Ressenya Camaleó

Títol: Camaleó

Autor: Llort

Edició: Proa, 2001

Pàgines: 135

ISBN: 9788484372905

Nota: ♥♥♥♥♥

Avui us recomano una novel·la publicada fa anys, però que jo he descobert tot just aquesta setmana, una història que conjuga elements diversos que impedeixen assignar-li cap etiqueta i que té l'habilitat de sorprendre al lector.

«Ja se sap, quan estàs empresonat, els paratges més esplèndids es transformen en masmorres lúgubres. És inevitable. La llibertat vesteix de seda qualsevol escenari.»

L'allau constant de novetats editorials, en ocasions, provoca que bones històries passin desapercebudes, si no resulta ser un boom immediat, és molt probable que un títol acabi injustament, acumulant pols en un prestatge de segona fila.

Un grup reduït de turistes de classe benestant passa quatre dies en una petita illa exòtica i deshabitada. L'atzar els empeny a dues situacions contraposades: mentre uns lluiten per sobreviure a un imminent naufragi en alta mar, uns altres conversen -bàsicament de sexe- tot prenent el sol i escodrinyant l'horitzó.

«En l’univers de la pràctica del sexe hi ha dues

paraules que no es poden utilitzar: sempre i mai.»

Aquesta és una història atípica, que farà les delícies especialment dels fans de Lost, Amb un sensacional toc d'humor àcid, en Lluís ens convida a perdre'ns en aquesta illa solitària, que amaga històries fosques d'un passat remot amb la companyia de la Goretti i l'Ernest, dos desconeguts que mostren amb deliciosa naturalitat la seva visió de la sexualitat i el desig, aconseguint traslladar al lector un bon grapat de sensacions estimulants. Simultàniament, a unes quantes milles nàutiques, la tripulació d'un vell iot atrotinat lluita per evitar, el que sembla ser, una catàstrofe imminent, fet que fa aflorar les misèries humanes d'entre altres, el capità Melville o la Sarah i, on tampoc no hi manca el punt de sàtira que sembla ser, marca de la casa.

«Perquè aquell dia l’Albert va aprendre el dolor que provoca la bellesa extrema i es va sentir feliç en veure’s acompanyat per la meravellosa imperfecció humana.»

Resumint, per trobar una bona història, no és necessari dirigir-se al prestatge de novetats! ;-)

Sílvia Cantos

Ressenya Fuego

Títol: Fuego

Autor: Mercè López
Il·lustrador: Rebecca Beltrán

Edició: Lumen, 2014

Pàgines: 72

ISBN: 9788448837181

Edat: de 9 a 99 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

L’àlbum il·lustrat que us presento és una petita meravella d’aquelles que tant m’agrada recomanar-vos, apta des dels 9 fins als 99 (i més!) anys, un llibre amb el que podeu sorprendre aquest Sant Jordi a la vostra parella.

Foc, una criatura capriciosa, màgica, sap com encendre (i apagar) una passió. imprevisible, canviant, vermella, cruel en algunes ocasions, comfortable en d’altres. Foc pren les flames de la passió, però també redueix a cendres l’amistat, l’amor, el cor. No s’ha de jugar amb Foc.

«Fuego» podria classificar-se com un recull de microrelats al voltant d’aquest màgic element, petits textos que narren des l’aparició per primera vegada dels hanabi un jardí de foc dalt del cel, o el que és el mateix, els focs artificials, fins a un desig incendiari que troba la seva parella ideal en una deesa de petons anticiclònics. També trobem la història d’una flama que ens transporta a una màgica nit d’estiu, el sempre espectacular au fènix o la incendiària història d’amor de Foc amb un rus d’ulls negres que donà lloc a un explosiu còctel Molotov.

«Ni piedras en los bolsillos ni incendios de cartón piedra: el amor quema y azota el alma con el rigor de la intemperie en tiempos de guerra. Pero qué bellas son sus cicatrices y qué gusto da acariciarlas.»

El mite de Vulcano, genis culinaris, la curiosa combinació d’animals que dóna lloc a un drac espectacular, la melena vermella d’una Greta que va provocar febrades a banda i banda del Mississipi, una illa de dos fars. No hi manca un referent clàssic com és el Farenheit 451 ni tampoc, per descomptat, la imprescindible nit de Sant Joan, i la cirereta d’aquest pastís la posa una selecció de música d’allò més ardent, les autores ens regalen una autèntica banda sonora composta per fogosos temes de Leonard Cohen, Johnny Cash, The Doors i molts més.

Aquest tàndem d’autora – il·lustradora repeteix després de «Tu corazón en un cofre» (Lumen, 2013), i això es nota, hi ha comunió perfecta del text amb la il·lustració, celebro conèixer que la idea és que aquest títol sigui el primer d’una sèrie dedicada als quatre elements essencials: terra, aire, aigua i foc, doncs prometen, com a mínim, tres propostes més, que si segueixen el mateix nivell de la present, configuraran una petita biblioteca imprescindible.  

Sílvia Cantos

Ressenya El barri del sorral

Títol: El barri del sorral

Autor: Begoña Garcia Carterón

Edició: Ediciones B, 2014

Pàgines: 365

ISBN: 9788466654272

Nota: ♥♥♥♥♥

Avui us recomano una novel·la sensacional, d’aquelles que un cop has acabat et deixen una sensació de buit, doncs el que voldries és que seguís regalant-te hores de plaent lectura.

La misèria d’un barri de barraques no és l’únic problema al que s’enfrontaran les protagonistes d’aquesta història. Els abusos i la violència sexual condicionaran la vida i el destí d’unes dones que s’hauran d’ajudar i protegir les unes a les altres per sobreviure. Però entre faldilles també es despertarà el desig, que permetrà apropar-se al sexe d’una manera natural, tot i que no sempre ben vista. Un retrat fi del i emotiu de la gent humil i treballadora de mitjan segle XVIII a través del rol de la dona. Una història trepidant que passa en una època de canvis, al llarg de cinc anys, en un període en què el sorral ple de barraques es veurà transformat amb el naixement del barri de la Barceloneta. Una visió del port, del contraban i dels baixos fons d’una ciutat en ple creixement. Una lluita en clau femenina per assolir la llibertat personal en temps de repressió.

«Mai de la vida! No ens han volgut donar la casa que ens pertoca per dret, i ara no podem humiliar-nos i fer que ens la donin només per pena. Jo d’aquí no em mouré, i si el mar se’m vol endur, que ho faci.»

Aquesta és una història en femení, la història de la Sabina, la Guillermina, la Ginebra, l’Elvira i la Micaela. Dones fortes i lluitadores, disposades a fer el que calgui a fi de tirar endavant les seves vides, en un moment històric en el qual el paper de la dona era secundari si no terciari, i en el que les circumstàncies personals que envolten les seves vides les porten a viure situacions límit que posen a prova el seu enginy i capacitat de subsistència. El retrat d’unes dones increïbles, que tot i les duríssimes circumstàncies treuen pit i valor i superen els múltiples obstacles que la vida els posa en el seu camí.

Al llarg d’aquestes pàgines veiem com el que era poc més que un sorral amb algunes barraques escampades aquí i allà, esdevé el nou i modern barri de la barceloneta, una transformació radical que emmarca la intensa vida de les protagonistes que trobaran en un anell de robins i uns freds ulls blaus els pitjors malsons imaginables.

Dones que viuen un amor prohibit, contrabandistes que negocien fugint de mirades indiscretes, remeis naturals que s’allunyen de les pràctiques insalubres habituals de l’època i delicioses cassoles de peix que faran salivar al lector. El barri del sorral és una novel·la completa, magníficament narrada que et transporta a la barcelona de mitjan segle XVIII mercès a l’excel·lent tasca de documentació que es nota s’amaga darrera d’aquestes pàgines, ho apreciem amb els petits detalls que enriqueixen considerablement la història, i també en la descripció de fets cabdals com ara el moviment geològic que es va produir a Lisboa l’any 1755 i que va determinar el  naixement de la sismologia moderna.

La única pega que li he trobat a aquesta novel·la, és que... s’acaba!! ;-)

Sílvia Cantos

Ressenya Poemes dibuixats

Títol: Poemes dibuixats

Autor: Montse Ginesta

Il·lustrador: Montse Ginesta

Edició: Baula, 2014

Pàgines: 32

ISBN: 9788447927272

Edat: A partir de 6 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Avui us recomano un llibre amb una mostra de la que sens dubte és una de les vessants poètiques que més acostumen a agradar als nens i nenes: els cal·ligrames!

Per aquells que no ho tingueu present ara mateix, els cal·ligrames són un tipus de poema visual on les paraules formen un dibuix, els més coneguts a casa nostra són els de Salvat-Papasseit i Joan Brossa, i a nivell internacional destaca el francès Guillaume Apollinaire. A Poemes dibuixats, Montse Ginesta, ens ofereix una sèrie de poemes visuals a l’abast dels infants i enriquits amb el seu domini pictòric, que suposen una aportació fresca al conjunt dels cal·ligrames en català. Per a gaudi de petits i dels que comparteixen la lectura amb ells.

Una ballarina, meduses, cotxes, coets, caramels, estenedors, guants, fanals són alguns dels protagonistes d’aquests delicioses cal·ligrames, us deixo el que a mi més m’ha agradat: les ulleres.

Montse Ginesta és indubtablement una aposta segura a l’hora d’escollir un títol, no endebades ha publicat més de 150 obres, amb les quals ha guanyat, entre d'altres, el Premi Crítica Serra d'Or de Literatura Infantil i Juvenil, el Premio Lazarillo, i el Premio Nacional de Ilustración, en diverses ocasions, cadascun d’ells.

Sílvia Cantos

Ressenya Diables!

Títol: Diables!

Autor: Susana Peix

Il·lustrador: Sebastià Serra

Edició: El Cep i la Nansa, 2014

Pàgines: 36

ISBN: 9788492745920

Edat: de 4 a 8 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Avui us recomano un conte que reuneix en un sol volum: una història entranyable, fantàstiques il·lustracions farcides de bon humor i unes activitats complementàries per allargar la diversió!

El protagonista, en Cueta, un diable molt petit, va sentir l'olor de sofre i la calor que feia abans d'obrir els ulls. De seguida va saber on era: allà on viuen tots els diables, dimonis i bèsties de foc! No sabia com hi havia arribat. Recordava que era festa major, que faltava molt poc per sortir a la seva primera cercavila i que tenia molta, molta por.

El Cep i la Nansa estrenen una nova col·lecció amb aquest títol, a posteriori n’apareixeran d’altres que recolliran tots els balls que surten a les festes majors. Aquest primer es centra en el ball dels diables, personatges tan fascinants com inquietants com ho és el foc mateix. Són molts els nens i nenes que temen als diables, us asseguro que després de llegir aquest conte, la seva visió d’aquests personatges serà molt diferent! Us ho diu una que de petita temia tant als diables com a l’home del sac ;-)  M’encanta el plantejament de la història, ja que agafa elements comuns que a molts infants inquieten, com ara el soroll de les carretilles en explotar o les guspires de foc que escampen les maces i ceptrots i ens els mostra com el que són, una festa, un divertimento per a grans i petits que aporta alegria, llum i color a les festes majors.

Una història tan divertida  com la que ens regala la Susana necessitava d’unes il·lustracions a l’alçada i, certament, no se m’acut un complement millor que la col·lecció de personatges i escenes elaborades per en Sebastià Serra, amb el mateix estil humorístic i carregades de detalls que permeten una segona i posteriors lectures a la recerca de nous detalls.

Fins aquí ja m’havia convençut que es tractava d’una proposta molt interessant i recomanable, però els autors no s’han conformat amb això i, ens regalen un plus d’entreteniment i diversió oferint-nos un seguit d’activitats amb les quals els nens podran aprendre paraules del diccionari diabòlic, saber una mica més d'aquests personatges gràcies a la diablepèdia, endinsar-se en el món de les manualitats amb el taller "Fem una maça de diable" i pintar el Llucifer, la Diablessa, el Diable i la coberta del llibre perquè després la puguin retallar i penjar-la on vulguin. Per tant, aquest conte esdevé una petita joia que, de cap manera, podeu deixar de tenir a casa!

Sílvia Cantos

Ressenya Wabi-Sabi

Títol: Wabi-Sabi

Autor: Francesc Miralles

Edició: Amsterdam, 2014

Pàgines: 202

ISBN: 9788415645009

Nota: ♥♥♥♥♥

Avui us recomano una novel·la preciosa que ens convida a descobrir la bellesa de la imperfecció.

La nova novel·la de Francesc Miralles ens transporta directament al Japó i ens parla de la bellesa del que és imperfecte i efímer. Una novel·la que farà viatjar els lectors fins al Kyoto més sensual, a la bellesa més exòtica, al detall més subtil. Quan una relació sentimental s'acaba, res millor que viatjar a un món llunyà per passar pàgina i retrobar el propi rumb. Després de rebre dues postals de Kyoto d'un misteriós remitent, en Samuel decideix fer les maletes i lliurar‐se a l'aventura. Mentre estudia el wabi-sabi a l'antiga capital japonesa, la porta de l'amor està a punt d'obrir‐se allà on menys ho espera.

«Com sol passar amb les coses realment importants de la vida. Les busquem lluny, però són tan a prop que no som capaços de veure-les, perquè som miops espirituals.»

La història reprèn el fil que l’autor va teixir amb el seu títol «amor en minúscula» (Amsterdam, 2010). Sincerament penso que aquesta és una narració per degustar amb calma, llegir els seus capítols curts acompanyant-te, per exemple, d’una tassa de te per assaborir la bellesa serena de la narració. I ja que parlem del te, m’ha agradat molt el joc de similituds que fa l’autor amb l’umami i les emocions, fixeu-nos sinó en quina gran veritat ens diu, entre moltes altres perles: «si no aireges les preocupacions aniran fermentant dins teu fins a convertir-te en un amargat.»

Desconeixia el concepte “Wabi-sabi”, però certament, aquest és només un dels termes que en Francesc ens descobreix amb la seva història, després de llegir aquesta bella novel·la, sabreu de què us parlen quan sentiu anomenar l’umami, el wasabi, l’onsen o el ryokan, ja que mercès a la subtil prosa ens aboca a una immersió cultural al cor del Japó, via la seva antiga capital, Kyoto.

Un altre dels punts que vull destacar d’aquest llibre és que, la seva lectura ens regala una interessant col·lecció de referències cinematogràfiques, musicals i literàries, que converteix un llibre en tota una experiència multimèdia, us recomano que descobriu les diferents propostes multidisciplinars, són una fantàstica tria que arrodoniran la, ja de per sí, plaent lectura de Wabi-Sabi.

Comença a llegir!

Sílvia Cantos

Ressenya Aventures sense sortir de casa

Títol: Aventures sense sortir de casa

Autor: Núria Albertí

Il·lustrador: Cristina Losantos

Edició: Animallibres, 2012

Pàgines: 208

ISBN: 9788415095309

Edat: de 7 a 10 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Avui us recomano un recull de poesies infantils escrites amb versos amables que narren aventures en les que molts lectors s’hi veuran reflectits.

Qui diu que per passar-ho bé cal anar gaire lluny? Qui diu que per jugar s’ha d’esperar al juny? No necessites que el sol faci la seva aparició. A casa et cal, només, la teva imaginació!

Heus aquí una mostra de com, amb l’habilitat necessària, podem trobar poesia a tot arreu, Núria Albertí ens regala una col·lecció de poemes carregats de bellesa simbòlica, que faran somriure a petits i grans en descobrir-se a sí mateixos com a protagonistes de les aventures que amb pocs versos desgranen aquests poemes. Qui no ha jugat amb els cosins, a casa els avis i gaudit fent tot allò que els pares no permeten? Llits antics, banyeres, tovalloles, còmics, ulleres o cabassos esdevenen protagonistes.

«M’agrada comprar al mercat

Portant el cabàs a l’àvia.

Tot ho duu classificat,

Jo la considero sàvia.

De palla, gran, tot trenat,

Jo l’hi porto fins a plaça.

Però, quan el té carregat,

Jo no puc ni fer una passa!»

D’aquest recull m’agrada especialment el fet que l’autora hagi estat capaç de poetitzar sobre fets i objectes quotidians, cosa gens senzilla, que conviden als lectors a capbussar-s’hi i aconsegueix que els adults que acompanyem la lectura dels més petits ens retrobem amb vells i dolços records. El treball de Cristina Losantos amb un estil informal i divertit acompanya amb encert els poemes fent del conjunt un volum molt bonic i entranyable sincerament molt recomanable.

Sílvia Cantos