Títol: Dies de frontera
Autor: Vicenç
Pagès Jordà
Edició:
Proa, 2014
Pàgines: 328
ISBN: 9788475884738
Nota: ♥♥♥♥♥
Premi Sant Jordi 2013
Avui us recomano una gran novel·la que
narra una història de transició, un fragment de vida, un parèntesi en el que passen
moltes coses tot i que sembli que no passa res, una lliçó del domini narratiu
del seu autor.
Aquesta novel·la comença amb un petó llarg davant la porta d’uns grans
magatzems, entre vianants carregats amb bosses de plàstic. Qui són ells dos?
Tardarem a saber-ho. Els protagonistes de la novel·la es diuen Pau i Teresa i
són membres d’una parella de fet que es va prorrogant de manera automàtica,
fins que es produeix el que ell anomena “la relliscada”, que té com a
conseqüències un daltabaix emocional, un canvi de domicili i també un viatge a
la frontera. En Pau i la Teresa es troben en trànsit, però no saben cap a on.
Al capdavall, la provisionalitat també és provisional.
«Aspirava a fer-la canviar d'opinió perquè rectificar és de savis, però
secretament desitjava ser rebatuda, perquè a la vida cal saber argumentar.»
L’autor, desgrana la història a través d’una col·lecció de capítols curts,
en ocasions, brevíssims, fet que atorga
a la narració un ritme fluïd que captura al lector sense adonar-se’n. Aquestes pàgines respiren música. Mazoni, La Orquestra
Mondragón, Sangtraït, els Beatles, Dido o Rufus Wainwright, entre d’altres,
posen la banda sonora a una història que té el seu punt de partida en un ball
d’hormones protagonitzat per mare i filla i, predisposa al lector a passar una
bona estona de lectura.
«Les audiometries revelaven que l’oïda de la Lola era gairebé perfecta,
però havia perfeccionat la virtut de sentir tan sols el que li venia de gust. »
Vicenç Pagès Jordà és un autor que ha rebut el
reconeixement de jurats, crítica i públic, ha escrit novel·la, assaig i conte
curt. Amb una important producció a les espatlles, sense cap mena de dubte
podem afirmar que el seu és un dels noms que cal tenir ben present dins el
panorama literari actual.
«No disposem de la capacitat d'imaginar Déu, però segur que no el molestaria que El veiéssim com una bibliotecària silenciosament apassionada.»
La quotidianitat i la proximitat dels personatges faciliten que aquesta
lectura esdevingui tot un plaer. No esperis més i comença a llegir!
Sílvia Cantos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada