Ressenya Camaleó

Títol: Camaleó

Autor: Llort

Edició: Proa, 2001

Pàgines: 135

ISBN: 9788484372905

Nota: ♥♥♥♥♥

Avui us recomano una novel·la publicada fa anys, però que jo he descobert tot just aquesta setmana, una història que conjuga elements diversos que impedeixen assignar-li cap etiqueta i que té l'habilitat de sorprendre al lector.

«Ja se sap, quan estàs empresonat, els paratges més esplèndids es transformen en masmorres lúgubres. És inevitable. La llibertat vesteix de seda qualsevol escenari.»

L'allau constant de novetats editorials, en ocasions, provoca que bones històries passin desapercebudes, si no resulta ser un boom immediat, és molt probable que un títol acabi injustament, acumulant pols en un prestatge de segona fila.

Un grup reduït de turistes de classe benestant passa quatre dies en una petita illa exòtica i deshabitada. L'atzar els empeny a dues situacions contraposades: mentre uns lluiten per sobreviure a un imminent naufragi en alta mar, uns altres conversen -bàsicament de sexe- tot prenent el sol i escodrinyant l'horitzó.

«En l’univers de la pràctica del sexe hi ha dues

paraules que no es poden utilitzar: sempre i mai.»

Aquesta és una història atípica, que farà les delícies especialment dels fans de Lost, Amb un sensacional toc d'humor àcid, en Lluís ens convida a perdre'ns en aquesta illa solitària, que amaga històries fosques d'un passat remot amb la companyia de la Goretti i l'Ernest, dos desconeguts que mostren amb deliciosa naturalitat la seva visió de la sexualitat i el desig, aconseguint traslladar al lector un bon grapat de sensacions estimulants. Simultàniament, a unes quantes milles nàutiques, la tripulació d'un vell iot atrotinat lluita per evitar, el que sembla ser, una catàstrofe imminent, fet que fa aflorar les misèries humanes d'entre altres, el capità Melville o la Sarah i, on tampoc no hi manca el punt de sàtira que sembla ser, marca de la casa.

«Perquè aquell dia l’Albert va aprendre el dolor que provoca la bellesa extrema i es va sentir feliç en veure’s acompanyat per la meravellosa imperfecció humana.»

Resumint, per trobar una bona història, no és necessari dirigir-se al prestatge de novetats! ;-)

Sílvia Cantos