al moll de l’os.

Jesús Lana (Martorell, 1966), aficionat al futbol, les sèries de televisió i la música. Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials, en l’especialitat d’Actuarials i Financeres, a la Universitat de Barcelona. L’any 2012 es va inscriure a l’Escola d’Escriptura de l'Ateneu Barcelonès. El mateix any va començar a publicar una columna setmanal al setmanari martorellenc L'Informador, una col·laboració que va durar quatre anys. Actualment col·labora amb la revista digital cultural Catorze, gestionant la secció setmanal 'VOSC' —traduïnt i subtitulant al català cançons de tota mena i, escrivint, de tant, en tant algun article. La germana gran és la seva primera novel·la i un immillorable debut.

Sílvia Cantos

No et creuràs el que ha passat...

La veritat segons l’Artur

Autor: Tim Hopgood

Il·lustrador: David Tazzyman

Traductor: Aurora Ballester

Edició: Combel, 2016

Pàgines: 32

ISBN: 9788491011118

Edat: a partir de 6 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 12,90 €

Us recomano un àlbum il·lustrat molt divertit, un accident, una reacció, una colla d'excuses i molt d'humor!

L’Artur i la Veritat s’acaben de conèixer i ara mateix no són gaire bons amics... I és que avui l’Artur ha fet una malifeta i sap que la mare li farà preguntes. Dirà la veritat?

Deformar, modelar, tapar, disfressar, amagar, ignorar. L’Artur ho intenta tot per evitar fer front a la veritat, però finalment entén que el millor que pot fer és assumir-la i, quan ho fa, s’endú una agradable sorpresa, el que esperava dolent no ho és tant i la sensació que l’acull és d’allò més agradosa.

El que més m’ha agradat d’aquesta proposta és que amb un estil desenfadat, i molt humor retrata una escena que tots els que tenim nens a casa, hem viscut en una o altra ocasió, sabeu aquell accident desafortunat que acaba amb un gerro per terra, una làmpada escapçada, un llibre moll per una tassa de llet amb cacao, etc.? Doncs quelcom per l’estil li passa a l’Artur i esclar, el primer que li passa pel cap és maquillar la veritat amb la intenció de fugir d’estudi, però tot i la gran imaginació del nen a l’hora de construir excuses (arribar a parlar de transformers!!), finalment opta per ser honest. I el més important, el lector en cap cas tindrà la sensació d’estar essent alliçonat, doncs la manera com flueix la història, els farà riure i gaudir del conte i al mateix temps sembrarà una llavor de valor en el seu interior.

Aquí es troba la clau, en la meva opinió, d'un bon llibre infantil, que una lectura amena i divertida esdevingui una eina de treball per parlar de valors que tanta falta fan avui dia a casa o a l'escola. Llibres sense moralina, amb el missatge amagat entre línies.

Sílvia Cantos