Títol: La casa
de les miniatures
Autor: Jessie
Burton
Traductor: Josefina
Caball
Edició: Amsterdam, 2015
Pàgines: 448
ISBN: 9788415645535
Nota: ♥♥♥♥♥
Avui
us recomano una novel·la fascinant, una història plena de clarobscurs on
l’amor, i la obsessió, la traïció i la venjança es donen de la mà en una
excel·lent narració.
«Què perseguim tots nosaltres? Viure, alliberar-nos de
les cordes invisibles que ens empresonen, o almenys viure feliços amb aquestes
cordes.»
L’any 1686, un dia de tardor, Nella Oortman
truca a la porta d'una casa imponent del barri més
ric d’Amsterdam, la fastuosa capital cultural i econòmica de l’època.
La jove, de només divuit anys, comença una nova vida: s’ha casat amb
l’il·lustre comerciant Johannes Brandt, un home distant, molt més
gran que ella, que la sorprendrà amb un regal de noces inesperat: una
casa de nines esplèndida, rèplica de la seva nova llar. Amb el temps, la
Nella, decebuda per la buidor de la vida conjugal i la freda rebuda
familiar, dedicarà els dies a omplir la casa de nines amb
unes miniatures de realisme prodigiós enviades per algú que amaga la
seva identitat i que coneix tots els secrets del seu art... i també els de
la família Brandt. Uns secrets que la Nella descobrirà de la manera més
insospitada i que li revelaran perills ocults i històries passades
que posaran en dubte totes les seves creences sobre l’amor i el
destí.
Jessie
Burton, en el que ha estat un extraordinari debut, teixeix una complexa trama
de gran riquesa narrativa que des de la primera pàgina aboca al lector a una narració
inquietant, on les sorprenents revelacions que envolten la protagonista et situen
en una mena d’èxtasi lector. Amb una prosa intel·ligent, estructurada en
capítols curts que faciliten una lectura fluïda ens topem amb una història tant
simple com complexa, tal com la vida mateixa. Amb emocions i sentiments
atemporals que confronten el lector amb una època radicalment diferent a l’actual,
on la positura social establerta rebel·la al lector que sent la Nella, la
Marin, en Johannes i la Cornelia molt propers.
M’ha
encantat descobrir la finalitat que tenien les cases de miniatures, sembla ser
que posseir una d’aquestes peces era pràcticament un símbol d’estatus a l’Amsterdam
del segle XVII, de fet es col·locaven al vestíbul, a fi que fos el primer que els
convidats veiessin en entrar a la casa. La màxima era que fos una rèplica fidel
de manera que el visitant podia utilitzar-la com una mena de mapa en tres
dimensions del lloc on es trobava. Petronella Oortman, propietària de la casa original que va inspirar aquesta novel·la, de la qual l'autora també n'ha pres el nom, va arribar a tenir vora 800 artesans treballant en l'elaboració dels
centenars de milers d’objectes, incloses la vaixella i els llençols que hi havia
als armaris i lleixes i, les obres d’art que penjaven de les parets de la seva
casa miniaturitzada. Val a dir que aquí acaba la versemblança, Jessie Burton
ficciona amb total llibertat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada