Autor: Xulio Ricardo Trigo
Edició: Columna, 2015
Pàgines: 295
ISBN: 9788466417457
Nota: ♥♥♥♥♥
Preu: 19,50€
Potser és aquesta la nostra condemna,
comunicar-nos només a través de la música.
comunicar-nos només a través de la música.
Avui us proposo descobrir una novel·la molt musical, dues històries d'amor a cavall de dues èpoques i un magnífic teló de fons, el Gran Teatre del Liceu.
Croats i liceistes, dos bàndols declaradament enfrontats, devots dels teatres Principal i el Gran Teatre del Liceu respectivament. Una rivalitat real a la qual se sumava un tercer grup, els caputxins defensors del Teatre Nou, tot i que aquest no apareix a la novel·la. El Xulio ens transporta a una Barcelona fascinant, on la manera de fer, de vestir, de pensar i de viure, res tenien a veure amb avui dia.
«La passió, l'engany i la venjança eren tres sentiments que s'avenien bé amb el Rigoletto, de Giuseppe Verdi.»
Les veus del Liceu, tal com el seu títol suggereix, és una història molt musical, òperes, intèrprets i compositors desfilen per aquestes pàgines regalant, al lector una experiència multisensorial. S'intueix que aquest és un art que l'autor coneix a fons, doncs la manera com el transmet al lector flueix amb gran naturalitat.
Al 1993 un home tan sensible i meravellosament dotat per la música i alhora tan poc hàbil per interpretar els sentiments d'una dona intensa i inconformista amb veu d'àngel. Uns anòmins que ens tenen a l'expectativa, una dona molt misteriosa amb un passat estranyament desconegut. Mentre al 1860 una juguesca, una colla de senyorets barcelonins i una noia que es troba promesa sense voler-ho amb un home que no desperta en ella el més mínim interès, mentre que un altre, totalment inadequat, li té tots els sentits emboirats amb una sola mirada, però... ai, quina mirada!
Xulio Ricardo Trigo (A Coruña, 1959) és escriptor, traductor i artista plàstic. Té publicades diverses novel·les i llibres de poemes per els quals ha obtingut importants premis com l'Ausiàs March, el Maria Mercè Marçal, el Miquel de Palol o el Joanot Martorell, per citar-ne només alguns. Ha exercit com a periodista cultural i actualment ostenta el càrrec de sotsdirector a l'Escola de Lletres de Tarragona.
Comença a llegir ara!
Sílvia Cantos
Croats i liceistes, dos bàndols declaradament enfrontats, devots dels teatres Principal i el Gran Teatre del Liceu respectivament. Una rivalitat real a la qual se sumava un tercer grup, els caputxins defensors del Teatre Nou, tot i que aquest no apareix a la novel·la. El Xulio ens transporta a una Barcelona fascinant, on la manera de fer, de vestir, de pensar i de viure, res tenien a veure amb avui dia.
«La passió, l'engany i la venjança eren tres sentiments que s'avenien bé amb el Rigoletto, de Giuseppe Verdi.»
Les veus del Liceu, tal com el seu títol suggereix, és una història molt musical, òperes, intèrprets i compositors desfilen per aquestes pàgines regalant, al lector una experiència multisensorial. S'intueix que aquest és un art que l'autor coneix a fons, doncs la manera com el transmet al lector flueix amb gran naturalitat.
Al 1993 un home tan sensible i meravellosament dotat per la música i alhora tan poc hàbil per interpretar els sentiments d'una dona intensa i inconformista amb veu d'àngel. Uns anòmins que ens tenen a l'expectativa, una dona molt misteriosa amb un passat estranyament desconegut. Mentre al 1860 una juguesca, una colla de senyorets barcelonins i una noia que es troba promesa sense voler-ho amb un home que no desperta en ella el més mínim interès, mentre que un altre, totalment inadequat, li té tots els sentits emboirats amb una sola mirada, però... ai, quina mirada!
Xulio Ricardo Trigo (A Coruña, 1959) és escriptor, traductor i artista plàstic. Té publicades diverses novel·les i llibres de poemes per els quals ha obtingut importants premis com l'Ausiàs March, el Maria Mercè Marçal, el Miquel de Palol o el Joanot Martorell, per citar-ne només alguns. Ha exercit com a periodista cultural i actualment ostenta el càrrec de sotsdirector a l'Escola de Lletres de Tarragona.
Comença a llegir ara!
Sílvia Cantos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada