dilluns, 11 d’agost de 2014

Ressenya Ciutats de Paper

Títol: Ciutats de paper
Autor: John Green
Traductor: Mercè Santaularia
Edició: Fanbooks, 2014
Pàgines: 384
ISBN: 9788415745723
Edat: a partir de 12 anys
Nota: ♥♥♥♥


Avui us recomano una lectura preciosa, una novel·la iniciàtica, un viatge de retorn a l'estranya i meravellosa adolescència de la mà de l’autor de la inoblidable No està escrit a les estrelles.


Tota aquesta gent són gent de paper que viuen en les seves cases de paper i cremen el seu futur per mantenir-se calents. Tot el món només pensa en posseir coses; coses fines i fràgils com el paper… He viscut en aquesta ciutat durant 18 anys i ni una sola vegada m’he trobat a ningú que es preocupi del que de veritat importa.

Vaig descobrir aquest autor la tardor de 2012 i ja aleshores, quan vaig ressenyar el seu primer títol traduït a casa nostra vaig creuar els dits perquè les editorials ens acostessin altres títols seus. Finalment ha estat així, Fanbooks ens acosta aquesta segona proposta que no abaixa el llistó (situat ben amunt amb l’anterior títol), i ens avança El Teorema Katherine tercera novel·la de l’autor d’Indianapolis que promet emocionar-nos novament, però ara centrem-nos en Ciutats de Paper.

«Potser és més com deies abans, tots estem esquerdats. 
Tots comencem sent un vaixell hermètic, un compartiment estanc. 
I passen coses; la gent ens deixa, o no ens estima, o no ens entén, 
o no els entenem nosaltres, i ens perdem i ens decebem i ens ferim mútuament. 
I el vaixell es comença a esquerdar per molts llocs. 
I, és clar, un cop s’esquerda el vaixell, el final esdevé inevitable.»

Una noia que se sent enganyada orquestra una venjança d'onze punts en la qual embolica al Quentin que donat el seu enamorament secret envers la noia no és capaç de negar-li res, tot plegat els portarà a viure una nit divertida i emocionant que no finalitzarà amb la sortida del sol. Les llistes i l'afició del prudent Q a anomenar la Margo amb el seu nom complet (Margo Roth Spiegelman), ens recorden l'encantador Augustus Waters. En Ben, en Radar i la Lacey acompanyaran al protagonista en un viatge que suposarà un salt cap a la maduresa, tot i que no estarà exempt de l’alegria i la bogeria característiques de la joventut i algun ensurt.

«Sóc una gran defensora de l'ús arbitrari de les majúscules.

Les normes d'ús de majúscules són injustes amb les paraules del mig.»

La Margo és un personatge peculiar, de gran complexitat del que en Q anirà descobrint diferents cares fins a arribar a desxifrar-ne l’essència mateixa. Aquesta noia desencadena una tempesta d’emocions en el jove Q que pateix davant la misteriosa fugida de la noia de la qual, només té estranyes pistes i alguns versos destacats de Fulles d'herba, un dels poemaris més reverenciats de la literatura anglosaxona de tots els temps.

Després de llegir aquesta segona novel·la refermo la meva admiració envers John Green i la seva narrativa, que és capaç d’emocionar-te i fer-te somriure mentre impedeix que et desenganxis de les seves pàgines. Una lectura apta per a joves i adults, el que ara anomenem crossover, però etiquetes a banda, una història altament recomanable!


Sílvia Cantos

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada