Títol:
El tango de la Guardia Vieja
Autor:
Arturo Pérez-Reverte
Edició:
Alfaguara, 2013
Pàgines:
504
ISBN:
9788420413099
Nota:
♥♥♥♥♥
Avui
us recomano una novel·la magnífica d’un dels exponents de la
literatura espanyola dels últims temps, el gran Pérez-Reverte, una
història excel·lentment narrada, que captivarà als lectors amb la
seva prosa sublim i la versemblança dels seus personatges.
«Dominaba
como nadie el arte de crear fuegos artificiales con las palabras y
dibujar melancólicos paisajes con los silencios.»
Aquesta
novel·la està narrada amb un tempo calmat, sense presses, no
endebades l’autor ha demorat la seva escriptura al llarg de tres
dècades, ell mateix explica que va escriure’n les primeres pàgines
el gener de 1990, però sembla ser que no era el seu moment, així
que no va ser fins al juny de 2012 que la va tenir enllestida.
S’entén ara, veient que un dels temes centrals d’aquesta
història és precisament la maduresa.
«Siento
nostalgia de mi juventud —responde—, o más bien de lo que esa
juventud hacía posible… Por otra parte, he descubierto que el
otoño tranquiliza. A mi edad hace sentirse a salvo, lejos de los
sobresaltos que produce la primavera.»
Una
història narrada a ritme de tango, del original, és a dir amb gran
intensitat, amb canvis de ritme que ens transporten des de Buenos
Aires fins a Sorrento, passant per la Riviera francesa on els
protagonistes, en Max i la Mecha tot i pertànyer a mons completament
oposats, coincidiran en diversos capítols de les seves vides amb una
força d’atracció davant la qual res no podran fer.
Una
juguesca entre dos compositors de reconegut prestigi, una partida
d’escacs de gran repercussió mediàtica, espionatge polític,
grans dosis d’un erotisme poètic i música, molta música són
alguns dels ingredients amb els que l’autor ha creat una peça per
assaborir llargament, una novel·la imprescindible que retrata un
període convuls, de grans canvis, amb una impressionant tasca de
documentació al darrera que permet al lector capbussar-se en la
història sense filtres, sentint en pròpia pell les sensacions de la
parella protagonista.
«Se
acometieron sin más palabras ni contemplaciones, con violencia,
despojándose de cuanto estorbaba a la piel y la carne por las que se
abrían camino en el cuerpo del otro; y, retirando la colcha de la
cama, sumaron el olor de la mujer al del hombre que impregnaba las
sábanas arrugadas durante la noche. Siguió luego un duro combate de
sentidos; un largo choque de urgencias y deseos aplazados que
transcurrió tenaz, sin piedad por ambas partes.»
Hi
ha llibres que per les circumstàncies personals del moment en que
els llegeixes se't queden gravats a la memòria, El Tango de la
Guardia Vieja va arribar a les meves mans gràcies a algú molt
especial i va acompanyar-me durant uns dies molt difícils
aconseguint fer-los més suportables, convidant-me a volar a altres
llocs i moments de la mà dels seus protagonistes i això només ho
aconsegueixen les grans històries, per tot plegat us recomano molt
sincerament la seva lectura, us enamorarà!
Sílvia
Cantos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada