dimecres, 24 d’octubre del 2012

Ressenya El cor de la Hannah


Títol: El cor de la Hannah
Autor: Rocío Carmona
Traductor: Xavier Solsona
Edició: La Galera, 2012
Col·lecció: Lluna Roja
Pàgines: 456
ISBN: 9788424642501
Edat: a partir de 14 anys
Nota: ♥♥♥♥♥

 

La Hannah és una jove amish de Pennsilvània; viu en un entorn rural, aïllat i rígid, que encara avui segueix les normes i els codis del segle XVII. El mateix dia que fa 16 anys, es produeix un esdeveniment únic a la història del poble: per primera vegada en dècades, es permet l'entrada d'un foraster, en Daniel, un jove que acaba d'arribar de Seattle per a fer un reportatge fotogràfic sobre els amish. La Hannah sent de seguida alguna cosa per ell, i en Daniel s'enamora d'ella a l'instant. Inicien una relació que trenca tots els codis de la comunitat. Quan la família d'ella se n'assabenta, prohibeix que es continuïn veient i fan fora del poble en Daniel. Però la Hannah decideix fugir per anar a buscar-lo a Nova York, on s'enfrontarà a un nou món, viurà tota mena de perills i aprendrà algunes lliçons que mai no oblidarà.

Vam descobrir la Rocío Carmona quan va publicar, La gramàtica de l'amor (La Galera, 2011), i va deixar el llistó molt amunt, ja que aquella novel·la era una deliciosa lectura per als sentits. Ara torna amb una història d’amor escrita amb una tendresa infinita, com només podria fer-ho algú que ha estat un grandíssim lector d’aquest gènere. Sense caure en la cursileria, l’autora ha teixit una història que et captiva, la immensa innocència de la Hannah, aquesta jove amb tot un món per descobrir que no dubta a seguir el seu somni i deixa enrere la seguretat d’allò familiar i conegut per dirigir-se a un món totalment nou.

Igual com passava a La gramàtica de l’amor, El cor de la Hannah està farcit de referències literàries: des de Herman Hesse a Gustave Flaubert, i amb un clar homenatge al Petit Príncep de Saint-Exupéry, així com també disposa d’una banda magnífica sonora descrita entre línies que conté una amalgama d’estils musicals que van de Verdi fins a Bruce Springsteen.

No voldria deixar de comentar un aspecte que trobo molt interessant, i és el fet que amb les pàgines d’aquesta història descobrim un estil de vida que molts hem sentit anomenar però desconeixem, si més no aquest era el meu cas, el dels Amish i encara més, una filosofia de vida força interessant com la dels Baüls. Sincerament no li poso més de quatre a la puntuació perquè no puc, però de tot cor us recomano que no deixeu de llegir aquesta meravella titulada “El cor de la Hannah”, i si em permeteu una última recomanació, “no oblideu el protector solar” ;-)

Sílvia Cantos

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada