dimarts, 30 d’octubre de 2012

Ressenya Un somriure vermell com la sang


Títol: Un somriure vermell com la sang
Autor: Adam Gidwitz
Traductor: Montserrat Camps
Edició: La Galera, 2012
Pàgines: 260
ISBN: 9788424637781
Edat: a partir de 12 anys
Nota: ♥♥♥♥♥

Em va cridar l’atenció el títol d’aquest llibre, bàsicament el fet que inclogués les paraules somriure i sang em va semblar suficient raó per seguir investigant, aleshores llegeixo la sinopsi “Hansel i Gretel surten un dia del seu propi conte i s'introdueixen en altres vuit relats populars que també van ser convertits en clàssics pels germans Grimm. Durant un periple ple de foscos perills, coneixerem l'origen real de moltes històries de conte. D'on vénen les cases comestibles, les molles de pa o les mateixes bruixes? La veritat rere la simbologia resulta tan apassionant com els mateixos contes, presentats en versions molt més violentes i amenaçadores, tal com eren coneguts abans de ser maquillats pels germans Grimm.” I després d’aquesta presentació no vaig poder fer res més que llegir-lo, i quin encert!

L’autor ens fa tota una declaració d’intencions a la primera pàgina de la història, tot dient-nos “El que sentireu ara, la veritable rondalla de les Rondalles de Grimm, és tan violenta i plena de sang com us pugueu imaginar. De Debò, i us garanteixo que no exagera, aquest llibre farà les delícies d’aquells joves lectors que es deleixen per les històries més fosques i punyents, aquesta sens dubte, ho és. I és molt probable que aconsegueixi el que difícilment un pare o professor seria capaç, fer que un adolescent s’endinsi en la lectura d’un clàssic com el Hansel i Gretel dels germans Grimm, d’acord, una versió d’aquest clàssic, però això no treu mèrit al fet que aquest lector descobrirà una nova mirada a la literatura infantil clàssica.

Per mi, ha estat tota una sorpresa que aquest sigui el primer títol de l’autor, la manera com capta l’interès del lector, jugant amb dues veus durant tota la narració, val a dir que el toc irònic de la segona veu és un punt d’inflexió constant, que aporta una dosi justa d’humor, un humor tan negre i irreverent com la trama de les rondalles que narra. Entens aquest saber fer quan llegeixes la biografia d’Adam Gidwitz, i és que aquest jove autor és contacontes i professor a Nova York, als Estats Units acaba de sortir publicada la seva segona obra, que tot apunta segueix el mateix filó que tan bons resultats li ha donat, us deixo el booktrailer perquè aneu obrint boca.

Sílvia Cantos

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada