dimecres, 22 de gener de 2014

Ressenya El tango de la Guardia Vieja

Títol: El tango de la Guardia Vieja
Autor: Arturo Pérez-Reverte
Edició: Alfaguara, 2013
Pàgines: 504
ISBN: 9788420413099
Nota: ♥♥♥♥♥


Avui us recomano una novel·la magnífica d’un dels exponents de la literatura espanyola dels últims temps, el gran Pérez-Reverte, una història excel·lentment narrada, que captivarà als lectors amb la seva prosa sublim i la versemblança dels seus personatges.

«Dominaba como nadie el arte de crear fuegos artificiales con las palabras y dibujar melancólicos paisajes con los silencios.»

Aquesta novel·la està narrada amb un tempo calmat, sense presses, no endebades l’autor ha demorat la seva escriptura al llarg de tres dècades, ell mateix explica que va escriure’n les primeres pàgines el gener de 1990, però sembla ser que no era el seu moment, així que no va ser fins al juny de 2012 que la va tenir enllestida. S’entén ara, veient que un dels temes centrals d’aquesta història és precisament la maduresa.

«Siento nostalgia de mi juventud —responde—, o más bien de lo que esa juventud hacía posible… Por otra parte, he descubierto que el otoño tranquiliza. A mi edad hace sentirse a salvo, lejos de los sobresaltos que produce la primavera.»

Una història narrada a ritme de tango, del original, és a dir amb gran intensitat, amb canvis de ritme que ens transporten des de Buenos Aires fins a Sorrento, passant per la Riviera francesa on els protagonistes, en Max i la Mecha tot i pertànyer a mons completament oposats, coincidiran en diversos capítols de les seves vides amb una força d’atracció davant la qual res no podran fer.

Una juguesca entre dos compositors de reconegut prestigi, una partida d’escacs de gran repercussió mediàtica, espionatge polític, grans dosis d’un erotisme poètic i música, molta música són alguns dels ingredients amb els que l’autor ha creat una peça per assaborir llargament, una novel·la imprescindible que retrata un període convuls, de grans canvis, amb una impressionant tasca de documentació al darrera que permet al lector capbussar-se en la història sense filtres, sentint en pròpia pell les sensacions de la parella protagonista.

«Se acometieron sin más palabras ni contemplaciones, con violencia, despojándose de cuanto estorbaba a la piel y la carne por las que se abrían camino en el cuerpo del otro; y, retirando la colcha de la cama, sumaron el olor de la mujer al del hombre que impregnaba las sábanas arrugadas durante la noche. Siguió luego un duro combate de sentidos; un largo choque de urgencias y deseos aplazados que transcurrió tenaz, sin piedad por ambas partes.»

Hi ha llibres que per les circumstàncies personals del moment en que els llegeixes se't queden gravats a la memòria, El Tango de la Guardia Vieja va arribar a les meves mans gràcies a algú molt especial i va acompanyar-me durant uns dies molt difícils aconseguint fer-los més suportables, convidant-me a volar a altres llocs i moments de la mà dels seus protagonistes i això només ho aconsegueixen les grans històries, per tot plegat us recomano molt sincerament la seva lectura, us enamorarà!


Sílvia Cantos

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada