Títol: Ciutats
de paper
Autor: John Green
Traductor: Mercè Santaularia
Edició: Fanbooks, 2014
Pàgines: 384
ISBN: 9788415745723
Edat: a partir de 12 anys
Nota: ♥♥♥♥♥
Avui us recomano una lectura
preciosa, una novel·la iniciàtica, un viatge de retorn a
l'estranya i meravellosa adolescència de la mà de l’autor de la inoblidable No
està escrit a les estrelles.
Tota aquesta gent són gent de paper que viuen en
les seves cases de paper i cremen el seu futur per mantenir-se calents. Tot el
món només pensa en posseir coses; coses fines i fràgils com el paper… He viscut
en aquesta ciutat durant 18 anys i ni una sola vegada m’he trobat a ningú que
es preocupi del que de veritat importa.
Vaig
descobrir aquest autor la tardor de 2012 i ja aleshores, quan vaig ressenyar el
seu primer títol traduït a casa nostra vaig creuar els dits perquè les
editorials ens acostessin altres títols seus. Finalment ha estat així, Fanbooks
ens acosta aquesta segona proposta que no abaixa el llistó (situat ben amunt
amb l’anterior títol), i ens avança El
Teorema Katherine tercera novel·la de l’autor d’Indianapolis que promet
emocionar-nos novament, però ara centrem-nos en Ciutats de Paper.
«Potser és més com
deies abans, tots estem esquerdats.
Tots comencem sent un vaixell hermètic, un
compartiment estanc.
I passen coses; la gent ens deixa, o no ens estima, o no
ens entén,
o no els entenem nosaltres, i ens perdem i ens decebem i ens ferim
mútuament.
I el vaixell es comença a esquerdar per molts llocs.
I, és clar, un
cop s’esquerda el vaixell, el final esdevé inevitable.»
Una noia que se sent enganyada
orquestra una venjança d'onze punts en la qual embolica al Quentin que donat el
seu enamorament secret envers la noia no és capaç de negar-li res, tot plegat els
portarà a viure una nit divertida i emocionant que no finalitzarà amb la
sortida del sol. Les llistes i l'afició del prudent Q a anomenar la Margo amb
el seu nom complet (Margo Roth Spiegelman), ens recorden l'encantador Augustus
Waters. En Ben, en Radar i la Lacey acompanyaran al protagonista en un viatge
que suposarà un salt cap a la maduresa, tot i que no estarà exempt de l’alegria
i la bogeria característiques de la joventut i algun ensurt.
«Sóc una gran defensora de l'ús arbitrari de
les majúscules.
Les normes
d'ús de majúscules són injustes amb les paraules del mig.»
La Margo és un
personatge peculiar, de gran complexitat del que en Q anirà descobrint
diferents cares fins a arribar a desxifrar-ne l’essència mateixa. Aquesta noia
desencadena una tempesta d’emocions en el jove Q que pateix davant la
misteriosa fugida de la noia de la qual, només té estranyes pistes i alguns
versos destacats de Fulles d'herba,
un dels poemaris més reverenciats de la literatura anglosaxona de tots els
temps.
Després de llegir
aquesta segona novel·la refermo la meva admiració envers John Green i la seva
narrativa, que és capaç d’emocionar-te i fer-te somriure mentre impedeix que et
desenganxis de les seves pàgines. Una lectura apta per a joves i adults, el que
ara anomenem crossover, però etiquetes a banda, una història altament
recomanable!
Sílvia Cantos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada